La càrrega. Barcelona, 1902 - R. Casas

 

Escric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig escriure per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga; quan vaig escriure-li ahir a la nit em va suggerir que si no podia dormir escoltés Florian Boesch (una flaca que compartim), i aquest matí em deia que em donés temps. Sí, suposo que ens hem de donar temps. I aquí tenim la càlida veu de Boesch, acompanyada per Roger Vignoles. Gràcies als amics que vau acompanyar-me ahir des de la distància (no hagués dit mai que ploraria d'emoció perquè algú m'escrivís "avisa quan arribis a casa") i ànims als que vau ser atonyinats per la Polícia Nacional i la Guàrdia Civil. Per a les ferides del cos i l'ànima, Schubert i Schiller. I la setmana vinent, més.

PS Un cop arreplegades les quatre paraules calia pensar en un quadre, però Harte con hache ha estat tan oportuna... Espero que no li sàpiga greu.