Since September 2013 I'm posting regularly in English in addition to Catalan. If you want to read this post translated to English, please use the automatic translator on the right column.
 
Wonderland - A. Strindberg
Terra de meravelles - A. Strindberg
 
Us ve de gust un viatge cap a les terres del Nord? Ens arribem fins a les muntanyes de Noruega? L'any 1895 l'escriptor Arne Garborg va publicar Haugtussa (La donzella de la muntanya), un llarg poema èpic on s'hi fonen la natura, el món rural i els personatges llegendaris noruegs. El poema va agradar molt el compositor Edvard Grieg, que aquell mateix any va començar a compondre un cicle de cançons basant-se en alguns dels poemes de Garborg; part de les cançons van quedar inacabades, d'altres es van publicar per separat i finalment el 1898 va publicar el cicle Haugtussa, op. 67, de vuit cançons.

En aquells anys Grieg tenia ja una llarga experiència com a compositor per a veu i piano. Havia nascut el 1843 i amb quinze anys va ingressar al conservatori de Leipzig. Noruega no existia encara com a estat independent (no ho seria fins el 1905) i estava sota la influència tant política com cultural de Suècia i Dinamarca; alhora tots tres països estaven molt influenciats per la cultura germànica, dominant a bona part d'Europa. Així no és d'estranyar que les primeres cançons de Grieg fossin alemanyes, tant pels poetes triats com per la forma i l'estil; més endavant es va fixar en poetes danesos i noruegs, com és el cas de Garborg.

Grieg va triar els poemes de Haugtussa de forma que els elements sobrenaturals quedessin en un segon pla i es va centrar en dos temes: la natura i l'amor (dos temes que trobem units també en d'altres cicles de lieder, com ara Die schöne Müllerin i Winterreise de Schubert). Els oients assistim a la història de Veslemøy, la protagonista del poema, enamorada d'un jove que després de fer-li promeses l'abandona per casar-se amb una altra dona. Desencisada, Veslemøy tornarà a la natura per trobar-hi consol.

Nosaltres escoltarem la quarta cançó del cicle, Møte (Trobada), l'encontre amorós entre Veslemøy i el noi. La música de Grieg s'inscriu dins del moviment nacionalista, que es caracteritza, entre d'altres coses, per recòrrer a la música popular com a font d'inspiració. No conec el folklore norueg i em costa sentir aquestes associacions més enllà d'alguns trets de la música popular comuns a tot Europa. Sense aquest referent, el cert és que aquesta cançó em porta per d'altres camins prou diferents.

Els lectors més antics recordareu que a una de les primeres entrades del blog vam parlar de les cireres, aquelles cançons que quan les sentim ens porten a la memòria d'altres que potser tenen una relació molt clara o potser no tenen res a veure. Møte és per a mi una cirera de The Singer, de Peter Warlock; em porta directament a la sofisticació dels anys vint tot i que estigui escrita dues dècades enrera. Em fa la impressió que quan marxin Christopher Maltman i Julius Drake (els intèrprets de la nostra versió de The Singer) de l'escenari hi entraran Anne Sofie von Otter i Bengt Forsberg per cantar-nos Møte. I a vosaltres, aquesta música us porta a la muntanya o a un sofisticat concert? Us porti a on us porti, espero que us agradi, hi ha set cançons més del cicle per descobrir...

Møte 
 

Ho sit ein Sundag lengtande i Li;
det strøymer på med desse søte Tankar,
og Hjarta fullt og tungt i Barmen bankar,
og Draumen vaknar, bivrande og blid.
Då gjeng det som ei Hildring yver Nuten;
ho raudner heit; - der kjem den vene Guten.

Burt vil ho gøyma seg i Ørska brå,
men stoggar tryllt og Augo mot han vender;
dei tek einannan i dei varme Hender
og stend so der og veit seg inkje Råd.
Då bryt ho ut i dette Undringsord:
"Men snille deg då, at du er så stor!"

Og som det lid til svale Kveldings Stund,
alt meir og meir i Lengt dei saman søkjer,
og brådt um Hals den unge Arm seg krøkjer
og øre skjelv dei saman Munn mot Munn.
Alt svimrar burt. Og der i Kvelden varm
i heite Sæle søv ho i hans Arm.

És diumenge i està asseguda pensarosa en el turó,
i té dolces pensades;
i el seu cor batega pesadament en el seu pit,
i se li desvetlla un tímid somni.
De sobte l'encanteri s'estèn pel turó,
ella es ruboritza... arriba ell, el noi que estima.

Confosa, voldria amagar-se,
però aixeca tímidament el seus ulls;
les seves mans càlides es busquen,
i allà estan, sense saber què dir.
Llavors ella crida admirada:
"vaja, que alt que ets!"

I quan el dia es converteix suaument en vespre,
es contemplen plens d'enyor,
els seus joves braços s'estrenyen en els seus colls,
i tremoloses, una boca cerca l'altra.
Tot desapareix, i en el vespre temperat
ella s'adorm benaurada en els seus braços.

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 

Comments powered by CComment