Des del curs 2014-15, l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) està impartint una cosa tan exòtica com un màster en lied, l'únic d'aquest tipus que es fa a l'estat espanyol. Ja que l'estem presentant, diguem ni que sigui un cop el seu llarg nom oficial: Màster Artístic d'Estudis Avançats en Lied, Canción Española i Cançó Catalana “Victoria de los Ángeles”. Està adreçat a cantants i pianistes que vulguin especialitzar-se en la interpretació de lied, i ofereix una formació que inclou tant els aspectes purament musicals com d'altres que, com bé sabeu els lectors d'aquest web, són fonamentals per dedicar-se a aquest gènere.
Un dels mòduls del màster porta per nom Literatura del gènere. Repertori del lied alemany i l'imparteix la pianista Viviana Salisi, que ens diu: "la idea de l'assignatura és donar una visió general de la relació text- música en diferents autors, èpoques i estils, tot agrupant les cançons per centres temàtics." A la meva amiga M., exalumna del màster, se li va acudir que com a treball d'aquest mòdul els alumnes podrien preparar una entrada pel blog de Liederabend. És a dir, triar un lied, documentar-se, escriure el text en les dues llengües i triar una interpretació i una il·lustració. Tant a la Viviana com a mi ens va semblar molt bona idea. Per la banda acadèmica, cantants i pianistes s'adreçaven al seu públic potencial amb paraules i no amb música, com estan acostumats a fer; per la meva banda, m'agradava la idea que el màster sortís de casa seva per visitar la meva (una altra de les activitats del màster fora de casa i obertes a tothom són els cicles de lied que fan al Goethe-Institut).
Així que l'entrada d'avui i les de les properes setmanes seran alguns dels treballs presentats, que la Viviana i jo hem seleccionat per compartir amb vosaltres; aquestes entrades quedaran recollides en una minisèrie que trobareu enllaçada aquí.
Un dels mòduls del màster porta per nom Literatura del gènere. Repertori del lied alemany i l'imparteix la pianista Viviana Salisi, que ens diu: "la idea de l'assignatura és donar una visió general de la relació text- música en diferents autors, èpoques i estils, tot agrupant les cançons per centres temàtics." A la meva amiga M., exalumna del màster, se li va acudir que com a treball d'aquest mòdul els alumnes podrien preparar una entrada pel blog de Liederabend. És a dir, triar un lied, documentar-se, escriure el text en les dues llengües i triar una interpretació i una il·lustració. Tant a la Viviana com a mi ens va semblar molt bona idea. Per la banda acadèmica, cantants i pianistes s'adreçaven al seu públic potencial amb paraules i no amb música, com estan acostumats a fer; per la meva banda, m'agradava la idea que el màster sortís de casa seva per visitar la meva (una altra de les activitats del màster fora de casa i obertes a tothom són els cicles de lied que fan al Goethe-Institut).
Així que l'entrada d'avui i les de les properes setmanes seran alguns dels treballs presentats, que la Viviana i jo hem seleccionat per compartir amb vosaltres; aquestes entrades quedaran recollides en una minisèrie que trobareu enllaçada aquí.
El primer treball que us presentem és el de l'Elena Mateo, que ens parlarà de Ihr Glocken von Marling, un lied de Franz Liszt que sentirem interpretat per Hildegard Behrens i Cord Garben. Moltes gràcies, Elena!
Marling, segons una postal de 1908
"La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic."
Franz Liszt (1811-1886)
Franz Liszt (1811-1886)
I aquí tenim una mostra de la seva bellesa, una obra que encisa i omple de bondat el cor des del primer moment...
Sabem que Liszt fou el pianista virtuós, sense rival en el seu temps; l’intèrpret que revoluciona el format concert i per primer cop en la història puja sol a l’escenari com a l’únic músic de la vetllada. A més a més posiciona el piano de perfil, com ara hi estem acostumats: és l’inventor del recital. Fins i tot, potser sabem que Heinrich Heine, gran poeta contemporani seu, va usar la paraula "Lisztomania" per descriure el fenomen, i que els metges van adquirir el mot per poder tractar la inexplicable i seriosa patologia que l’intèrpret causava. El furor i obsessió que desfermava al seu pas per tot Europa no tenia precedents, fou la primera estrella musical de la història: desmais, baralles per aconseguir els seus guants o les cordes trencades, desfilades per veure’l, records de la seva roba o cabells...
