La fascinació que el romanticisme alemany sentia per la cultura grega clàssica va quedar reflectida al lied a través dels poemes que triaven els compositors. Dels lieder que hem escoltat fins ara, segurament el que ens parla més clarament d'aquesta atracció és Die Götter Griechenlands, però hi hem trobat amb certa freqüència referències més o menys explícites a personatges mitològics com Ganimedes o Ícar. El lied que us proposo d'escoltar avui, Anakreons Grab (La tomba d'Anacreont) està vinculat també a la cultura grega, però no a través de figures imaginàries sinó d'una de real: Anacreont.
Anacreont va ser un poeta que va viure entre els segles VI i V a. C. No es pot dir que quan va arribar el romanticisme fos un desconegut; se'n conservaven un nombre relativament gran de poemes i s'havia difós bastant un volum titulat Anacreontea, publicat al segle XVI a partir d'un manuscrit del segle X; durant molt de temps es va creure que els poemes d'aquesta col·lecció eren seus, fins que al segle XIX es va saber que havien estat escrits per deixebles i admiradors seus, que els havien fet passat per sorgits de la mà del mestre. Reals o apòcrifs, aquells poemes van captivar poetes de totes les èpoques per tot Europa.
Ni tan sols Goethe es va poder sostreure a l'admiració per la perfecció des versos d'Anacreont i el 1785 va escriure un poema que descriu la troballa de la tomba del poeta; naturalment, fa referència a una tomba imaginària, ni tan sols se sap a on va morir Anacreont. Aquest poema va ser un dels que Hugo Wolf va triar per formar part de la seva col·lecció dedicada a Goethe; n'és el n. 29 i va ser compost el 4 de novembre de 1888, durant la primera setmana d'aquella erupció creativa que va convertir-se en una sèrie de cinquanta-un lieder.
Goethe guarneix la tomba d'Anacreont amb els millors dons dels déus, descrivint-la com un lloc ple de vida i alhora calma; Wolf s'afegeix a l'homenatge del poeta convertint-la en una cançó on es respira serenitat, emoció i harmonia i, sobretot, una tendresa que de vegades penso que només ell era capaç de transmetre. Christoph Prégardien i Michael Gees són els encarregats de transmetre'ns aquesta pau.
Wo die Rose hier blüht,
wo Reben um Lorbeer sich schlingen,
wo das Turtelchen lockt,
wo sich das Grillchen ergötzt,
welch ein Grab ist hier,
das alle Götter mit Leben schön
bepflanzt und geziert?
Es ist Anakreons Ruh.
Frühling, Sommer und Herbst genoß
der glückliche Dichter;
vor dem Winter hat ihn endlich
der Hügel geschützt.
Aquí on floreix la rosa,
on les vinyes i els llorers s'entrelliguen,
on la tòrtora festeja,
on els grills es deliten,
de qui és aquesta tomba
que tots els déus han
plantat i guarnit amb vida?
És el lloc on reposa Anacreont.
De la primavera, l'estiu i la tardor
gaudí el feliç poeta;
de l'hivern, finalment,
el protegeix el turó.
Comments powered by CComment