Mateix poema, una altra cançó (II)

La setmana passada començava una sèrie d'entrades breus (que es noti que som a l'estiu), “Mateix poema, una altra cançó”. La idea, com diu el títol, és escoltar una cançó (en principi, poc coneguda) que posi música a un poema que ja hem escoltat a Liederabend en una altra versió (en principi, més coneguda).

El poema d'aquesta setmana comença amb el vers “Aus der Heimat hinten den Blitzen rot” [Des de casa, darrere dels llampecs vermells], és de Joseph von Eichendorff, i el coneixem sobretot gràcies a un lied de Robert Schumann, In der Fremde, que obre el Liederkreis, op. 39. És un poema que traspua romanticisme, com tot el cicle: el sentiment de no pertànyer enlloc, l'amenaça d'una tempesta, la mort… Una situació emmarcada en una ficció, la de la novel·la Viel Lärmen um nichts [Molt soroll per no res] de la qual està extret.

Per a Hanns Eisler, que no tenia res de romàntic, els versos d'Eichendorff significaven una altra cosa. Havia marxat d'Alemanya el 1933, fugint del nazisme. Durant cinc anys s'havia mogut per Europa, empès també per l'amenaça; el 1938 va arribar a Nova York i el 1942 a Hollywood. Tot i gaudir-hi de respecte, una bona feina i un bon sou, aquell món li era massa aliè, i el consumia la preocupació pel seu país; així ho transmeten les cançons que hi va escriure, recollides sota el títol Hollywooder Liederbuch. Més de la meitat tenen poema del seu amic Bertolt Brecht, amb qui s'havia retrobat a Califòrnia, i una, només una, la núm. 36, parteix de versos d'Eichendorff: la primera estrofa del nostre poema.

Amb la seva concisió habitual i una música molt allunyada de la malenconia de Schumann, Eisler, que fa deu anys que és lluny de casa, escriu una cançó que es diu Erinnerungen an Eichendorff und Schumann [Records d'Eichendorff i Schumann] i comença amb les paraules “Aus der Heimat hinten den Blitzen rot”. Amb aquest context, l'estrofa pren un nou significat. L'escoltarem interpretada per Wolfgang Holzmair i Peter Stamm.