El primer tema estiuenc, ho diu el títol de l'entrada, és badar. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar el mar o com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend:
- Johannes Brahms ens va donar amb Feldeinsamkeit una visió contemplativa, gairebé mística, d'aquesta estona de repòs en què el narrador, en comunió amb la natura, contempla com passen els núvols. Romanticisme en estat pur. Vam escoltar aquest gran lied interpretat per Christa Ludwig i Geoffrey Parsons.
- Ralph Vaughan Williams va escriure una altra magnífica cançó amb el mateix tema, Silent Noon, que ens parla d'un instant de felicitat absoluta viscut per una parella d'enamorats ajaguda a l'herba fresca un migdia. La nostra versió va ser la de Ian Bostridge i Julius Drake.
- A Liebesbotschaft de Schumann l'enamorat està sol, i fa servir els núvols que passa com a missatgers perquè portin les seves paraules d'amor a la seva estimada llunyana. El vam escoltar en la veu de Gerald Finley acompanyat també per Julius Drake.
L'herbe est molle au sommeil sous les frais peupliers,
Aux pentes des sources moussues,
Qui dans les prés en fleur germant par mille issues,
Se perdent sous les noirs halliers.
Repose, ô Phidylé! Midi sur les feuillages
Rayonne et t'invite au sommeil.
Par le trèfle et le thym, seules, en plein soleil,
Chantent les abeilles volages.
Un chaud parfum circule au détour des sentiers,
La rouge fleur des blés s'incline,
Et les oiseaux, rasant de l'aile la colline,
Cherchent l'ombre des églantiers.
Mais, quand l'Astre, incliné sur sa courbe éclatante,
Verra ses ardeurs s'apaiser,
Que ton plus beau sourire et ton meilleur baiser
Me récompensent de l'attente!
L'herba és blana pel somni sota els frescos pollancres,
als pendents de les deus molsoses,
que als prats florits amb milers de plants
es perden sota les negres fagedes.
Reposa, oh, Phidylé! El migdia lluu sobre les fulles
i et convida al somni.
Entre el trèvol i el romaní, soles en ple vol,
brunzeixen les abelles feineres.
Un càlid perfum circula entorn de les senderes,
la flor vermella del blat s'inclina,
i els ocells, fregant amb les ales els turons,
cerquen l'ombra dels esbarzers.
Però quan l'Astre, inclinat sobre la seva corba esclatant,
veurà apaivagar-se el seu ardor,
que el teu somriure més dolç i el teu petó més ardent
em recompensin per l'espera!
Comments powered by CComment