El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita: Geheimes Flüstern hier und dort

L'Ester Lecha ens porta un lied de Clara Schumann amb poema de Hermann Rollet: Geheimes Flüstern hier und dort. L'enregistrament que ha triat és el de Korliss Uecker i Joanne Polk. Moltes gràcies, Ester!

Avui he volgut compartir amb vosaltres aquest bonic Lied compost per una gran dona, Clara Schumann. Clara Schumann va néixer en una època on el fet de ser dona encara estava associat a una vida dedicada a la llar, deixant les ocupacions de fora de casa als homes. Amb tot, va dur una vida molt contrària a qualsevol dona del moment: des de ben petita, el seu pare, un destacat professor de piano, va donar-li una educació musical plena que va desenvolupar, lligada a la seva gran personalitat i intel·lecte, en una reconeguda carrera de pianista concertista que la va dur a molts escenaris internacionals i li va donar gran fama durant tota la seva vida.

Avui en dia tenim al cap la figura del seu marit, Robert Schumann. La realitat és que quan es van conèixer, ell encara no era un músic reconegut, i va costar molt poder formalitzar el seu amor en matrimoni (Widmung, un lied compost per Robert Schumann, esdevingué com a regal de l’esperada boda). De fet, gràcies a Clara, molta de la música del seu marit es va donar a conèixer a través de les interpretacions que ella realitzava durant els seus concerts.

Amb tot, avui venim a parlar no dels seus concerts, sinó de la seva música, ja que va dedicar alguns moments de la seva vida a compondre peces d’una gran bellesa, entre les quals destaquen per a piano, música de cambra, algunes obres orquestrals i corals, i Lieder.

Reconec que fa uns mesos no coneixia els Lieder de Clara Schumann, però, arran d’un curs de Lied amb el pianista alemany Wolfgrang Rieger, qui recomanà la interpretació d’alguns Lieder de Clara, vaig poder endinsar-me en la bellesa de la seva música, que s’interpreta poc i realment crec que val molt la pena d’escoltar.

Geheimes flüstern hier und dort es tracta d’un lied estròfic, en el qual les tres estrofes del poema estan musicades de la mateixa manera, sense cap variació. Personalment considero els lieder estròfics dels més difícils d’interpretar, ja que tenen la particularitat d’haver de crear ambients diferents en les diferents estrofes tot i tenir la mateixa música. En aquests lieder, la capacitat imaginativa juga un paper cabdal per a poder donar forma al poema. El contingut del poema de Hermann Rollet parla de les ganes d’obrir-se a un possible amor, potser sentit per un home, a partir d’una subtil comparació amb la natura. Així, el poema evoluciona en les tres estrofes començant descrivint els seus sentiments latents, seguint a la segona estrofa amb una visió més activa on està amb l’estimada, i acabant expressant la profunda voluntat de realització dels seus sentiments. Clara va musicar el poema igualment d’una manera delicada, i en el piano podem escoltar aspectes diversos de la natura (murmuris, xiuxiuejos, el moviment de les branques... o altres coses, dins la voluntat de qui escolti).

Per últim voldria nomenar una adaptació al piano d’aquest lied que vaig trobar fa poc, escrita pel compositor del segle XIX Franz Liszt. A l’època era molt comú d’adaptar peces i cançons que estaven de moda o que agradaven, i Liszt es va encarregar d’adaptar al piano molta música coneguda. El fet que escrivís adaptacions de “3 Lieder von Clara Schumann S569/R257”, mostra l’admiració que sentia Liszt cap a aquesta gran compositora i pianista, que fou font d’inspiració de tantes persones.