En contrast amb tot això Liszt sempre va experimentar un creixent interès religiós i una set transcendental que el portà a buscar el sentit profund de la seva vida; abraçar definitivament la seva vessant pedagògica, compositiva i religiosa, i així abandonar la superficialitat i la vanitat. És famosa la imatge del músic amb sotana quan a partir dels 54 anys rep les ordes menors a Roma. Per a ell la finalitat de l’art era millorar la humanitat i apropar-la a Déu, i, per tant, componia amb aquest fi.
Ihr Glocken von Marling, S. 328 (1874) pertany a l’època de maduresa i de fort sentiment religiós, comptava amb 63 anys i la va dedicar a Marie von Hohenlohe, filla de la princesa Carolyne zu Sayn-Wittgenstein; la dona que va ser la seva parella i, un cop ordenat, compartiren una relació platònica fins al final de les seves vides. El poema de Emil Kuh (1828-1876) evoca i s’encomana a les campanes de Marling, població al Sud-Tirol, l‘església i el campanar de la qual daten del s. XIII i de ben segur durant aquest segles les seves campanes han dominat la vasta vall que contemplen al seu voltant.
Liszt que defensava la “música de programa”, ens vol representar musicalment una escena, imatge i, fins i tot, un estat d’ànim. La peça comença amb un piano lent, suspès i constant, un repic de campanes eteri que dóna l’entrada a un solemne i plàcid toc de campanes majors. Aquest so es perd en l’espai i potser fins i tot el paisatge; apareix la veu, un espectador als peus d’aquesta església, que apel·la les campanes de Marling. Elles mantenen el seu repic constant, impertorbable, lluminós i agradable, alienes al temps i al món, elles són el llenguatge celestial. L’espectador, que bé podria ser qualsevol de nosaltres, exclama la seva admiració i devoció per aquest so sagrat, descriu com aquest cant salvaguarda el món. És llavors que el piano intensifica la melodia i el repic és més brillant i agut, el so de les campanes de Marling s’estén i vola, com un estol protector ferm i gentil per sobre la vall que domina; aleshores l’espectador demana ser portat per aquest efluvi diví. En el fervor les invoca i, humil i discret, demana que el protegeixin i tinguin cura d’ell fins a quatre vegades; amorosament els hi prega mentre elles van desapareixent i s’esvaeixen en la benaurança i la serenor.
Aquesta peça pertany al meu grup reduït i selecte de peces que causen un enamorament immediat i no et deceben mai l’ànima, tresors que al llarg de la vida se’t descobreixen a compta gotes. Hi ha peces que a l’hora de cantar inciten estímuls més directes o primaris com la passió, dolor, tristor, alegria, etc. Aquesta obra no busca ser directe, simplement t’atravessa com un raig de serenor i joia; interpretar-la es fa fàcil, conduir-la també, ella et dona totes les eines i tu només has de ser feliç. Una obra en la que potser el compositor buscava transmetre el que podria ser l’estat de gràcia.
La més ample i coneguda porció de la música de Liszt és la seva obra per a piano, però el seu llegat vocal no és gens menyspreable, al voltant de unes 150 peces entre Lied i Oratori. Una obra vocal plena de joies que són un regal per a intèrprets i oients; partitures singulars, excepcionals i inspirades, que un cop més demostren, com el mateix Liszt va dir, que: "La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic."
Sabem que Liszt fou el pianista virtuós, sense rival en el seu temps; l’intèrpret que revoluciona el format concert i per primer cop en la història puja sol a l’escenari com a l’únic músic de la vetllada. A més a més posiciona el piano de perfil, com ara hi estem acostumats: és l’inventor del recital. Fins i tot, potser sabem que Heinrich Heine, gran poeta contemporani seu, va usar la paraula "Lisztomania" per descriure el fenomen, i que els metges van adquirir el mot per poder tractar la inexplicable i seriosa patologia que l’intèrpret causava. El furor i obsessió que desfermava al seu pas per tot Europa no tenia precedents, fou la primera estrella musical de la història: desmais, baralles per aconseguir els seus guants o les cordes trencades, desfilades per veure’l, records de la seva roba o cabells...
