El major lluminar

La setmana passada vaig compartir una nadala polonesa, d'origen popular, en la versió de Witold Lutosławski. La segona nadala d'enguany també és tradicional, però aquest cop ens quedem a casa: escoltarem el El cant dels ocells. El cert és que l'he triada i escric aquestes quatre ratlles pensant sobretot en els lectors de la versió anglesa, que segurament no hi estaran tan familiaritzats; als qui esteu llegint aquesta versió en català us proposo un exercici que ja he proposat alguna vegada quan parlàvem d'una cançó molt coneguda: intenteu escoltar-la com si fos nova.

El cant dels ocells és el que diu el seu nom: s'hi mencionen fins a trenta espècies d'aus, segons la versió del text, que canten per celebrar el naixement de Jesús. La peça està documentada des del segle XVII i sembla ser que es va distribuir, impresa, com a goigs a la Mare de Déu; això explicaria que sigui tan llarga (fins a quinze estrofes) i la seva pervivència. La seva difusió internacional la devem a Pau Casals, que la interpretava per tancar els seus concerts durant l'exili i la va convertir en un preciós símbol de pau i llibertat. La seva cèlebre interpretació a les Nacions Unides el dia que li van atorgar la Medalla de la Pau, va anar precedida d'aquestes paraules que reprodueixo aquí; era l'octubre de 1971 i Pau Casals era a punt de fer noranta-cinc anys.

Avui us presento un arranjament recent de la cançó que trobo preciós, de Bernat Vivancos, que inclou només la primera estrofa i la que menciona el passerell i el tord. Els intèrprets són la soprano Nuria Rial i el conjunt de violoncel·listes de l'Orquestra Simfònica de Basilea. Recordeu: feu com si l'escoltéssiu per primer cop. Redescobriu-la!