Nena dels Tatres - M. Stokes
La nit de Nadal vaig sentir a la ràdio unes cançons d'un compositor polonès que em van agradar. Unes setmanes més tard vaig sentir, també a la ràdio, unes altres cançons d'un altre compositor polonès i vaig pensar que m'hi hauria de posar perquè no en sabia pràcticament res. Fa uns dies us comentava la poca difusió que tenen les cançons de Sibelius i el cas de la cançó polonesa és similar, la llengua és un entrebanc per a la seva difusió; segurament és encara més complicada, perquè hi ha bastants més cantants de repercussió internacional amb el suec com a llengua pròpia que amb el polonès. Al final, aquesta entrada me la va posar en safata el tenor Piotr Beczala, que en el recital que va fer al Palau de la Música Catalana fa un parell de setmanes va cantar la cançó tan maca que escoltarem avui. Els recitals que Beczala i Deutsch van fer els dies anteriors i posteriors tenien tots el mateix programa, primera part amb Dichterliebe i segona part amb cançons de Serguei Rakhmàninov, Antonin Dvorák i Mieczysław Karlowicz, però, coses que passen, a Barcelona van fer una segona part d'àries d'òpera i ens vam haver de conformar amb una de les cançons d'aquest programa com a propina, peça que em serveix com a excusa per presentar Karłowicz a Liederabend.
Ens situem a finals del segle XIX. En aquells anys, a molts països els artistes maldaven per combinar les últimes tendències a Europa (i les avantguardes eren principalment a Alemanya i França) amb la seva pròpia tradició cultural. Doncs bé, Mieczysław Karłowicz va ser una de les figures principals del moviment Polónia Jove. Havia nascut el 1786 a Vishneya, una població que avui és a Bielorússia, a prop de la frontera amb Lituània. De nen va viure a Heidelberg, Praga i Dresden, abans que la seva família s'establís a Varsòvia el 1887; allà va començar a estudiar música, el seu instrument era el violí. El 1895 va marxar a estudiar a Berlin i va deixar de banda la seva faceta com a intèrpret per centrar-se en la composició; la seva forma preferida era el poema simfònic (gens estrany perquè el seu referent era Richard Strauss) i si avui és reconegut és sobretot, a banda de la seva implicació en la difusió de la cultura del seu país, pels seus sis poemes simfònics. Va retornar a Varsòvia el 1901, i el 1907 es va traslladar a viure a Zakopane, una població al peu dels Tartres (una serralada als Carpats, entre Polònia i Eslovàquia, per si aneu tan fluixos de geografia com jo). Era molt aficionat al muntanyisme i va morir colgat per una allau el 1909, amb trenta-dos anys acabats de fer.
La seva obra musical és curta i està catalogada en només quinze opus. A nosaltres ens interessen especialment les seves vint-i-dues cançons, recollides als opus 1, 3 i 4 i compostes la majoria entre finals de 1895 i finals de 1896, durant la seva estada a Berlin. El poeta Kazimierz Przerwa-Tetmajer, autor del poema de la cançó Pamiętam ciche, jasne, złote dnie, op. 1/5, era també un destacat membre de Polònia Jove, nascut el 1865, va morir el 1940, un dies després que els nazis desallotgessin l'hotel on vivia, molt malalt, a Varsòvia. La seva poesia va inspirar cançons no només a Karlowicz sinó també a compositor més recents i segurament més coneguts com Henryk Górecki i Krzysztof Penderecki. En la cançó que escoltarem avui identifiquem un dels trets característics de la poesia i la música d'arrel polonesa que reivindicaven els seus autors, la melangia, en aquest cas la nostàlgia d'un paradís perdut: la infantesa.
Quan Piotr Beczala va cantar aquesta cançó al Palau la va rematar amb un llarg agut filat de barretada (diria que millor que el de l'enregistrament que us proposo, també amb Helmut Deutsch; potser va ser l'emoció del directe). A la partitura, aquesta darrera nota està marcada amb forte i dura només sis temps; vaig estar escoltant d'altres versions i sembla que cada cantant fa una mica el que vol, canta aquesta nota amb la durada indicada o l'allarga sobre el que teòricament és el postludi. I com que a Beczala li queda preciós, benvinguda sia per una vegada l'heterodòxia.
