An irreverent moment

 

El rodamón (fragment) - J.C. Leyendecker

 

Quan Goethe va escoltar per primer cop la cançó que Schubert havia escrit a partir del seu poema Erlkönig (El rei dels elfs) el seu comentari va ser: No en va quedar gaire content. El cert és que la cançó de Schubert s'allunya molt del lied tal i com l'entenien el poeta i el seu entorn literari i musical: bàsicament, cançó culta inspirada en la música popular. I en aquest cas amb més motiu, perquè Erlkönig és originalment una cançó inclosa a una obra de teatre, Die Fischerin (La pescadora); per tant, Goethe esperava que la cançó tingués un aire popular com correspon al personatge que l'interpreta mentre feineja.

Quatre anys més tard, Goethe va tornar a escoltar la cançó, interpretada per una altra cantant. Aquest cop la seva reacció va ser ben diferent: El poema es va emancipar de l'obra de teatre i se n'han fet vora de trenta cançons: un pare que travessa el bosc amb el seu fill en braços, una estranya presència que aterreix el nen, la mort que els espera al final del camí... Tot plegat, una història ben llaminera pels compositors. D'aquestes cançons, la més cèlebre sens dubte és la que esmentàvem de Schubert, seguida a molta distància de la de Carl Loewe; van tenir ocasió de sentir-les totes dues fa unes setmanes; podeu recuperar-les, juntament amb el comentari i el text i la traducció, aquí.

Avui tornarem a escoltar l'Erlkönig de Franz Schubert. Com us podem imaginar, un col·leccionista tindria feina a arreplegar-ne tots els enregistraments, pocs cantants s'han resistit a fer la seva versió de la balada. N'hi ha moltes de molt valuoses, però la versió que us proposo avui és especial, amb un intèrpret que tot i que va fer alguna incursió al món del lied es va dedicar sobretot a l'òpera (n'era un bon coneixedor i si trastegeu per Internet trobareu alguns dels seus escrits sobre cantants).

Tornant a la seva interpretació d'Erlkönig, reconec que no és la més ortodoxa, no és tampoc la millor, però se li ha de reconéixer l'interiorització del text i la seva entrega. Estic segura que, us agradi més o menys, no us deixarà indiferents. I també m'atreviria a dir (i us ho podeu prendre com una advertència) que un cop l'hagueu sentida passarà molt de temps abans Erlkönig no torni a ser la cançó que coneixíeu.

I és que, benvolguts, un moment irreverent el té qualsevol.

Fins l'any vinent!