Ens podem imaginar les tres nenes Köchert disfressades de Reis actuant davant els seus pares i els seus convidats. Wolf, que les va acompanyar al piano en aquesta petita actuació, va escriure una cançó deliciosa per a aquells criatures que s'estimava tant (i elles l'adoraven), amb una música diferent per a cada Rei i preparant el final perquè les nenes poguessin retirar-se una a una i rebre els aplaudiments durant el llarg postludi. Poc bé que s'ho devien passar, preparant-ho!
I, com que estic a punt d'aconseguir una entrada breu per segona setmana consecutiva, deixo per un altre dia parlar-vos de Melanie i Wolf; ja ho tinc anotat a la llibreta. Tornant a Epiphanias (encara no us havia dit el títol de la cançó), avui som 28 de desembre; Wolf va compondre el lied el 27 i va tenir prou temps per assajar-lo amb les nenes pel dia 6 de gener, així que si us animeu a intentar-ho amb la canalla, hi sou a temps. Per inspirar-vos, aquí teniu la interpretació d'Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore, un clàssic.
Que tingueu una molt bona sortida d'any!
Die heiligen drei König mit ihrem Stern,
Sie essen, sie trinken, und bezahlen nicht gern;
Sie essen gern, sie trinken gern,
Sie essen, trinken und bezahlen nicht gern.
Die heiligen drei König sind kommen allhier,
Es sind ihrer drei und sind nicht ihrer vier:
Und wenn zu dreien der vierte wär,
So wär ein heilger Drei König mehr.
Ich erster bin der weiß und auch der schön,
Bei Tage solltet ihr erst mich sehn!
Doch ach, mit allen Spezerein
Werd ich sein Tag kein Mädchen mir erfrein.
Ich aber bin der braun und bin der lang,
Bekannt bei Weibern wohl und bei Gesang.
Ich bringe Gold statt Spezerein,
Da werd ich überall willkommen sein.
Ich endlich bin der schwarz und bin der klein,
Und mag auch wohl einmal recht lustig sein.
Ich esse gern, ich trinke gern,
Ich esse, trinke und bedanke mich gern.
Die heiligen drei König sind wohlgesinnt,
Sie suchen die Mutter und das Kind;
Der Joseph fromm sitzt auch dabei,
Der Ochs und Esel liegen auf der Streu.
Wir bringen Myrrhen, wir bringen Gold,
Dem Weihrauch sind die Damen hold;
Und haben wir Wein von gutem Gewächs,
So trinken wir drei so gut als ihrer sechs.
Da wir nun hier schöne Herrn und Fraun,
Aber keine Ochsen und Esel schaun,
So sind wir nicht am rechten Ort
Und ziehen unseres Wegen weiter fort.
Els Reis de l'Orient amb el seu estel,
mengen, beuen i no els agrada pagar;
els agrada menjar, els agrada beure,
mengen, beuen i no els agrada pagar.
Els Reis de l'Orient acaben d'arribar,
en són tres, i no en són quatre.
I si a més dels tres n'hi hagués un quart,
hi hauria un Rei d'Orient de més.
Jo sóc el primer, el blanc i el ben plantat,
m'hauríeu de veure de dia!
Però, ai las! amb totes aquestes espècies
no enamoraré cap donzella!
Jo sóc el bru i sóc l'alt,
ben conegut per les dones i pel cant.
Porto or en lloc d'espècies,
per això seré benvingut a tot arreu.
Finalment, jo sóc el negre, i sóc el petit,
i m'agrada molt divertir-me.
M'agrada menjar, m'agrada beure
menjo, bec i m'agrada ser agraït.
Els tres reis de l'Orient són amables,
busquen la Mare i el Nen,
El bon Josep seu al seu costat
i el bou i l'ase jeuen a la palla.
Portem mirra, portem or,
les dames es miren amb bons ulls l'encens.
I si tenim vi d'una bona soca
bevem entre tots tres com si fossin sis.
Com que aquí només veiem dames i cavallers,
però cap bou ni cap ase,
deu ser que no som al lloc correcte,
i continuarem el nostre camí.
Comments powered by CComment