Cantigas de amigo

 

Gran mar II - Vija Celmins

 

Quan preparava les entrades de la setmana passada i l'anterior ja tenia aquesta al cap i pensava com de diferents eren aquelles cançons de la que escoltarem avui, composta al segle XXI; serà un bon sotrac per les nostres oïdes acostumades sobretot al segle XIX. M'agraden aquests sotracs contemporanis, sovint ens plantegen un llenguatge diferent que ens força a escoltar d'una manera diferent. La cançó d'aquesta setmana és molt recent però alhora és molt antiga, i això també m'agrada molt.

Les cantigas vindrien a ser l'equivalent de la música trobadoresca en la llengua galaicoportuguesa (de la qual deriven el gallec i el portugués moderns). A grans trets podem dir que hi ha tres tipus de cantigas: de amor, de amigo i de escarño e maldizer. Les primeres tenen com a tema l'amor cortès, el poeta s'adreça a la dama objecte del seu amor; les terceres són satíriques i les segones, que són les que ens interessen avui, són també cançons d'amor però des d'una perspectiva diferent.

A les cantigas de amor el jo poètic és una dona (tot i que el poeta sigui un home) que enyora l'home que estima i es confia a d'altres dones o a la natura. Les més conegudes són les de Martin Codax, un conjunt de set cantigas que són molt especials perquè són les úniques que s'han conservat amb música (excepte la sisena). El senyor Pedro Vindel, llibreter de vell, va trobar per casualitat el pergamí amb les cantigues a primers del segle XX. Us imagineu quina emoció, una troballa així? No hi ha gaire informació sobre Martin Codax; es pensa que era de Vigo, si més no d'aprop, perquè a les seves cantigas contínuament hi fa referència, i sembla segur també a partir dels seus versos que tenia una bona formació i per tant es movia en un entorn cortesà o clerical. El més important, però, és la obra que ens ha deixat, de la qual hi ha nombrosos enregistraments.

Eduardo Soutullo va compondre les seves Cinco cantigas a partir de les Cantigas de amigo de Martin Codax, va deixar-ne fora la quarta i la cinquena; hi va posar música nova, és clar, per això us deia que teníem una cançó molt recent i molt antiga alhora. A més reordena els poemes i en fa la següent seqüència: E no sagrado, en Vigo (l'enamorament), Mandad'ei conmigo (l'alegria perquè l'estimat ha avisat que torna), Ondas do mar de Vigo (l'espera), Ai ondas que eu vin veer (la preocupació perquè l'estimat no arriba) i Mia irmana fremosa (anar a l'esglèsia per veure el temporal, perquè allà hi anirà l'amic... a mi no em fa ser gaire optimista).

He triat per escoltar aquí la quarta Cantiga, Ai ondas que eu vin veer, on la noia pregunta al mar perquè el seu estimat triga tant a tornar; no sentiu la seva angoixa en la línia vocal? Podem suposar que l'home torna en vaixell, cosa que fa que el mar, l'element natural a qui es confia la noia en aquestes cantigas, no sigui només un personatge neutral. En aquest cas la pregunta no es retòrica, el mar té alguna cosa a dir. I el que diu, sentint el piano, no em fa gaire bona espina; si hi afegim la tristesa que desprèn el "sen min" (sense mi) final en la veu de la noia no puc evitar pensar que l'home no tornarà mai. Aquesta interpretació, com qualsevol altra que pugui fer d'una cançó, és molt personal i pot ser totalment errònia; l'avantatge en aquest cas és que si el compositor arriba a llegir-la i troba que és un disbarat pot dir-ne la seva, serà benvingut i li estaré molt agraïda.

Aquestes Cinco cantigas es van estrenar el 25 d'abril de 2012 a Vigo, interpretades per María Ruiz i Carlos Enrique Pérez; les van programar els Amigos de la Ópera de Vigo, que a més van editar un disc amb el recital. Quina bona feina de difusió de la música fan aquestes associacions! (I qui diu els Amigos de la Ópera de Vigo diu l'Asociación aragonesa de la ópera "Miguel Fleta", els Amigos da Ópera de Santiago de Compostela o la Asociación Musical Alfredo Kraus de Bilbao, que no vull que se m'enfadi cap dels meus amics). L'octubre de l'any passat em van convidar a fer una conferència a Vigo i allà vaig conéixer el compositor Eduardo Soutullo; en aquell moment jo encara no sabia res d'aquestes cançons, si ho hagués sabut segurament hagués deixat de banda la prudència i l'hagués cosit a preguntes (potser per això no me'n van dir res fins a l'endemà)... Un plaer conéixer l'Eduardo i la resta d'amics a Vigo i un plaer compartir amb vosaltres aquesta Cantiga.

 

 

 

Afegeixo a última hora la xerrada entre Arturo Reverter i Eduardo Soutullo el dia abans de l'estrena de les Cinco Cantigas, organitzada també pels Amigos de la Ópera de Vigo. Hi parlen de les cançons a partir del minut 35, aproximadament, i hi intervé també la soprano María Ruiz des del públic. En el mateix canal de Youtube podeu escoltar, a més, totes cinc Cantigas.