Si sou aficionats a la fotografia, haureu reconegut la marca Voigtländer en la càmera que il·lustra l'article, una de les marques més antigues. L'empresa es va fundar a Viena el 1756 (l'any que va néixer Mozart!), i llavors es dedicava a fabricar instruments de precisió. Peter Wilhelm Friedrich Voigtländer, el net del fundador, va produir el 1840 el primer objectiu fotogràfic calculat matemàticament, i no per prova i error, com es feien fins llavors; va produir, a més, la primera càmera de metall per a daguerreotip, amb un disseny completament diferent del que hi havia a l'època. La nova càmera no només tenia un objectiu excel·lent, sinó que el seu disseny reduïa vint vegades el temps necessari per a fer una fotografia (fins llavors, per prendre una fotografia calia una exposició d'uns quinze minuts); el desenvolupament va ser un èxit, i en dos anys se'n van vendre unes sis-centes unitats; si remeneu per Internet trobareu algun exemple de les fotografies que feia.
En Peter Wilhelm Friedrich Voigtländer es va casar el 1845 amb Nanny Langehmeim, filla d'un jutge, vídua des de feia cinc anys d'Otto Gustav Sommer i amb un fill de vuit anys, en Hans, el nostre protagonista; després d'uns anys vivint a Viena, la família i l'empresa es van establir a Braunschweig (una ciutat que tenia llavors uns 50.000 habitants), on havien nascut Nanny i Hans. Com veieu, el pare del nostre protagonista no era fotògraf, era fabricant d'objectius i de càmeres fotogràfiques, i, en realitat, no era el seu pare, era el seu padrastre, tot i que és l'únic pare que va conèixer. Però no deixarem que la realitat ens espatlli un bon titular, oi? De fet, Hans Sommer, no es deia Sommer, sinó Zincken; aquest era el cognom de la família del seu pare; per algun motiu que no he arribat a entendre, feia generacions que es feien servir totes dues versions del cognom; ell signava els seus escrits professionals com "Hans Zincken, conegut com a Sommer".
El petit Hans va mostrar un talent especial per a la música, i també una gran afició, però el seu pare no va voler que rebés cap formació musical més enllà de l'habitual a l'escola; la seva formació estava orientada cap al negoci familiar, que algun dia heretaria. Quan va fer els disset anys i va arribar el moment que entrés a treballar a la fàbrica, el seu pare va canviar d'opinió i no li ho va permetre. Llavors, el Hans va dir: "ah, doncs així ja puc estudiar música!". Però el "Nein!" de Herr Voigtländer devia sentir-se fins i tot a Hannover, a 100 km de Braunschwieg. I el Hans va marxar cap a la Universitat de Göttingen per estudiar-hi Fïsica i Matemàtiques. Allà, alhora que estudiava el que volia el pare (que a ell li agradava força, una cosa no treu l'altra), va poder fer-hi per fi els primers estudis de composició, gràcies al fet que, com ja sabem, el món musical alemany era un mocador. A la Universitat va fer amistat amb dos professors, els prestigiosos matemàtics Dedekind, amb qui feia música, i Lejeune-Dirichlet, que s'havia casat amb Rebecca Mendelssohn, és a dir, era cunyat de Felix i Fanny (que havien mort uns deu anys abans). Va ser a casa seva on es va relacionar amb Clara Schumann, Joseph Joachim i Johannes Brahms i, per mediació d'aquest últim, va començar a estudiar amb el compositor Julius Otto Grímm.
De retorn a casa amb un doctorat sota el braç es va incorporar com a professor de matemàtiques al centre preuniversitari on havia estudiat; el 1875 el centre esdevindria la Universitat Tècnica de Braunschweig i Sommer, el seu director. A més, treballava també a Voigtländer, ara ja tenia permís per fer-ho. Per una banda, com a especialista en diòptrica, va dissenyar algunes de les lents i dels objectius fotogràfics de l'època; per altra, formava el seu germà petit que, ell sí, heretaria l'empresa.
