Primera entrada de 2013, bon any a tothom! Aquesta setmana tenim l'última de les tres entrades nadalenques, dedicada a la Nit de Reis. I com celebrarem una nit tan especial? Us en donaré una pista: amb el guanyador de dos Oscars.
El que nosaltres anomenem Nit de Reis els anglesos ho anomenen Twelfth Night, és a dir, la nit que fa dotze passat Nadal. Twelfth Night és també el títol d'una obra de Shakespeare, per ser exactes, Twelfth Night or What you Will (Nit de Reis o el que vulgueu). La comèdia comença amb un vers ben conegut pels aficionats a la música, If music be the food of love, play on, "Si és aliment la música d'amor, toqueu encar", en traducció de Josep Maria de Sagarra. El duc d'Orsino pateix d'amors i confia que si s'atipa amb cançons quedarà embafat i no voldrà sentir parlar més d'enamoraments.
El duc està enamorat d'Olívia, que està enamorada del patge Cesàrio, que en realitat és la noble Viola, que està enamorada del duc. Sebastià, bessó idèntic de Viola, no entèn perquè la desconeguda Olívia li declara el seu amor... Amb uns quants personatges secundaris acabem d'embolicar la troca com sol passar a les comèdies de Shakespeare. A nosaltres ens interessa Festa, el foll de la cort, que durant la representació canta cinc cançons, una de les quals sentirem avui.
Us estareu preguntant què hi tenen a veure els Oscars amb això. Tots hem vist Les aventures de Robin Hood, oi? Sí, amb Errol Flynn portant unes mitges impossibles. Doncs l'autor d'aquesta banda sonora, una de les millors de la història, és Erich Korngold, que entre Oscar i Oscar (el primer el 1936 per El cavaller Adverse i el segon el 1939 per Les aventures de Robin Hood) va escriure, el 1937, Songs of the clown, op. 29 (Cançons del bufó), amb els textos de les cinc cançons de Festa.
Erich Korngold va néixer a Brno el 1897, en una família jueva. Va ser un nen prodigi admirat per Mahler, Zemlinski i Strauss i quan va compondre el 1920 la seva obra més important, l'òpera Die tote Stadt (La ciutat morta), ja era un compositor d'èxit i de llarg recorregut. L'any 1934 el director de teatre Max Reinhardts va demanar-li la seva col·laboració en un projecte a Hollywood; a Korngold li va agradar això d'il·lustrar musicalment pel·lícules i s'hi va dedicar, alternant-ho amb obres "serioses". Al contrari que el seu pare, que veia amb disgust com el seu brillant fill malbaratava el seu talent fent música poc rellevant, Korngold no feia diferències entre gèneres. El 1938, quan Àustria es va annexionar al Tercer Reich, Korngold era als Estats Units treballant precisament a la música de Les aventures de Robin Hood i ja no va poder tornar a casa; un cop acabada la guerra es va quedar definitivament a Los Angeles.
La cançó que sentirem, Come away, come away death (Vés-te'n, vés-te'n, mort) és la primera del recull (i la segona a l'obra de teatre); el duc d'Orsino l'ha demanat a Festa per "amansir els seus neguits". No us penseu quan llegiu la lletra que hem tornat a les cançons tristes, això ho deixem per la setmana vinent; el duc s'ho està passant d'allò més bé patint per amor i tot acabarà bé. Sentim la cançó interpretada per Christian Immler i Helmut Deutsch.
Come away, come away, death,
And in sad cypress let me be laid;
Fly away, fly away, breath;
I am slain by a fair cruel maid.
My shroud of white, stuck all with yew,
O prepare it!
My part of death, no one so true
Did share it.
Not a flower, not a flower sweet,
On my black coffin let there be strown;
Not a friend, not a friend greet
My poor corpse, where my bones shall be thrown:
A thousand sighs to save,
Lay me, O where
true lover never find my grave,
To weep there!
Vés-te'n, vés-te'n, mort,
i deixa el trist xiprer que ens sigui joia!
Vola, vola, alè del cor,
que em mata una cruel i dolça noia.
El llençol blanc tot adornat de teix,
oh, destí meu, prepara!
Tan bé el paper de mort, com jo mateix
ningú no ha fet encara.
No cap flor dolça, no cap dolça flor
sobre el negre taüt sigui sembrada.
No cap salut d'amic em dugui el so,
allí on mon pobre cos rebi posada.
Pels sanglots a milers anar salvant,
porteu-me allà on no pugui
trobar la meva tomba un trist amant,
i el plor no se li eixugui!
(traducció de Josep Mª de Segarra)
Comments powered by CComment