Entre 1912 i 1914, Ralph Vaughan Williams va escriure els Four Hymns, quatre peces que va preparar en tres versions: per a tenor, viola i piano; per a viola i orquestra de cordes, i per a piano i quartet de cordes. S'haurien d'haver estrenat el setembre de 1914, però l'esclat de la guerra ho va impedir i no es van interpretar fins al 1920. Totes quatre cançons tenien textos de quatre poetes diferents amb un tema comú; eren, com els va definir Ursula Vaughan Williams, la dona del compositor, “poemes romàntics d'amor diví i d'anhel”.
Per a aquests dies de recolliment i descans (i textos curts) n'he triat la tercera cançó, Come, Love, come Lord [Vine, Amor, vine, Senyor], amb poema del poeta del segle XVII Richard Crashaw, un membre de l'escola de poesia metafísica anglesa. Crashaw era un pastor anglicà que va fugir a França durant la Guerra civil anglesa, i allà es va convertir al catolicisme. Crashaw admirava enormement la figura i l'obra de santa Teresa de Jesús, a qui va dedicar diversos poemes, i per poc que la coneguem, trobarem en el poema de la cançó ecos del seu misticisme. Són només sis versos, i abans que sentim el tenor (en aquest cas, Nicky Spence), una llarga introducció de la viola i el piano (Timothy Ridout i Julius Drake) que dura pràcticament la meitat de la cançó crea l'atmosfera íntima que es mantindrà fins al final. Trobo que Come, Love, come Lord és una cançó preciosa, i espero que us agradi.
Que tingueu una bona Pasqua!
For which I languish, come away,
When this dry soul those eyes shall see
And drink the unseal’d source of thee,
When glory’s sun faith’s shades shall chase,
Then for thy veil give me thy face.
pel qual em marfonc, vine,
quan aquesta ànima eixuta veurà aquells ulls
i beurà de la teva deu revelada,
quan el sol de la glòria encalçarà les tenebres de la fe,
llavors pel teu vel i mostra'm el teu rostre.
Articles relacionats
Donar la vida pels amics
Com sabeu, per a aquests dies sempre trio una cançó de tema religiós; ara fa nou anys us presentava una de Rakhmàninov, Crist ha ressuscitat, composta el 1906. Per arribar a la cançó d'aquesta setmana hem d'avançar uns quants anys, fins a arribar a un moment funest de la història d'Europa, la tardor de 1914, uns mesos després que esclatés la Primera Guerra Mundial [...]
Diumenge de Pasqua
Dimecres passat em va escriure una lectora arran del lied Der Fichtenbaum. Em parlava d'arbres i d'exilis, i em va fer pensar en un petit i emotiu lied de Hanns Eisler, Ostersonntag, una cirera inesperada del de Grieg. Me'l vaig apuntar a la llibreta per parlar-ne al segon trimestre, però l'endemà Rússia atacava Ucraïna. Començava una altra guerra a Europa, ens arribaven imatges de refugiats que en fugien i el lied d'Eisler ja no em va marxar del cap.
Llàgrimes
La setmana passada mencionava uns quants discos publicats recentment, caracteritzats tots ells per presentar repertori inèdit o gairebé. Entre ells, un amb cançons de Charles Villiers Stanford, de les quals n'escoltarem una aquesta setmana.
Songs of Faith, op. 97 és una de les obres gairebé inèdites; hi ha almenys un enregistrament de quatre de les cançons, però aquest amb Roderick Williams i Andrew West és el primer que se'n [...]
Comments powered by CComment