A més, es dedicava a la recerca musicològica i al mecenatge; va adquirir la immensa biblioteca del compositor i amic Wilhelm Meves, que recollia manuscrits i documentació ja del segle XVI; el 1863 va fundar l'associació musical de Braunschweig i va ser-ne el director artístic fins al 1870, portant-hi el bo i millor: a més dels amics Schumann i Joachim, noms com Hans von Büllow o Ferdinand Hiller. El 1875, després de fer amistat amb Richard i Cosima Wagner, va fundar l'associació wagneriana de la ciutat, que va donar suport econòmic al Festival de Bayreuth des de la primera edició. La seva activitat com a compositor, però, era mínima. El 1865 va estrenar un singspiel en un acte, Der Nachtwächter, que va signar amb pseudònim, E. T. Neckniz, i també es van interpretar en cercles privats alguns lieder i obres de cambra signats amb el mateix pseudònim. No va ser fins al 1876 que va publicar la seva primera obra, i ho va fer signant com Hans Sommer (sense fer menció del cognom Zincken; signaria així totes les seves obres musicals); el seu op. 1 era un recull de cançons.
Fins que va arribar el 1881 i tot va canviar...
Però d'això en parlarem la setmana vinent. Avui acabarem amb un dels seus lieder, Venetianisches Gondellied, el núm. 2 del recull Aus dem Süden, op. 18, compost entre 1885 i 1886. Els intèrprets seran Jochen Kupfer i Marcelo Amaral. Fa un any vam escoltar un lied amb el mateix nom de Felix Mendelssohn; el text original era de Thomas Moore i la versió alemanya, de Ferdinand Freiligrach. Les dues primeres estrofes del lied de Sommer són les mateixes, però n'afegeix dues més d'autor desconegut, pel que he pogut veure.
Trobo que és un lied encantador; què us sembla a vosaltres aquest primer contacte (si és el cas) amb Hans Sommer?
Wenn durch die Piazzetta
Die Abendluft weht,
So weißt du, Ninetta,
Wer wartend dort steht.
Du weißt, wer trotz Schleier
Und Maske dich kennt,
Du weisst, wie die Sehnsucht
Im Herzen hier brennt.
Ein Schifferkleid trag' ich
Zur selbigen Zeit,
Und zitternd dir sag' ich:
„Das Boot ist bereit!
O, komm’! jetzt, wo Lunen
Noch Wolken umziehn,
Laß durch die Lagunen,
Geliebte uns fliehn!“
Wenn leuchtend der Mond schon
In silberner Pracht
Am Himmelszelt strahlend
Entgegen dir lacht,
Denn harrend am Ufer
Dein Liebster schon weilt,
O denke die glückliche
Stunde enteilt.
Mit Mantel und Zither
Ist er schon am Ort,
Sein Sang dir verkündet:
Dein Trauter ist dort;
O komm jetzt, o komm jetzt
Nicht immer wie heut,
Nicht immer wie heut
Ist das Boot schnell bereit.
Quan per la Piazzetta
corre l'aire del vespre,
tu saps, Ninetta,
qui t'espera aquí.
Saps qui et coneix
malgrat el vel i la màscara,
saps com em crema
el cor de desig.
Porto roba de mariner
en aquest instant
i et dic tremolós:
"La barca està aparellada,
vine, ara que la lluna
la velen els núvols,
per la Laguna,
estimada, fugim!"
Quan la lluna, brillant,
en una esplendor argentada
ja lluu al cel,
i et somriu,
t'espera a la riba
l'estimat, ansiós;
oh, pensa que la feliç
hora està passant ràpid!
Amb la capa i la cítara
ja t'espera a lloc,
el seu cant t'anuncia
que l'estimat és allà.
Oh, vine ara, vine ara,
no sempre com avui,
no sempre com avui,
la barca estarà tan ràpida aparellada.
Articles relacionats
La vagabunda
No m'...
Records americans
Dos no...
Dolça lluna
Si parl...
Continua a El fill del fotògraf (II)
Comments powered by CComment