Potser per a nosaltres el més important dels homenatjats aquest any és Francis Poulenc, del qual el proper dimecres 30 de gener es compliran 50 anys de la seva mort. L'obra de Francis Poulenc (1899-1963) és extensa, incloses unes cent cuaranta cançons i una de les òperes més impactants del segle XX, Dialogues des Carmélites.
Poulenc era un apassionat de la poesia i bona part de les seves cançons les va compondre a partir dels poemes dels seus amics Guillaume Apollinaire i Paul Éluard. La que escoltarem aquesta setmana, però, és una de les dues que va compondre amb poemes de Louis Aragon, i que porta un nom brevíssim: C.
C per la rima de tots els versos i per Les Ponts-de-Cé, una localitat de França travessada per la Loira; els ponts que li donen nom uneixen les dues ribes. La seva situació estratègica la va fer testimoni de diverses batalles a l'Edat Mitjana, època a la qual ens transporten els primers versos del poema. El poeta ens parla de cavallers ferits, dames i castells mal defensats governats per gent insensata. Del desastre, en definitiva; de les glòries falses cantades amb lais, una forma poètica pròpia dels segles XIII i XIV.
El poeta torna a la realitat rodejat d'armes i vehicles abandonats. La seva realitat és ben dolorosa i no gaire diferent de la de segles enrera: la França de 1942, també desfeta, també mal defensada. Travessant els ponts abandona la zona ocupada per entrar en la zona "lliure", i aquest és el dolor que canta Louis Aragon. Poulenc va escriure la cançó el 1944, encara en plena ocupació; l'alliberament no arribaria fins l'agost de 1945.
Les misèries de la guerra ens deixen de vegades cançons esplèndides. La música de Poulenc, amb l'arc del pont que traça al piano al començament, suavitza les dures paraules d'Aragon i transforma la ràbia i l'enuig en dolorosa nostàlgia. Escoltem C cantada per Felicity Lott acompanyada al piano per Pascal Rogé.
J'ai traversé les ponts de Cé
C'est là que tout a commencé
Une chanson des temps passés
Parle d'un chevalier blessé
D'une rose sur la chaussée
Et d'un corsage délacé
Du château d'un duc insensé
Et des cygnes dans les fossés
De la prairie où vient danser
Une éternelle fiancée
Et j'ai bu comme un lait glacé
Le long lai des gloires faussées
La Loire emporte mes pensées
Avec les voitures versées
Et les armes désamorcées
Et les larmes mal effacées
O ma France ô ma délaissée
J'ai traversé les ponts de Cé
He travessat els pots de Cé,
és allà on va començar tot.
Una cançó de temps passats
parla d'un cavaller ferit,
d'una rosa a la calçada
i una camisa descordada
del castell d'un duc insensat
i de cignes als fossats
del prat a on dansa
una promesa eterna
i he begut com una llet glaçada
el llarg lai de les glòries falses
La Loira s'enduu els meus pensaments
amb els vehicles bolcats
i les armes desencebades
i les llàgrimes mal eixugades
o, França meva, França abandonada,
he travessat els ponts de Cé.
Comments powered by CComment