Ofèlia i Moniuszko

No és que vulgui instaurar el 14 de febrer com a "Dia d'Ofèlia" a Liederabend, però a més de les cançons de Brahms (que vam escoltar l'any passat per Sant Valentí) i Strauss tinc d'altres apuntades a la llibreta i un dia o un altre us en volia parlar. Així que, malgrat que no ens canti exactament allò de "Demà és la festa de Sant Valentí", avui tenim Ofèlia i Moniuszko.

Stanisław Moniuszko és considerat el pare de l'òpera polonesa, i són sobretot títols com Halka o Straszny Dwór (La casa encantada) els que han fet que el seu nom transcendeixi més enllà de l'entorn eslau. Se'l considera també el pont entre la figura més internacional de la música polonesa, Frédéric Chopin, i el gran nom del segle XX, Karol Szimanovski. Per situar-nos, Moniuszko va viure entre 1819 i i1872; era, per tant, nou anys més jove que Chopin (i que aquella primera generació de compositors romàntics nascuda entorn aquell any, que incloïa també Liszt, Schumann, Mendelssohn o Wagner) i va morir deu anys abans que nasqués Szimanowski.

Nascut a Ubiel (avui a Bielorrússia), la seva família es va traslladar uns anys després a Varsòvia. El jove Stanisław va completar la seva formació musical a a Alemanya i en tornar tres anys després, el 1840, es va establir a Vilnis, on va compaginar les seves tasques com a docent amb la composició, i més tard va tornar a Varsòvia. Va viatjar sovint per Europa, mantenint-se en contacte amb molts dels seus col·legues a Alemanya, França o Rússia. A partir de 1858 i durant quinze anys va dirigir l'Òpera de Varsòvia, sempre condicionat (com tot el país) pels vents polítics que bufessin a cada moment i especialment vigilat per la censura que imposava Rússia.

A més de l'òpera i l'opereta, va conrear pràcticament tots els gèneres: ballets, música sacra, simfònica, d'escena, de cambra, per a piano sol i, naturalment, cançons. Les primeres les va escriure el 1848, acabat d'arribar a Berlin; eren tres cançons amb poemes del poeta més important de l'època, Adam Mickiewicz, i les va publicar una editorial tan important com Bote & Bock, amb bona acollida entre la crítica. Les darreres cançons les va escriure el mateix any de la seva mort, i en total sumen més de tres-centes. El 1843 va publicar un recull de divuit cançons amb el títol Spiewnik Domowy (Cançons per a ús domèstic). En un article a la premsa explica que ha intentat triar els millors poetes i espera que el recull tingui algun interès per als lectors:

Fins el 1859 va publicar dotze volums, que sumaven en total 267 cançons. Com apunta l'autor en aquestes línies, la majoria dels poetes que va triar eren polonesos, però també n'hi havia de francesos, alemanys o anglesos, com Shakespeare; la música beu sovint de la música tradicional del país, però també hi trobem cançons inspirades en la música religiosa o que miren cap al Romanticisme alemany. Moniuszko va escriure les cançons pensant en les famílies i en els intèrprets no professionals; és per això que sovint el llenguatge musical és senzill, amb algunes peces pensades especialment per als nens.

Hem escoltat prou cançons com per saber que quan diem que una cançó és senzilla no li estem fent de menys. Pot ser tan maca com la que escoltarem avui, Piosnka obłąkanej Ofelii ( que podríem traduir per Cançó de la follia d'Ofèlia); "només" cal una melodia amb tant d'encant com aquesta, subratllada subtilment per alguns acords a la primera estrofa i pels tresets a la segona.

Moniuszko va triar quatre de les estrofes que canta Ofèlia en el seu deliri, en la traducció al polonès de Kazimierz Ostrowski. Les situem al començament de l'escena V de l'acte quart, immediatament abans que les que vam escoltar en les cançons de Brahms i Strauss. Les intèrprets de Piosnka obłąkanej Ofelii seran Olga Maroszek i Elżbieta Tyszecka. La traducció que us proposo és la que fa M. Morera i Galícia de l'original anglès.