La setmana passada vam acomiadar els alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC fins l'any vinent, la setmana pròxima començarem a repassar els recitals de la Schubertíada i entremig, ja en ple mes d'agost, us proposo un viatge per mar que ja veureu que no és precisament un viatge de plaer.
No és estrany que als catàlegs dels compositors hi hagi arranjaments de cançons populars, i a Liederabend n'hem escoltat unes quantes fins ara, la darrera de les quals és Deep River, una cançó de plantació harmonitzada per Harry T. Burleigh. Abans n'havíem escoltat de Brahms, Schumann, Lutosławski o Dvořák, i n'he seleccionat tres per a la secció "Articles relacionats" que teniu més avall (per cert: trobeu que la secció fa servei, (re)llegiu els articles de vegades, o mai, o ni tan sols us havíeu adonat que hi era...?). Els compositors contemporanis continuen arranjant peces tradicionals; fa un parell d'anys vam escoltar la versió de Bernat Vivancos d'El cant dels ocells i aquesta setmana us en proposo una d'arranjada l'any 2000, Ten thousand miles away. L'autor n'és Steven Mark Kohn, un compositor americà polifacètic (ha fet bandes sonores, música per anuncis, Art Song, i també llibrets d'òpera) que té tres reculls anomenats American Folk Set; la nostra cançó es va publicar en el primer.
Ten thousand miles away és una cançó irlandesa que apareix referenciada en diversos reculls de sea shanties, les cançons marineres que ajudaven a mantenir el ritme de treball en les tasques que es feien entre diversos homes, com vogar o cobrar una corda; el cant, a més, feia que les feines dures fossin més passadores. Les sea shanties, que equivalen a les salomes dels mariners catalans, es cantaven també a les estones d'oci, i igualment complien una funció en aquest cas: mantenir la moral alta i fomentar la companyonia entre la tripulació. La recreació operística més famosa de les sea shanties és la que fa Richard Wagner a L'holandès errant, però cal recordar també les que Benjamin Britten va incloure a l'estupenda Billy Budd.
Sembla que l'origen de Ten thousand miles away és conegut; s'atribueix a un senyor anomenat Joseph B. Geoghegan, que l'hauria compost a mitjan segle XIX per a cantar-la en el music hall on treballava (en aquella època victoriana, el music hall era un espectacle teatral, el que coneixem com a varietés vindria després). Del teatre hauria passat ràpidament als cantants de carrer i d'aquí als vaixells. Diria que durant el segle XX se'n van fer arranjaments folk o pop, però de clàssics només n'he trobat el que escoltarem avui i la referència a un altre fet durant els anys 20 per la compositora americana Ruth Crawford Seeger del qual, que jo sàpiga, no hi ha cap enregistrament (si en veure el cognom Seeger us ha vingut al cap la música de Where Have All the Flowers Gone?, sí, parlem de la mateixa família).
La cançó parla d'un home que es farà a la mar per reunir-se amb la seva estimada, i ara us explicaré per què no és un viatge de plaer. La noia en qüestió ha estat deportada, deu mil milles és la distància fins a Austràlia. Us copio aquí una estrofa de la cançó d'una versió diferent de la que escoltarem avui, que especifica que la noia hi embarca amb grillons (i aquí el referent operístic és la malaurada Manon Lescaut, deportada a Luisiana).
Dark and dismal was the day
When last I saw my Meg,
She'd a government-band around each hand,
And another round her leg,
And another round her leg, my boys;
As the good ship left the bay
"Adieu," said she, "Remember me
Ten thousand miles away."nal
Fosc i funest fou el dia
que vaig veure per últim cop la meva Meg,
tenia una argolla del govern entorn de cada mà,
i una altra entorn la cama,
i una altra entorn la cama, companys:
qual el vaixell deixà la badia
"adéu", digué ella, "recorda'm
a deu mil milles de distància"
Però aquesta història queda amagada a la versió que escoltarem, que només té dues estrofes amb la corresponent tornada. És una cançó que trobo molt maca i molt ben cantada per un jove baríton que he descobert no fa gaire i que m'agrada, Will Liverman; li seguirem la pista. L'acompanya el pianista Jonathan King.
Sing I for a brave
and a gallant barque,
for a stiff and a rattling breeze,
A bully crew
and a captain true,
to carry me o’er the seas.
To carry me o’er the seas,
my boys, to my true love so gay,
Who went on a trip
on a government ship,
ten thousand miles away.
Oh, blow ye winds, hi oh!
A roaming I will go.
I’ll stay no more
on England’s shore,
so let the music play.
I’ll start by the morning train,
to cross
the raging main!
For I’m on the road
to my own true love,
ten thousand miles away.
My true love she was handsome.
My true love she was young.
Her eyes were blue as the violet’s hue,
and silvery was the sound of her tongue.
And silvery was the sound of her tongue,
my boys,
and while I sing this lay,
She’s a doing of the grand
in a far off land,
ten thousand miles away.
Oh, blow ye winds, hi oh!
A roaming I will go.
I’ll stay no more
on England’s shore,
so let the music play.
I’ll start by the morning train,
to cross
the raging main!
For I’m on the road
to my own true love,
ten thousand miles away.
Canto per una barca
ardida i galant,
per una brisa forta i agitada,
una tripulació brava
i un capità noble,
per dur-me mar enllà.
Per dur-me mar enllà,
companys, fins al meu gran amor, tan dolç,
que marxà de viatge,
en un vaixell del govern,
a deu mil milles de distància.
O vents, bufeu, som-hi!
Marxo a l'aventura.
No restaré més
a la costa d'Anglaterra,
que comenci la música!
Agafaré el tren del matí,
que em durà a creuar
el furiós oceà!
Perquè sóc de camí
cap al meu gran amor
a deu mil milles de distància.
Ella, el meu gran amor, era ben plantada,
ella, el meu gran amor, era jove.
Els seus ulls eren blaus com les violetes,
i argentí era el so de la seva veu.
I argentí era el so de la seva veu,
companys,
i mentre canto aquesta balada
ella treballa per als grans
en una terra llunyana,
a deu mil milles de distància.
O vents, bufeu, som-hi!
Marxo a l'aventura.
No restaré més
a la costa d'Anglaterra,
que comenci la música!
Agafaré el tren del matí,
que em durà a creuar
el furiós oceà!
Perquè sóc de camí
cap al meu gran amor
a deu mil milles de distància.
Articles relacionats
SV18 - Ach, není tu
Segona en...
En la nit silenciosa
Johan...
Genoveva
Durant se...
Comments powered by CComment