Actualització (27/1/2015): Al final de l'article trobareu les declaracions que Joan Corbera ha fet a la revista Codalario sobre aquest tema.
Il·lustració de "La gelatina blava" - E. Gorey
El primer que faig quan comença la temporada al setembre i estreno la llibreta del blog és fer-me un calendari i marcar les entrades que ja tinc pensades: Nadal, Sant Jordi, Pasqua, etc. Aquest any, a més, com que estava tan contenta per la temporada de lied prevista a Barcelona, vaig anotar algunes entrades "entorn el recital de XX". Per a la setmana vinent tenia apuntat parlar de Poulenc, que era, dels compositors inclosos en el programa del recital de Simon Keenlyside al Gran Teatre del Liceu, el que menys havia tractat.
Però vet aquí que dilluns 22 de desembre el teatre anunciava la cancel·lació d'aquest recital. Tenint en compte que el dissabte anterior Keenlyside havia hagut de retirar-se, malalt, de la funció de Rigoletto a Viena (una retirada amb molt de ressó mediàtic perquè la funció s'estava retransmetent als cinemes i a la ràdio) era inevitable relacionar tots dos fets; al seu comunicat, però, el teatre no es referia a una cancel·lació per "motius de salut" sinó per "motius d'agenda".
Dimarts 23, Norman Lebrecht publicava al seu blog que no era el cantant qui havia cancel·lat el recital sinó el teatre, per motius econòmics:
Però vet aquí que dilluns 22 de desembre el teatre anunciava la cancel·lació d'aquest recital. Tenint en compte que el dissabte anterior Keenlyside havia hagut de retirar-se, malalt, de la funció de Rigoletto a Viena (una retirada amb molt de ressó mediàtic perquè la funció s'estava retransmetent als cinemes i a la ràdio) era inevitable relacionar tots dos fets; al seu comunicat, però, el teatre no es referia a una cancel·lació per "motius de salut" sinó per "motius d'agenda".
Dimarts 23, Norman Lebrecht publicava al seu blog que no era el cantant qui havia cancel·lat el recital sinó el teatre, per motius econòmics:
Les notícies de la premsa espanyola no són correctes. És el Liceu qui ha cancel·lat, no el cantant. Això és el que Simon ens va dir a través d'un amic mutu: "Van escriure molt amablement per dir que darrerament no poden mantenir i vendre recitals (de Lied) al teatre i els estan cancel·lant... però van ser prou amables d'oferir una col·laboració amb un programa orquestral o alguna cosa similar que els fos més fàcil de vendre".
A hores d'ara el Gran Teatre del Liceu no ha fet encara cap aclariment al respecte però tot sembla indicar que ha estat el teatre qui ha cancel·lat el recital. Per una banda hi ha el seu comunicat oficial. Quan un artista cancel·la per motius de salut és com quan "cancel·la" qualsevol altre treballador, un metge certifica la baixa i amb això en tinc prou. Ara bé, si el comunicat del teatre diu que el concert ha estat cancel·lat per "motius d'agenda" trobo que sí calen més detalls; per exemple, a quina agenda es refereixen i quins són aquests motius. Em sembla que, a banda de triar amb poc tacte el moment de fer l'anunci, s'ha donat una explicació prou vaga sobre la cancel·lació.
Hi ha un altre motiu que em fa pensar que el responsable de la cancel·lació és el teatre. La temporada 2011-2012 el Liceu va cancel·lar per raons econòmiques totes les representacions previstes del programa doble Eine florentinische Tragödie / Der Zwerg i un recital de Nina Stemme, entre d'altres espectacles. No dubto que pels responsables del teatre va ser una decissió difícil però vam ser molts els aficionats que vam pensar que era un gran error. Si no és senzill recuperar el prestigi, encara menys ho és recuperar la confiança del públic: el teatre havia suspès funcions programades per mirar de quadrar el pressupost, perquè no hauria de tornar a fer-ho? I així vam arribar al comunicat del passat 22 de desembre, quan es va cancel·lar sense donar una explicació satisfactòria un recital les entrades del qual s'estaven venent a un ritme més aviat lent.
No entraré un altre cop en el tema dels recitals de lied al Liceu, la qüestió ara és que aquest recital estava a la venda des del mes d'abril (també els de Philippe Jaroussky i Andreas Scholl; es mantindran?) Quan els aficionats comprem les nostres entrades amb mesos d'antelació estem fent un vot de confiança en el teatre i estem demostrant el nostre interés en el concert. Quan les coses van maldades i cancel·la un artista per malaltia som comprensius i mirem d'encaixar-ho amb esportivitat. Quan és el teatre qui cancel·la el sentiment és d'indignació. Que la comunicació del teatre sigui tan poc fluïda no ajuda gaire a convertir la indignació en compressió, aquí em teniu publicant aquesta entrada que hauria preferit no escriure. Dolguda perquè, encara que avui no ho sembli, m'estimo molt el Gran Teatre del Liceu, és el teatre de casa meva.
