Mignon

 

Mignon - W. A. Bouguereau

 

A l'anterior entrada de la sèrie us parlava de Mignon, que està molt malalta. Wilhelm ha anat a veure-la i hi ha portat Felix. Natalie li ha explicat que la nena ha canviat, que la van vestir d'àngel per a una festa d'aniversari i ja no s'ha volgut posar les robes de nen que duia abans. El metge, i amb això entrem ja, en aquesta setzena entrada, en el capítol 3 del llibre vuitè, també li explica algunes coses que Natalie ha esbrinat. La més important és que, literalment, la nena pràcticament només viu per ell:

El metge parla també de la nit després de la representació de Hamlet, quan Wilhelm va rebre una visita femenina. Recordeu que us havia explicat que després de la funció fan una festa en la que tothom, nens inclosos, beu massa? El vi dóna ànims a Mignon per anar a l'habitació de Wilhelm; vol passar la nit amb ell perquè ha sentit parlar Philine i les altres dones de "passar una nit amb l'estimat" i ella, en la seva innocència, ho ha interpretat com "un repòs confidencial i joiós". Quan està a punt d'entrar veu que se li ha avançat una altra dona, i veu també com Wilhelm entra i tanca la porta:

Uns dies després es fan els funerals de la nena a una estança coneguda com a "sala del passat"; en un sarcòfag sumptuós amb una figura de marbre d'un home que sosté un rotlle on diu "Recorda't de viure" (les paraules amb què vam començar la sèrie) hi ha les despulles de l'oncle i a prop hi ha un altre sarcòfag antic que sembla per una persona jove i menuda; allà reposarà la Mignon. Al funeral (laic) hi assisteixen, a més de Wilhelm, Lothario, Natalie, Therese i Friedrich, que resulta que és el germà petit de tots tres; hi assisteixen també Jarno i un noble italià que és al castell de pas en viatge de negocis. Quan l'abat treu el vel que cobreix el cos embalsamat de la nena, el marquès queda trasbalsat: ha reconegut el tatuatge a un braç, Mignon és la seva neboda, desapareguda fa molts anys. Però no explica res més de moment, així que si voleu saber per fi quina és la història de Mignon, haureu d'esperar unes setmanes!

La música té un paper important al funeral, amb quatre nens a la sala i dues corals invisibles, situades darrera cortinatges. La coral dóna la benvinguda a l'infant mort ("Que cap nen, que cap nena no et segueixi!"), els nens es lamenten i ploren; la coral explica als nens que l'infant ara és un àngel i els anima a tornar als seus jocs; finalment, tots celebren la vida. Com veieu, no és una cançó, suposo que podríem dir-ne una cantata. Artur Rubinstein i Robert Schumann van compondre també aquesta part, el primer com a part del seu cicle, el segon com una obra escrita immediatament a continuació dels seus Lieder un Gesänge aus Wilhelm Meister, op. 98/a; es tracta del Requiem für Mignon, op. 98/b.

Tot i que no es tracti d'un lied, escoltarem un fragment de l'obra de Schumann; no hem seguit Mignon capítol a capítol per deixar-la ara sense comiat. Schumann va dividir la seva obra en sis parts, nosaltres n'escoltarem la quarta, In euch lebe die bildende Kraft; és el fragment en què els nens diuen que troben a faltar Mignon i demanen poder plorar-la i el cor els convida a veure-la amb els ulls de l'esperit. La nostra versió serà la de Claudio Abbado dirigint l'Orquestra de Cambra d'Europa; els nens seran interpretats per Barbara Bonney, Briggite Poschner i Dalia Schaechter i el cor és el de l'Òpera de Viena.