Benvolguts, continuo fent vacances, però penso en vosaltres i he estat remenant per trobar una postal sonora del lloc des d'on us escric. Quan ja m'estava començant a atabalar perquè no en trobava cap (i bé que n'hi deu haver) vaig topar-me amb un lied que tenia apuntat a la llibreta de fa molt. El pianista era Leonard Bernstein i vaig recordar que encara no l'havíem escoltat interpretant cap obra que no fos seva, així que vaig pensar que aquestes vacances, en lloc de postal, us deixaria un homenatge (un més) al compositor alhora que escurçava la llista de cançons pendents. I vet aquí que quan ja ho tenia tot preparat vaig pensar: "jo diria que Christa Ludwig...". I sí. Així que finalment, a més d'homenatge a Bernstein, tenim postal musical agafada pels pèls, gràcies a la casualitat o al meu subconscient.
El lied en qüestió és Immer leiser wird mein Schlummer, compost per Johannes Brahms el 1886 a partir d'un poema de Hermann Lingg i publicat com a opus 105/2. El que expliquen les dues estrofes és terrible, tant pel que diu com pel que deixa a la nostra imaginació, i Brahms sabia com treure profit d'una història així... Escolteu, llegiu i jutgeu!
Records des de...
Immer leiser wird mein Schlummer,
Nur wie Schleier liegt mein Kummer
Zitternd über mir.
Oft im Traume hör' ich dich
Rufen drauß vor meiner Tür:
Niemand wacht und öffnet dir,
Ich erwach' und weine bitterlich.
Ja, ich werde sterben müssen,
Eine Andre wirst du küssen,
Wenn ich bleich und kalt.
Eh' die Maienlüfte weh'n
Eh' die Drossel singt im Wald:
Willst du mich noch einmal seh'n,
Komm, o komme bald!
El meu son es fa més lleuger,
només la meva angoixa cau
sobre meu com un vel.
Sovint et sento en somnis
tustant la meva porta.
No hi ha ningú llevat que t'obri,
em desperto i ploro amargament.
Sí, caldrà que mori,
tu besaràs una altra
quan jo estigui freda i pàl·lida.
Abans que bufi el vent de maig,
abans que el tord canti al bosc,
si em vols veure un cop més,
vine! Oh, vine aviat!
Comments powered by CComment