SV19 - Sechs Monologe aus "Jedermann"

A la tercera entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran ens centrarem en un únic recital, el primer dels dos que faran Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el dissabte 24 d'agost. El motiu és ben senzill: de tot el programa, amb obres de Martin, Xostakóvitx i Mahler, només hem escoltat dos dels lieder de Mahler, aquests:

 I com que una de les obres que cantarà Goerne, el cicle Sechs Monologe aus “Jedermann”, porta un temps apuntat a la meva llibreta, he pensat que podia canviar l'estructura d'aquestes entrades estiuenques per dedicar a l'obra de Martin ni que sigui un parell de paràgrafs, a tall d'introducció; Xostakóvitx quedarà per a una altra ocasió.

Jedermann. Ein Spiel vom Sterben des reichen Mannen és una obra de teatre escrita el 1911 per Hugo von Hofmannsthal, conegut pels melòmans com a llibretista d'algunes de les òperes de Richard Strauss (per exemple, Elektra o El cavaller de la rosa). Com avança el títol, la peça gira entorn la mort d'un home ric. Un mal dia l'home, encara jove, està gaudint dels plaers de la taula quan rep la visita inesperada de la Mort, que li anuncia que té una hora per posar en ordre els seus assumptes i que després haurà de marxar amb ella. Els amics que l'acompanyen fugen esporuguits, fins i tot la seva amant l'abandona, i Jedermann (que ni tan sols té un autèntic nom propi, en aquest context podríem traduir “jedermann” per “qualsevol”) resta sol i aterrit.

L'obra es representa des del 1925 cada any al festival de Salzburg (tant Hofmannsthal com el director de l'obra durant molts anys, Max Reinhardt, n'eren fundadors) i si mai hi heu estat us haureu fixat en la plaça de la catedral preparada per acollir-la. L'única interrupció a aquesta tradició gairebé centenària va arribar el 1938, amb l'annexió d'Àustria a Alemanya; un cop caigut el nazisme i acabada la Segona Guerra Mundial se'n van reprendre les funcions.

Va ser precisament durant la guerra, el 1943, que el baríton Max Christmann li va encarregar a Frank Martin un cicle de cançons; mentre cercava els textos adequats, va anar a parar a Jedermann. Primer va pensar de fer-ne una òpera, però finalment va triar sis intervencions del protagonista per compondre el cicle que li havia demanat el cantant. L'obra original té un munt de personatges, però la tria de Martin té el mèrit de recollir en només quinze o vint minuts de música i amb una única veu l'evolució dels sentiments de Jedermann des que la Mort interromp el banquet. L'home passa pel que modernament es coneixen com les cinc fases del dol, des de la negació a la primera cançó, quan demana al seus servents que apleguin els grans cofres amb diners per fugir de casa, fins a l'acceptació a les dues últimes, dues pregàries en què reconeix els seus pecats i encomana la seva ànima a Déu.

Espero que aquestes ratlles serveixin com a introducció d'una obra certament impressionant; us deixo com a tast musical el cinquè monòleg, Ja! Ich glaub: solches hat er vollbracht [Sí! Ho crec: Ell ho ha fet], interpretat per un altre dels duos que escoltarem a Vilabertran, concretament dijous 22: Andrè Schuen i Daniel Heide.