Cabana de Goethe a Kickehahn (gravat, edició de Karl Thomass)
Us imagineu un poema a partir del qual s'haguessin escrit més de cinquanta cançons? De quin poeta seria? De Goethe, és clar. El poema existeix i és un dels més importants d'aquest autor, amb només vuit versos ben curtets. Es va publicar el 1815 amb un títol curiós, Ein gleiches, que podríem traduir per "El mateix". El nom ve perquè a la primera edició hi havia dos poemes a la mateixa pàgina, un anomenat Wandrers Nachtlied (Cançó nocturna del caminant) i aquest altre, que era "el mateix", és a dir, una altra cançó nocturna del caminant. No fa gaire que vam escoltar el lied que va escriure Schubert a partir del primer poema, Wandrers Nachtlied I, i avui escoltarem el que va escriure a partir del segon, anomenat amb una lògica aclaparadora Wandrers Nachtlied II, però abans no em puc estar d'explicar-vos la història d'aquests versos tan cèlebres, una història que té dos episodis separats cinquanta anys.
El 6 de setembre de 1780, Goethe era de viatge pels boscos propers a la localitat d'Ilmenau; era un viatge mig de plaer mig de negocis perquè Goethe administrava les mines i les carboneres de la zona. Aquella nit la va passar en una cabana al Kickelhahn, la muntanya més alta de la zona, i va escriure a la seva amiga Gertrude von Stein: "A banda del fum que surt aquí i allà de les carboneres, tot està completament immòbil." De seguida va enviar a Frau von Stein una altra carta on només hi havia un poema, el nostre poema, sense afegir-hi cap altre missatge. Fins aquí tot normal, un poeta que escriu uns versos inspirat per un païsatge. El que no és tan normal és que el poeta deixés els versos escrits a la paret de la cabana (vaig pensar de titolar l'entrada "Goethe grafiter" però em va semblar un pèl sensacionalista).
Goethe tenia trenta-un anys quan va escriure aquell poema. El 27 d'agost de 1831, el dia abans de fer els vuitanta-dos, va tornar a la cabana acompanyat per un guardaboscos i li va dir:
El 6 de setembre de 1780, Goethe era de viatge pels boscos propers a la localitat d'Ilmenau; era un viatge mig de plaer mig de negocis perquè Goethe administrava les mines i les carboneres de la zona. Aquella nit la va passar en una cabana al Kickelhahn, la muntanya més alta de la zona, i va escriure a la seva amiga Gertrude von Stein: "A banda del fum que surt aquí i allà de les carboneres, tot està completament immòbil." De seguida va enviar a Frau von Stein una altra carta on només hi havia un poema, el nostre poema, sense afegir-hi cap altre missatge. Fins aquí tot normal, un poeta que escriu uns versos inspirat per un païsatge. El que no és tan normal és que el poeta deixés els versos escrits a la paret de la cabana (vaig pensar de titolar l'entrada "Goethe grafiter" però em va semblar un pèl sensacionalista).
Goethe tenia trenta-un anys quan va escriure aquell poema. El 27 d'agost de 1831, el dia abans de fer els vuitanta-dos, va tornar a la cabana acompanyat per un guardaboscos i li va dir:
"Fa molt de temps, un estiu vaig passar en aquesta estança vuit dies amb el meu servent, llavors vaig escriure un petit poema a la paret. M'agradaria molt veure aquest poema un cop més i si la data està escrita a sota llavors tingui la bondat d'anotar-la."
I allà, a l'esquerra de la finestra que mirava al sud, es podia llegir encara el poema que el poeta havia escrit en llapis sobre la paret de fusta feia cinquanta anys. Això és el que va escriure el guardaboscos sobre aquell moment:
"Goethe va llegir aquests pocs versos i les llàgrimes van lliscar per les seves galtes. Molt a poc a poc va treure el seu mocador blanc com la neu de la seva jaqueta marró fosc, va eixugar-se les llàgrimes i va dir amb un to baix i nostàlgic: "Sí, espera, aviat descansaràs tu també!". Va callar durant mig minut, va mirar un cop més per la finestra cap al fosc avetar i es va tombar cap a mi dient-me: "Ara hauríem de tornar".
