Stabat Mater

La crucifixió (detall) - Roger van der Weiden

 

Franz Schubert va ser educat en el catolicisme, això és un fet degudament contrastat. A partir d'aquí hi ha diverses teories sobre el seu sentiment religiós, parlar de les creences religioses d'una persona que no s'hi ha referit clarament és complicat. Sembla ser que es va anar separant de les creences de la seva família, tot i que sempre hi va conservar alguns vincles; a moltes de les seves cançons es reflecteixen sentiments religiosos més o menys vagues, sovint panteïstes: la identificació de la Natura amb Déu era una de les idees més presents al Romanticisme literari i Schubert el va recollir sovint.

Algunes cançons de Schubert tenen un context clarament catòlic; és el cas d'Ellens Gesang III, Vom mitleiden Mariä o Die junge Nonne. Hi ha experts que opinen que aquests lieder responen a les creences del compositor; d'altres consideren que quan els textos es refereixen a la Mare de Déu, com a les dues primeres, Schubert està evocant la figura de la seva mare, morta quan ell tenia quinze anys i era intern al Konvikstadt. També pot ser que la situació descrita als versos li motivés a escriure'n les cançons. La imatge d'una mare que veu com torturen el seu fill fins a la mort ha inspirat sovint als compositors, des de nombrosos Stabat Mater fins a cançons com The Crucifixion de Samuel Barber, que escoltàvem fa uns anys, o Vom mitleiden Mariä, la nostra cançó d'aquesta setmana.

Franz Schubert va escriure setze lieder amb poemes de Friedrich Schlegel entre finals de 1818 i 1825. En general no es troben entre els més cèlebres; a banda del que escoltarem avui en destacaria dos que m'agraden especialment: Der Wanderer, D649 i Im Walde, D708 (incloc els número de catàleg perquè hi ha altres dos lieder amb el mateix nom). Bé, Im Walde no és que m'agradi especialment, és que em sembla un monument de cançó, però ja en parlarem un altre dia.

Dels setze lieder que déiem, els set primers estan escrits entre desembre de 1818 i 1819, en una època en que Schubert els havia deixat una mica de banda (després d'escriure'n prop de tres-cents) per centrar-se en altres gèneres. D'aquest grup, Vom mitleiden Mariä n'es el segon. Sembla ser que el poema de Schlegel és una versió d'un himne jesuïta del segle XVII, és possible que sigui per aquest motiu que Schubert es va allunyar del seu estil habitual per escriure'n una cançó en stilo antico, a tres veus, que ens recorda més a Bach que a la música romàntica; no hi ha dubte que el compositor va aprofitar bé les classes del seu mestre Antonio Salieri. El colpidor text, que descriu el dolor físic del fill clavat a la creu i el patiment de la mare als seus peus queda així recollit en una cançó molt austera.

Quan trio la cançó de cada entrada normalment tinc pensada una versió candidata per compartir però igualment n'escolto unes quantes més abans de triar-ne una; aquesta setmana amb més motiu perquè la interpretació que tenia al cap era la d'Ian Bostridge, a qui ja vam escoltar la setmana passada. Però l'enregistrament de Dietrich Fischer-Dieskau només té dues de les tres estrofes, la de Gundula Janowitz la trobo extremadament lenta i cap altra em va cridar gaire l'atenció (tampoc és que n'hi hagi gaire més) així que vaig tornar a la idea inicial, escoltarem Vom mitleiden Mariä amb Ian Bostridge i Leiv Ove Andsnes.

Que tingueu una bona Pasqua!