Dues coses només abans de deixar-vos que escolteu la cançó. La primera, que tenim molt a prop un Festival de Música Polonesa. La segona, que els meus coneixements de polonès són nuls i he traduït el poema al català a partir d'una versió en alemany; espero que no s'hagin perdut massa coses importants pel camí. I el mateix espero de la grafia original, que no haguem perdut gaire caràcters per culpa de la codificació.
Ens situem a finals del segle XIX. En aquells anys, a molts països els artistes maldaven per combinar les últimes tendències a Europa (i les avantguardes eren principalment a Alemanya i França) amb la seva pròpia tradició cultural. Doncs bé, Mieczysław Karłowicz va ser una de les figures principals del moviment Polónia Jove. Havia nascut el 1786 a Vishneya, una població que avui és a Bielorússia, a prop de la frontera amb Lituània. De nen va viure a Heidelberg, Praga i Dresden, abans que la seva família s'establís a Varsòvia el 1887; allà va començar a estudiar música, el seu instrument era el violí. El 1895 va marxar a estudiar a Berlin i va deixar de banda la seva faceta com a intèrpret per centrar-se en la composició; la seva forma preferida era el poema simfònic (gens estrany perquè el seu referent era Richard Strauss) i si avui és reconegut és sobretot, a banda de la seva implicació en la difusió de la cultura del seu país, pels seus sis poemes simfònics. Va retornar a Varsòvia el 1901, i el 1907 es va traslladar a viure a Zakopane, una població al peu dels Tartres (una serralada als Carpats, entre Polònia i Eslovàquia, per si aneu tan fluixos de geografia com jo). Era molt aficionat al muntanyisme i va morir colgat per una allau el 1909, amb trenta-dos anys acabats de fer.
La seva obra musical és curta i està catalogada en només quinze opus. A nosaltres ens interessen especialment les seves vint-i-dues cançons, recollides als opus 1, 3 i 4 i compostes la majoria entre finals de 1895 i finals de 1896, durant la seva estada a Berlin. El poeta Kazimierz Przerwa-Tetmajer, autor del poema de la cançó Pamiętam ciche, jasne, złote dnie, op. 1/5, era també un destacat membre de Polònia Jove, nascut el 1865, va morir el 1940, un dies després que els nazis desallotgessin l'hotel on vivia, molt malalt, a Varsòvia. La seva poesia va inspirar cançons no només a Karlowicz sinó també a compositor més recents i segurament més coneguts com Henryk Górecki i Krzysztof Penderecki. En la cançó que escoltarem avui identifiquem un dels trets característics de la poesia i la música d'arrel polonesa que reivindicaven els seus autors, la melangia, en aquest cas la nostàlgia d'un paradís perdut: la infantesa.
Quan Piotr Beczala va cantar aquesta cançó al Palau la va rematar amb un llarg agut filat de barretada (diria que millor que el de l'enregistrament que us proposo, també amb Helmut Deutsch; potser va ser l'emoció del directe). A la partitura, aquesta darrera nota està marcada amb forte i dura només sis temps; vaig estar escoltant d'altres versions i sembla que cada cantant fa una mica el que vol, canta aquesta nota amb la durada indicada o l'allarga sobre el que teòricament és el postludi. I com que a Beczala li queda preciós, benvinguda sia per una vegada l'heterodòxia.
Dues coses només abans de deixar-vos que escolteu la cançó. La primera, que tenim molt a prop un Festival de Música Polonesa. La segona, que els meus coneixements de polonès són nuls i he traduït el poema al català a partir d'una versió en alemany; espero que no s'hagin perdut massa coses importants pel camí. I el mateix espero de la grafia original, que no haguem perdut gaire caràcters per culpa de la codificació.
Pamiętam ciche, jasne, złote dnie
Pamiętam ciche, jasne, złote dnie,
Co mi się dzisiaj cudnym zdają snem,
Bo był otwarty raj także i mnie
W dzieciństwie mym.
I czasem myślę, żem ja tylko spał,
że całe życie moje było snem;
Zbudzę się, raj ten odnajdę, com miał,
W dzieciństwie mym.
Penso en els dies dolços i argentats.
Avui em semblen com un somni daurat.
Allò era el paradís deliciós de la infantesa.
En aquell cel hi havia espai per a mi.
I de vegades em sembla que només dormia,
tota la meva vida era un somni
despertaré i trobaré el meu paradís,
els tendres dies de la infantesa!
Comments powered by CComment