En contrast amb tot això Liszt sempre va experimentar un creixent interès religiós i una set transcendental que el portà a buscar el sentit profund de la seva vida; abraçar definitivament la seva vessant pedagògica, compositiva i religiosa, i així abandonar la superficialitat i la vanitat. És famosa la imatge del músic amb sotana quan a partir dels 54 anys rep les ordes menors a Roma. Per a ell la finalitat de l’art era millorar la humanitat i apropar-la a Déu, i, per tant, componia amb aquest fi.
Ihr Glocken von Marling, S. 328 (1874) pertany a l’època de maduresa i de fort sentiment religiós, comptava amb 63 anys i la va dedicar a Marie von Hohenlohe, filla de la princesa Carolyne zu Sayn-Wittgenstein; la dona que va ser la seva parella i, un cop ordenat, compartiren una relació platònica fins al final de les seves vides. El poema de Emil Kuh (1828-1876) evoca i s’encomana a les campanes de Marling, població al Sud-Tirol, l‘església i el campanar de la qual daten del s. XIII i de ben segur durant aquest segles les seves campanes han dominat la vasta vall que contemplen al seu voltant.
Liszt que defensava la “música de programa”, ens vol representar musicalment una escena, imatge i, fins i tot, un estat d’ànim. La peça comença amb un piano lent, suspès i constant, un repic de campanes eteri que dóna l’entrada a un solemne i plàcid toc de campanes majors. Aquest so es perd en l’espai i potser fins i tot el paisatge; apareix la veu, un espectador als peus d’aquesta església, que apel·la les campanes de Marling. Elles mantenen el seu repic constant, impertorbable, lluminós i agradable, alienes al temps i al món, elles són el llenguatge celestial. L’espectador, que bé podria ser qualsevol de nosaltres, exclama la seva admiració i devoció per aquest so sagrat, descriu com aquest cant salvaguarda el món. És llavors que el piano intensifica la melodia i el repic és més brillant i agut, el so de les campanes de Marling s’estén i vola, com un estol protector ferm i gentil per sobre la vall que domina; aleshores l’espectador demana ser portat per aquest efluvi diví. En el fervor les invoca i, humil i discret, demana que el protegeixin i tinguin cura d’ell fins a quatre vegades; amorosament els hi prega mentre elles van desapareixent i s’esvaeixen en la benaurança i la serenor.
Aquesta peça pertany al meu grup reduït i selecte de peces que causen un enamorament immediat i no et deceben mai l’ànima, tresors que al llarg de la vida se’t descobreixen a compta gotes. Hi ha peces que a l’hora de cantar inciten estímuls més directes o primaris com la passió, dolor, tristor, alegria, etc. Aquesta obra no busca ser directe, simplement t’atravessa com un raig de serenor i joia; interpretar-la es fa fàcil, conduir-la també, ella et dona totes les eines i tu només has de ser feliç. Una obra en la que potser el compositor buscava transmetre el que podria ser l’estat de gràcia.
La més ample i coneguda porció de la música de Liszt és la seva obra per a piano, però el seu llegat vocal no és gens menyspreable, al voltant de unes 150 peces entre Lied i Oratori. Una obra vocal plena de joies que són un regal per a intèrprets i oients; partitures singulars, excepcionals i inspirades, que un cop més demostren, com el mateix Liszt va dir, que: "La música és el cor de la vida. L'amor parla a través d'ella, sense ella no hi ha cap bé possible i amb ella tot és bonic."
Ihr Glocken von Marling
Ihr Glocken von Marling, wie braust ihr so hell!
Ein wohliges Lauten, als sänge der Quell.
Ihr Glocken von Marling, ein heil'ger Gesang
Umwallet wie schützend den weltlichen Klang,
Nehmt mich in die Mitte der tönenden Flut -
Ihr Glocken von Marling, behütet mich gut!
Vosaltres campanes de Marling, que soneu tan clares!
un agradable so, com si cantés la font.
Vosaltres campanes de Marling, un sagrat cant
que envolta protegint el so mundà,
Agafeu-me al centre del vostre flux sonor,
vosaltres campanes de Marling, tingueu cura de mi!
Sobre l'autora
Elena Mateo comença els seus estudis musicals amb la guitarra clàssica. Posteriorment es gradua de cant al Conservatori Superior del Liceu i actualment amplia els seus coneixements tècnics i interpretatius en el Màster en Lied Victòria dels Àngels a l’ESMUC.
Comments powered by CComment