La siesta - Joaquín Sorolla
Fa uns dies vaig llegir a Twitter un dels tòpics habituals sobre el lied (i qui diu lied, diu mélodie, Art Song o cançó-com-li-volgueu-dir en general): els cantants que s'hi dediquen ho fan perquè tenen la veu massa petita com per cantar òpera. A la conversa que va seguir aquest comentari algú va recordar un altre tòpics: els pianistes acompanyants ho són perquè no serveixen per a solistes. Si ajuntem les dues coses tenim que el lied és un gènere ben desgraciat, no m'estranya que sigui tan minoritari! Qui voldria aficionar-se a un gènere interpretat per músics de segona mentre els grans músics es reserven per a tasques més elevades? I vaig pensar que com que encara som a l'agost i amb la calor no convé pensar gaire (o això també és un tòpic?) podíem agafar-nos les coses amb humor i dedicar una entrada intrascendent als tòpics i les coses més evidents (o no).
- Si parlem de grandàries, és evident (o no) que un cantant amb la veu gran no és necessàriament un bon cantant, així com que un cantant amb la veu petita no és necessàriament un mal cantant.
- Si parlem de gèneres, un bon cantant d'òpera no és necessàriament un bon cantant de lied així com un bon cantant de lied no és necessàriament un bon cantant d'òpera. Posats a fer, un bon cantant d'òpera no és necessàriament un mal cantant de lied i un bon cantant de lied no és necessàriament un mal cantant d'òpera.
- Parlant de grandàries i gèneres alhora, un bon cantant amb la veu gran pot cantar bé lied; fins i tot diria, aprofitant que som a l'agost i no hi ha ningú llegint, que un bon cantant amb la veu petita pot cantar bé òpera.
- Dels pianistes també tenim alguna cosa evident a dir. Per exemple, que no tots els solistes són bons acompanyants. O que molts pianistes acompanyants són excel·lents músics, tant com puguin ser-ho molts solistes.
- I amb tot això, a on vull arribar? Enlloc, de fet. O sí, a una altra cosa evident: que lied i òpera són gèneres diferents però els intèrprets poden ser els mateixos.
Widmung
Du meine Seele, du mein Herz,
Du meine Wonn', o du mein Schmerz,
Du meine Welt, in der ich lebe,
Mein Himmel du, darin ich schwebe,
O du mein Grab, in das hinab
Ich ewig meinen Kummer gab!
Du bist die Ruh, du bist der Frieden,
Du bist der Himmel, mir beschieden.
Daß du mich liebst, macht mich mir wert,
Dein Blick hat mich vor mir verklärt,
Du hebst mich liebend über mich,
Mein guter Geist, mein beßres Ich!
Du meine Wonn', o du mein Schmerz,
Du meine Welt, in der ich lebe,
Mein Himmel du, darin ich schwebe,
O du mein Grab, in das hinab
Ich ewig meinen Kummer gab!
Du bist die Ruh, du bist der Frieden,
Du bist der Himmel, mir beschieden.
Daß du mich liebst, macht mich mir wert,
Dein Blick hat mich vor mir verklärt,
Du hebst mich liebend über mich,
Mein guter Geist, mein beßres Ich!
Tú, ànima meva; tu, cor meu,
tu, el meu desig; tu, el meu dolor,
tu, el meu món, allà on visc,
tu, el meu cel, a on estic suspès,
tu, la meva tomba, a on vaig enterrar
per sempre més la meva pena!
Tu ets el repòs, tu ets la pau,
tu ets el que el cel em va atorgar.
Que tu m'estimis, em fa més valuós,
la teva mirada m'ha transfigurat,
estimant-me m'eleves per sobre de mi mateix,
el meu bon esperit, el meu millor jo!
tu, el meu desig; tu, el meu dolor,
tu, el meu món, allà on visc,
tu, el meu cel, a on estic suspès,
tu, la meva tomba, a on vaig enterrar
per sempre més la meva pena!
Tu ets el repòs, tu ets la pau,
tu ets el que el cel em va atorgar.
Que tu m'estimis, em fa més valuós,
la teva mirada m'ha transfigurat,
estimant-me m'eleves per sobre de mi mateix,
el meu bon esperit, el meu millor jo!
Comments powered by CComment