Abans de començar el recital em vaig fixar des del meu seient a les partitures que hi havia al faristol del piano. La de la primera peça era perfecta per il·lustrar una idea que és subjacent a l’origen del lied: era una cançó estròfica pura, on el piano doblava la veu. Així de deliberadament senzilles eren aquestes peces de Bach, perquè tothom les pogués cantar. Posem que tothom les pot cantar, però no amb el timbre tan pur i tan preciós de Carine Tinney, amb [...]Llegiu l'article complet a Núvol