Les paraules de Goethe quan llegeix el poema són els darrers dos versos del poema: "warte nur, balde / ruhest du auch". El poeta de vuitanta-dos anys segurament pensava en descansar en la mort; el poeta de trenta-un també? Qui si que hi pensava, tenim pocs dubtes sobre això, és Franz Schubert, la mort com a descans va ser una imatge recurrent al llarg de la seva obra i prou que es va preocupar de destacar aquests dos darrers versos en la seva cançó, fixeu-vos: la cançó comença amb dos compassos de preludi i els cinc primers versos ocupen quatre compasos; el sisè vers dura dos compassos i fa una mena de transició cap als dos darrers versos als quals Schubert dedica cinc compassos, més un de postludi. Si no teniu la partitura al davant podeu mirar el temps al reproductor: els cinc primers versos duren 50'; el sisè, 20' i els dos darrers i el postludi, 55'. Queda clar quins són els versos més importants, oi?
Només una cosa més abans que l'escolteu, sobre el nom d'aquests dos lieder de Schubert numerats com a I i II: de vegades els trobareu a enregistraments o a programes de recitals amb els noms canviats, és un error. El que està compost el 1815 i porta el número de catàleg D. 224 és l'I (Der du von dem Himmel bist) i el que està compost en algun moment entre desembre de 1822 i juliol de 1824, D. 768 és el II (Über alle Gipfeln ist Ruh), així és per lògica i així figura al catàleg de la Neue Schubert-Ausgabe. En cas de dubte, feu servir el primer vers per identificar-les!
La versió que he triat per aquesta entrada és una que m'agrada moltíssim, la de Dietrich Fischer-Dieskau acompanyat per Herta Klust, en un enregistrament de 1954. Espero que en gaudiu i oblideu durant un parell de minuts tot el que no sigui la pau de música de Schubert (calor inclosa, penseu que sou a la muntanya al capvespre).
Només una cosa més abans que l'escolteu, sobre el nom d'aquests dos lieder de Schubert numerats com a I i II: de vegades els trobareu a enregistraments o a programes de recitals amb els noms canviats, és un error. El que està compost el 1815 i porta el número de catàleg D. 224 és l'I (Der du von dem Himmel bist) i el que està compost en algun moment entre desembre de 1822 i juliol de 1824, D. 768 és el II (Über alle Gipfeln ist Ruh), així és per lògica i així figura al catàleg de la Neue Schubert-Ausgabe. En cas de dubte, feu servir el primer vers per identificar-les!
La versió que he triat per aquesta entrada és una que m'agrada moltíssim, la de Dietrich Fischer-Dieskau acompanyat per Herta Klust, en un enregistrament de 1954. Espero que en gaudiu i oblideu durant un parell de minuts tot el que no sigui la pau de música de Schubert (calor inclosa, penseu que sou a la muntanya al capvespre).
Wandrerers Nachtlied II
Über allen Gipfeln
ist Ruh,
in allen Wipfeln
spürest du
kaum einen Hauch;
die Vögelein schweigen im Walde,
warte nur, balde
ruhest du auch!
ist Ruh,
in allen Wipfeln
spürest du
kaum einen Hauch;
die Vögelein schweigen im Walde,
warte nur, balde
ruhest du auch!
Damunt de tots els cims
regna la pau,
a tots els cimalls
perceps
a penes un hàlit;
els ocellets callen al bosc,
espera, aviat
tu també reposaràs!
regna la pau,
a tots els cimalls
perceps
a penes un hàlit;
els ocellets callen al bosc,
espera, aviat
tu també reposaràs!
Comments powered by CComment