Però tornem a l'any 1965. Britten ja havia compost altres obres que havia estrenat el seu amic Dieter, la més coneguda War Requiem (Rèquiem de guerra), de l'estrena de la qual s'està commemorant ara el cinquantenari. Pel seu nou cicle va triar catorze textos de William Blake (1757-1827), un poeta que ja havia triat anys enrera per a algunes cançons i que reflecteix a la seva obra el seu rebuig a l'esclavitut, els abusos de poder de la classe dominant o la hipocresia de la moral sexual de l'època. Els catorze textos s'alternen en proverbis i cançons, cada proverbi fent de pròleg de la cançó que el segueix; les cançons que en resulten són intenses i fosques i també presenten, no ens enganyem, una certa dificultat en primera audició pels oients no avesats a la música de Britten.
Penso que val la pena fer l'esforç, no tenim tantes ocasions d'escoltar cançons escrites per a un cantant en concret en la seva "versió original"; sis mesos després d'estrenar-se a Aldebourgh el 24 de juny de 1965 es fa fer l'enregistrament de Songs and Proverbs of William Blake del qual sentirem avui un fragment, amb Britten mateix acompanyant Fischer-Dieskau, tot un luxe. Es tracta del Proverbi no. 2 i la cançó The Chimney-Sweeper (L'escura-xemeneies). El protagonista podría ser una de tantes criatures de sis o set anys, prou menudes com per ficar-se a les xemeneies, sovint òrfenes i venudes per fer aquesta perillosa feina, només que en aquest cas la criatura té pares i són a l'esglèsia, satisfets i pregant.
Prisons are built with stones of Law,
Brothels with bricks of Religion.
A little black thing among the snow,
Crying ’weep ’weep in notes of woe!
Where are thy father and mother? say?
They are both gone up to the church to pray.
Because I was happy upon the heath,
And smil’d among the winter’s snow
They clothed me in the clothes of death,
And taught me to sing the notes of woe.
And because I am happy and dance and sing
They think they have done me no injury,
And are gone to praise God and his Priest and King
Who make up a heaven of our misery.
Les presons estan fetes amb les pedres de la llei,
els bordells amb els maons de la religió.
Una coseta negra a la neu,
crida plorosa el seu reclam.
Digues, on son el pare i la mare?
Han anat a l'esglèsia a pregar.
Com que jo era feliç als prats,
i somreia a la neu hivernal
ells em van vestir amb robes de dol,
i em van ensenyar a cantar notes de dolor.
I perquè sóc feliç i ballo i canto,
pensen que no m'han fet mal,
i han anat a pregar Déu i el seu sacerdot i el Rei
que amb la nostra misèria construeixen un cel.
Comments powered by CComment