William Morris' alphabet

 

Benvolguts, faig vacances! Així que aquesta setmana i la vinent us escriuré només quatre ratlles i la W serà la lletra més curta de l'abecedari de Liederabend (ben mirat, també és la més curta del diccionari, només té una plana). Canviar de paraula no era una opció i tampoc no ho era publicar-la en una altra data. No, quedar-me sense vacances, tampoc.

Abans d'ahir, 17 de setembre, es complien cinquanta-dos anys de la mort de Fritz Wunderlich; W és de Wunderlich perquè des del primer any de Liederabend, el 2012, aquesta setmana li és dedicada. Per què? Per continuar amb un costum que teníem d'abans un grup d'aficionats, perquè la seva veu continua enamorant, perquè la seva mort en un accident absurd quan tenia 35 anys encara ens impressiona, perquè la seva carrera va ser espectacular, perquè continuem preguntant-nos què hagués fet als 36, i als 40, i als 50... Per donar-li les gràcies per la seva música.

Avui, a més d'un lied cantat per ell, vull compartir aquesta entrevista que li van fer a la ràdio el 1966, poc abans de morir. No és que digui res de l'altre món (és molt breu i li pregunten per la seva formació musical, pel seu Tamino,...) però la qüestió és que ho diu ell.

 

 

El repertori liederístic de Wunderlich és molt breu, quan va morir només portava tres anys dedicant-s'hi seriosament, de la mà del pianista Hubert Giesen. Fa uns anys repassàvem els set lieder de Richard Strauss que havia deixat enregistrats i en vam escoltar un, Ständchen; avui n'escoltarem el segon, Morgen! És un enregistrament de 1962 (és a dir, pre-Giesen) de la versió orquestrada del lied, feta pel compositor el 1897 (la versió per a piano, de 1894, la vam escoltar en una interpretació preciosa per estrenar aquest abecedari). En aquest cas, l'acompanya l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera dirigida per Jan Koetsier.

Un cop més, gràcies per tant, Fritz Wunderlich!

 
Morgen!
 
Und morgen wird die Sonne wieder scheinen
und auf dem Wege, den ich gehen werde,
wird uns, die Glücklichen sie wieder einen
inmitten dieser sonnenatmenden Erde…
und zu dem Strand, dem weiten, wogenblauen,
werden wir still und langsam niedersteigen,
stumm werden wir uns in die Augen schauen,
und auf uns sinkt des Glückes stummes Schweigen...
I demà tornarà a brillar el sol
i en el camí que seguiré
tornarà a unir-nos, afortunats,
en aquesta terra banyada pel sol.
i a la platja d'amples onades blaves,
baixarem lentament i calmada,
ens mirarem als ulls, callats,
i el silenci de la felicitat davallarà sobre nosaltres.
 

Comments powered by CComment