Schubertíades

Avui dijous comença la Schubertíada a Vilabertran i he pensat que podríem dedicar l'entrada a parlar dels amics de Schubert perquè a ells els devem aquest mot, schubertíada, que avui continuem utilitzant.

Si alguna cosa defineix la personalitat de Schubert és la seva capacitat de fer amics; el primer cercle (Spaun, Senn, Mayrhofer, Schober,..), que l'anomenen el nostre Minnesänger (trobador); Johann Michale Vogl, el célebre baríton, trenta anys més gran que ell; el jove Moritz von Schwind, deu anys menor (l'autor de la il·lustració de l'entrada) i molts d'altres que el van acompanyar al llarg de la seva vida. Són aquests amics, tots ells relacionats amb el món de l'art, els qui poc a poc introdueixen Schubert en els cercles musicals més importants de Viena. En una època en què les publicacions estan sotmeses a censura, els estudiants i els intel·lectuals són sospitosos de traició, els espies i les delacions són habituals i les condemnes durísimes, els cercles artístics que ja existien des de feia vora vint anys prenen una nova dimensió i es converteixen en una de les poques opcions de fer una vida cultural activa. Els amfitrions acullen en els seus salons els seus amics i els ofereixen concerts, es fan coneixences i s'intercanvien opinions sobre les últimes novetats musicals o artístiques en general.

Els amics de Schubert comencen per presentar algunes de les seves obres en les vetllades més íntimes davant una dotzena de persones i es van movent fins a aconseguir entre finals de 1819 i 1820 que s'interpretin dues de les seves cançons als dos cercles musicals més influents de la ciutat, el de la família Sonnleithner i el de la família Von Collin, que aplegaven en cada vetllada prop de cent persones (les primeres interpretacions en "públic", quan Schubert havía escrit Gretchen am Spinnrade el 1814!). Són aquests mateixos amics els que, coneixedors que els editors rebutgen sistemàticament les obres de Schubert per desconegudes i conscients que els diners li vindrien molt bé, s'encarreguen de finançar-ne les primeres edicions, amb tant d'èxit que s'obre la porta a les edicions oficials.

I són també els amics els que comencen a organitzar vetllades musicals a les quals tot gira entorn la música de Schubert i que no tenen més objectiu que gaudir de la seva presència i la seva amistat. En aquestes vetllades, que no trigaran gaire a conéixer-se com a schubertíades, es presenten les noves obres de Schubert, s'interpreten les ja conegudes, es llegeixen els poemes d'altres contertulis, es beu ponx (molt de ponx, diria jo), se sopa, es balla, es parla i es riu... N'hi ha de més formals, convocades setmanalment, i n'hi ha d'improvisades; tant s'hi pot escoltar a Vogl, que emociona tothom amb les seves interpretacions com a Schwind, que destrossa alegrement les cançons. Aquestes vetllades se celebraran regularment des del 1821 fins a la mort de Schubert el 1828; va ser precisament durant una de les darreres que va interpretar Winterreise pels seus amics.

I les Schubertíades modernes? El 1976 el baríton Hermann Prey va fundar un festival entorn la figura de Schubert, la Schubertíada de Hohenems, que actualment reparteix la seva activitat (amb una agenda de més de 70 actes entre concerts, cursos i conferències) entre aquesta localitat i Schwarzenberg. Des de llavors s'han fundat d'altres Schubertíades, entre d'elles la de Vilabertran, que m'atreviria a dir que és la més important després de la de Schwarzenberg/Hohenems. D'alguna manera, les schubertíades modernes recuperen l'esperit de les originals, reunions entorn la figura de Schubert (ara acompanyat per altres compositors), no d'amics però sí de persones que estimen la seva música; no corre el ponx però sempre podem fer una copa de cava a la mitja part i comentar el concert tot sopant en acabat...

La Schubertíada a Vilabertran celebra el 20è aniversari, per molts anys! El primer recital de lied el tindrem demà divendres, a càrrec de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, que són els intèrprets del nostre lied d'aquesta setmana, Die Mainacht (La nit de maig). De Schubert, és clar, a partir d'un poema de Ludwig Christoph Heinrich Hölty.