La setmana passada parlàvem de la interpretació dels somnis com a camí cap al guariment de les malalties de l'ànima, i de la tretzena cançó de Dichterliebe, Ich hab' im Traum geweinet. En aquesta cançó, recordem-ho, el poeta somia tres cops, i tots tres cops plora tant durant el somni com en despertar. A l'última estrofa somia que ella encara n'està, d'ell, i és quan plora més amargament. Per què? Penso que puc aventurar una hipòtesi (una de tantes, si voleu): plora mentre somnia perquè de vegades somniem amb un peu a l'inconscient i l'altre al conscient, que ens avisa que, com deia Calderón de la Barca, “los sueños, sueños son”.
A la següent cançó del cicle el poeta ens torna a parlar del que somia, i la meva primera intenció va ser fer un article per a totes dues peces. Però com que s'allargava massa, finalment l'he separat en dos.
A Allnächtlich im Traume, Heinrich Heine ens parla d'un somni recurrent: ella tracta el poeta amb afecte, li dona un ram de xiprer i li diu fluixet un mot que en despertar ell ja no recorda. Potser podríem consultar l'obra de Sigmund Freud per donar un significat al ram de xiprer (un arbre que no sé fins a quin punt és freqüent a Alemanya, perquè no s'avé gaire amb les gelades), però, pel que fa al mot, faig una segona hipòtesi: “oblida'm”. Una hipòtesi que se sosté per les mateixes paraules del poeta, que se n'oblida; pel to del poema, que torna a la ironia; pels últims poemes del cicle, i per la música de Schumann: en aquesta cançó, el compositor presenta un ambient molt diferent de l'anterior: lleugera, amb un punt d'humor, en to major, i amb la veu i el piano reunits de nou.
He triat dues versions de la cançó per compartir-les amb vosaltres, totes dues amb el mateix cantant, Dietrich Fischer-Dieskau. La primera, del 1959, amb Gerald Moore al piano (un enregistrament en directe, d'aquí la qualitat millorable); la segona, del 1986, amb Alfred Brendel. Més enllà del que diu el poema i del que diu la partitura, és molt important el que diuen els intèrprets, i aquestes dues interpretacions separades gairebé trenta anys són prou diferents.
Si després d'escoltar Allnächtlich im Traume en aquestes versions o en d'altres que tingueu entre les vostres preferides encara dubteu de la recuperació del nostre malalt d'amor, escolteu-ne la següent, en la qual Heine encara ens parla de somnis.
Allnächtlich im Traume seh' ich dich
Und sehe dich freundlich grüßen,
Und laut aufweinend stürz' ich mich
Zu deinen süßen Füßen.
Du siehest mich an wehmütiglich
Und schüttelst das blonde Köpfchen;
Aus deinen Augen schleichen sich
Die Perlentränentröpfchen.
Du sagst mir heimlich ein leises Wort
Und gibst mir den Strauß von Zypressen.
Ich wache auf, und der Strauß ist fort,
Und 's Wort hab' ich vergessen.
Totes les nits et veig en somnis
i et veig saludar-me amistosament,
i plorant fort em llanço
als teus bonics peus.
Tu em mires malenconiosa
i bellugues el teu petit cap ros;
dels teus ulls s'escapen
llàgrimes com perles.
D'amagat, em dius baixet una paraula
i em dónes un ram de xiprer.
Em desperto i el ram ja no hi és
i he oblidat la paraula.
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
D de Dichterliebe
Darrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
R de Romanticisme
Dedicar la lletra R de l'abecedari de Liederabend al Romanticisme semblava l'elecció més lògica, no debades el lied és probablement EL gènere romàntic; no se m'acut cap altra forma musical tan pròpia d'aquest període, com no siguin els impromptus, moments i altres peces breus per a piano. Així que vaig anotar a la llibreta "R de Romanticisme" sense dubtar-ho i sense dedicar un minut a pensar de què parlaria. I això que dos anys després, quan s'acosta la data d'aquesta entrada i mires d'ordenar-la al teu cap (un exercici [...]
En somnis jo et veia
Avui entrem en el wunderschönen Monat Mai; és un bon dia per escoltar Dichterliebe, si més no des d'aquelles primeres notes que són un remei per a l'ànima fins la setena cançó, que és la que ens toca en el nostre recorregut. Parlar de les cançons d'un cicle per ordre ens permet seguir el camí del protagonista; ens ha parlat d'un amor que comença al mes de maig, de llàgrimes que són ofrenes, d'una estimada més bonica que el sol, d'un petó que guareix tots els mals i del record d'aquell petó. Ens ha enviat alguns missatges contradictoris, com és plorar amargament quan ella li diu “t'estimo”, però l'últim lied que vam escoltar [...]
Comments powered by CComment