Petita història de Sant Jordi - Pilarín Bayès
Petita història de Sant Jordi (il·lustració) - Pilarín Bayès
 
El juny passat vaig encetar una llista de cançons amb cuques. Segons la pràctica definició d'una amiga, una cuca és un "animaló que pots esclafar amb la sabatilla", i a la llista hi ha criatures com ara escarbats, paneroles i cigales, però potser recordareu que també s'hi va colar una altra criatura que fa de mal esclafar amb la sabatilla: el drac. Diguem que necessitava la desena cançó amb cuques i a aquesta, que a la meva amiga li agrada especialment, hi surten cargols. I diguem també que cada any per Sant Jordi quan trio una cançó amb roses em quedo amb una mica de recança perquè al pobre drac li toca un paper ben galdós a la història; com a la princesa, si fa no fa. Em diu un amic que "no és un drac, són les forces del mal". I té raó però... pobre drac!

Així que vaig apuntar a la llibreta del blog pel dimecres després de Sant Jordi la cançó Green-Eyed Dragon com a desgreuge del drac i tal i com ho feia em vaig ficar en un embolic perquè, d'aquesta cançó, no en sé gairebé res. La vaig escoltar per primer cop en un disc de Gerald Finley i Julius Drake enregistrat al Wigmore Hall el 2007, va ser la darrera propina d'aquell recital, i després la vaig escoltar a la ràdio en un recital de Bryn Terfel, diria que també amb Julius Drake. És una cançó molt divertida, amb un rei, una princesa, un drac aterridor, un policia, un cobrador d'impostos... Els seus autors són Wolseley Charles (música) i Greatrex Newman (lletra), que pel que he pogut esbrinar es van dedicar al teatre musical i de varietats, i la van escriure per Stanley Holloway, un actor que molts recordareu perquè feia d'Alfred P. Doolittle (el barrut i divertit pare d'Eliza) a la pel·lícula My fair Lady.

La cançó és de l'any 1926; hi ha un enregistrament de Holloway del 1939 que, si és el que hi ha a Spotify, se sent francament bé. En altres circumstàncies l'hauria triat, com a "versió original"que és, per il·lustrar l'entrada però si no poso la de Gerald Finley (que és estupenda) la meva amiga és capaç d'enviar-me el drac cap a casa.

Us deia que m'havia ficat en un embolic triant una cançó que pràcticament no coneixia, la millor manera de sortir-ne és deixar que l'escolteu i posar-me a preparar la propera entrada... Que gaudiu del drac!
 
(I si quan llegiu la cançó us pregunteu què és un M.P., és un membre del Parlament)
 
Green-Eyed Dragon
 

Once upon a time lived a Fair Princess
Most beautiful and charming;
Her Father, the King, was a wicked old thing,
With manners most alarming.
And always on the front door mat,
A most ferocious Dragon sat,
It made such an awful shrieking noise
So all you little girls and boys...
Beware, take care,
Of the Green-eyed dragon with the 13 tails,
He'll feed,
With greed
On little boys, puppy dogs and big fat snails.
Then off to his lair each child he'll drag,
And each of his 13 tails he'll wag
Beware,
Take care
And creep off on tip toes.
And hurry up the stairs,
And say your prayers,
And duck your heads, your pretty curly heads,
Beneath the clothes, the clothes, the clothes.

That Dragon he lived for years and years,
But he never grew much thinner.
For lunch, he'd try a Policeman pie,
Or a roast M.P. for dinner;
One brave man went 'round with an axe
And tried to collect his income tax
The Dragon he smiled with fiendish glee,
And sadly murmured "R.I.P."...
Beware, take care,
Of the Green-eyed dragon with the 13 tails,
He'll feed,
With greed
On little boys, puppy dogs and big fat snails.
Then off to his lair each child he'll drag,
And each of his 13 tails he'll wag
Beware,
Take care
And creep off on tip toes.
And hurry up the stairs,
And say your prayers,
And duck your heads, your pretty curly heads,
Beneath the clothes, the clothes, the clothes.

That Dragon went down to the kitchen one day
Where the Fair Princess was baking;
He ate, by mistake, some rich plum cake
Which the Fair Princess was making,
That homemade cake, he could not digest,
He moaned and he groaned, and at last went west -
And now his ghost, with bloodshot eyes
At midnight clanks his chains and cries...
Beware, take care,
Of the Green-eyed dragon with the 13 tails,
He'll feed,
With greed
On little boys, puppy dogs and big fat snails.
Then off to his lair each child he'll drag,
And each of his 13 tails he'll wag
Beware,
Take care
And creep off on tip toes.
And hurry up the stairs,
And say your prayers,
And duck your heads, your pretty curly heads,
Beneath the clothes, the clothes, the clothes.
AAAARGH!

Temps era temps va viure una dolça princesa,
bonica i encantadora;
el seu pare, el rei, era una antigalla dolenta,
amb maneres ben alarmants.
I a l'estora de la porta principal,
sempre s'hi asseia un ferotge drac,
feia uns udols tan espantosos
que vosaltres, nens i nenes...
Vigileu, aneu amb compte,
amb el drac d'ulls verds amb tretze cues,
s'alimenta
amb golafreria,
de criatures, cadells i grans cargols ben grossos.
Us arrosegarà al seu cau,
i remenarà les seves tretze cues.
Vigileu,
aneu amb compte,
esmunyiu-vos de puntetes,
pugeu corrents les escales,
digueu les vostres pregàries
i amagueu els caps, els vostres bonics caps plens de rínxols,
sota la roba, la roba, la roba.

El drac va viure anys i panys
però no es va aprimar mai.
Per dinar triava pastís de policía
o un M.P. rostit per sopar;
un home valent hi va anar amb una destral
i va triar de cobrar els seus impostos;
el drag va somriure amb ferotge alegria,
i tristament va mormolar "R.I.P"
Vigileu, aneu amb compte,
amb el drac d'ulls verds amb tretze cues,
s'alimenta
amb golafreria
de criatures, cadells i grans cargols ben grossos.
Us arrosegarà al seu cau,
i remenarà les seves tretze cues.
Vigileu,
aneu amb compte,
esmunyiu-vos de puntetes,
pugeu corrents les escales,
digueu les vostres pregàries
i amagueu els caps, els vostres bonics caps plens de rínxols,
sota la roba, la roba, la roba.

El drac va baixar un dia a la cuina,
on la dolça princesa cuinava;
va menjar, per error, un pesat pastís de prunes,
que estava fent la princesa.
No va poder pair aquest pastís casolà,
va gemegar i es va queixar, i al final va passar a millor vida.
I ara el seu fantasma, amb els ulls vermells de sang,
a mitjanit arrossega les seves cadenes i crida...
Vigileu, aneu amb compte,
amb el drac d'ulls verds amb tretze cues,
s'alimenta
amb golafreria
de criatures, cadells i grans cargols ben grossos.
Us arrosegarà al seu cau,
i remenarà les seves tretze cues.
Vigileu,
aneu amb compte,
esmunyiu-vos de puntetes,
pugeu corrents les escales,
digueu les vostres pregàries
i amagueu els caps, els vostres bonics caps plens de rínxols,
sota la roba, la roba, la roba.
AAAARG!

 
 

Comments powered by CComment