Escena costanera - T. van Rysselberghe
Primers dies d'agost, una terrassa amb vistes al mar, una copa de vi, vacances. Aquest cop una entrada breu, només dues coses.
La primera cosa, dir-vos que la propera setmana tindrem entrada extraordinària: perquè sortirà divendres en lloc de dijous i, sobretot, perquè és una entrevista amb el Dr. Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada a Vilabertran, coincidint amb el primer dia del festival enguany. No us perdeu l'entrevista ni, si teniu oportunitat, la Schubertíada!
[Actualització 12/8: Canvi de plans: l'entrada amb l'entrevista amb Jordi Roch no sortirà divendres 16 sinó dimecres 14.]
La segona cosa no pot faltar mai a una entrada, una cançó: ens visita per primer cop Felix Mendelssohn, amb la seva elegància i el seu do per a la melodia. He triat Scheidend (Partença) perquè, a més d'agradar-me molt, crec que il·lustra bé la funció del lied com a música de saló: un poema melancòlic però sense trasbalsos i una melodia i un acompanyament inspirats però fàcils d'interpretar. No costa gaire d'imaginar l'escena: una reunió havent sopat, una persona d'edat que demana algun jove que faci una mica de música per entretenir-los, i sonen les notes de Mendelssohn.
La cançó, composta a partir d'un poema de Johann Heinrich Voss, té dues estrofes que musicalment són idèntiques. Per algun motiu que desconec, Dietrich Fischer-Dieskau i Wolfgang Sawallisch només en va enregistrar la primera; és cert que hi algun altre enregistrament de la cançó completa, però vaig haver de triar: o aquesta interpretació o la cançó completa, i va guanyar Herr Fischer-Dieskau.
La primera cosa, dir-vos que la propera setmana tindrem entrada extraordinària: perquè sortirà divendres en lloc de dijous i, sobretot, perquè és una entrevista amb el Dr. Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada a Vilabertran, coincidint amb el primer dia del festival enguany. No us perdeu l'entrevista ni, si teniu oportunitat, la Schubertíada!
[Actualització 12/8: Canvi de plans: l'entrada amb l'entrevista amb Jordi Roch no sortirà divendres 16 sinó dimecres 14.]
La segona cosa no pot faltar mai a una entrada, una cançó: ens visita per primer cop Felix Mendelssohn, amb la seva elegància i el seu do per a la melodia. He triat Scheidend (Partença) perquè, a més d'agradar-me molt, crec que il·lustra bé la funció del lied com a música de saló: un poema melancòlic però sense trasbalsos i una melodia i un acompanyament inspirats però fàcils d'interpretar. No costa gaire d'imaginar l'escena: una reunió havent sopat, una persona d'edat que demana algun jove que faci una mica de música per entretenir-los, i sonen les notes de Mendelssohn.
La cançó, composta a partir d'un poema de Johann Heinrich Voss, té dues estrofes que musicalment són idèntiques. Per algun motiu que desconec, Dietrich Fischer-Dieskau i Wolfgang Sawallisch només en va enregistrar la primera; és cert que hi algun altre enregistrament de la cançó completa, però vaig haver de triar: o aquesta interpretació o la cançó completa, i va guanyar Herr Fischer-Dieskau.
Scheidend
Wie so gelinde die Flut bewegt!
Wie sie so ruhig den Nachen trägt!
Fern liegt das Leben, das Jugendland!
Fern liegt der Schmerz, der dort mich band,
Sanft tragt mich, Fluten, zum fernen Land!
Wie sie so ruhig den Nachen trägt!
Fern liegt das Leben, das Jugendland!
Fern liegt der Schmerz, der dort mich band,
Sanft tragt mich, Fluten, zum fernen Land!
Amb quina suavitat es mou la marea!
Amb quina quietud transporta la barca!
Allà lluny hi ha la vida, el país de la joventud!
Allà lluny hi ha el dolor que m'hi lligava,
porta-m'hi dolçament, marea, cap a la terra llunyana!
Amb quina quietud transporta la barca!
Allà lluny hi ha la vida, el país de la joventud!
Allà lluny hi ha el dolor que m'hi lligava,
porta-m'hi dolçament, marea, cap a la terra llunyana!
(traducció de Toni Arencón i Arias)
Comments powered by CComment