Al programa del recital cancel·lat també hi havia un dels meus cicles preferits, els Kerner Lieder de Schumann (que, per cert, també eren al programa que Jonas Kaufmann va cancel·lar per malaltia aquesta temporada, sort que Matthias Goerne sí els va cantar al seu recital de l'octubre!) Sembla que, pel que fa a la interpretació de Simon Keenlyside (i Malcolm Martineau), ens haurem de conformar amb un enregistrament; escoltarem el vuitè lied del cicle, Stille Liebe.
Hi ha un altre motiu que em fa pensar que el responsable de la cancel·lació és el teatre. La temporada 2011-2012 el Liceu va cancel·lar per raons econòmiques totes les representacions previstes del programa doble Eine florentinische Tragödie / Der Zwerg i un recital de Nina Stemme, entre d'altres espectacles. No dubto que pels responsables del teatre va ser una decissió difícil però vam ser molts els aficionats que vam pensar que era un gran error. Si no és senzill recuperar el prestigi, encara menys ho és recuperar la confiança del públic: el teatre havia suspès funcions programades per mirar de quadrar el pressupost, perquè no hauria de tornar a fer-ho? I així vam arribar al comunicat del passat 22 de desembre, quan es va cancel·lar sense donar una explicació satisfactòria un recital les entrades del qual s'estaven venent a un ritme més aviat lent.
No entraré un altre cop en el tema dels recitals de lied al Liceu, la qüestió ara és que aquest recital estava a la venda des del mes d'abril (també els de Philippe Jaroussky i Andreas Scholl; es mantindran?) Quan els aficionats comprem les nostres entrades amb mesos d'antelació estem fent un vot de confiança en el teatre i estem demostrant el nostre interés en el concert. Quan les coses van maldades i cancel·la un artista per malaltia som comprensius i mirem d'encaixar-ho amb esportivitat. Quan és el teatre qui cancel·la el sentiment és d'indignació. Que la comunicació del teatre sigui tan poc fluïda no ajuda gaire a convertir la indignació en compressió, aquí em teniu publicant aquesta entrada que hauria preferit no escriure. Dolguda perquè, encara que avui no ho sembli, m'estimo molt el Gran Teatre del Liceu, és el teatre de casa meva.
Al programa del recital cancel·lat també hi havia un dels meus cicles preferits, els Kerner Lieder de Schumann (que, per cert, també eren al programa que Jonas Kaufmann va cancel·lar per malaltia aquesta temporada, sort que Matthias Goerne sí els va cantar al seu recital de l'octubre!) Sembla que, pel que fa a la interpretació de Simon Keenlyside (i Malcolm Martineau), ens haurem de conformar amb un enregistrament; escoltarem el vuitè lied del cicle, Stille Liebe.
Stille Liebe
Könnt' ich dich in Liedern preisen,
Säng' ich dir das längste Lied.
Ja, ich würd' in allen Weisen
Dich zu singen nimmer müd'!
Doch was immer mich betrübte,
Ist, daß ich nur immer stumm
Tragen kann dich, Herzgeliebte,
In des Busens Heiligtum.
Und daß du, was laut ich sage,
Oder preis' in Sangeslust,
Meinest, daß ich tiefer trage
Als dich, Herz, in warmer Brust.
Dieser Schmerz hat mich bezwungen,
Daß ich sang dies kleine Lied,
Doch von bitterm Leid durchdrungen,
Daß noch keins auf dich geriet.
Si et pogués lloar en cançons,
et cantaria la cançó més llarga.
Sí, en tots els modes et cantaria
sense mai cansar-me!
Però el que sempre m’ha entristit
és que, tothora, només en silenci
et puc portar, estimada meva,
al santuari del meu cor.
I que tu, el que jo et dic en veu alta
o t’elogio en un cant joiós,
pensis que ho porto més profundament
que tu, cor meu, al meu càlid pit.
Aquest sofriment m’ha obligat
a cantar aquesta petita cançó,
però estic envaït d’una amarga recança
que encara mai cap t’hagi arribat.
Actualització (27/1/2015). Joan Corbera va atendre les preguntes de l'amic i col·lega Alejandro Martínez sobre diferents qüestions relacionades amb el Gran Teatre del Liceu, entre elles la cancel·lació del recital de Simon Keenlyside:
Cancelación del concierto previsto con el barítono Simon Keenlyside: Ante la polémica cancelación de este concierto, previsto para el pasado día 21 de enero, Corbera responde que la misma se consensuó de mutuo acuerdo con el solista, a iniciativa del teatro. Ante el rumor de que el motivo real de la cancelación no fuesen imperativos de agenda sino causas económicas, habida cuenta la lenta venta de localidades que acumulaba, el director de comunicación del Liceo responde que esa razón influyó también pero no fue el motivo principal de la cancelación. A decir de Corbera, el concierto no estaba programado en las fechas más apropiadas para la agenda del coliseo catalán. Preguntado acerca de la conveniencia o no de anunciar dicha cancelación precisamente al calor de la incómoda y desafortunada situación que el barítono inglés protagonizó en la Staatsoper de Viena, debiendo abandonar una nueva producción de Rigoletto, Corbera apunta que "en ocasiones hay que aprovechar ciertas puntas de actualidad. El concierto se canceló con suficiente antelación de cara al público y éste ha recibido de hecho el reembolso íntegro de las localidades, incluídos los gastos de gestión que no dependen directamente del Liceo". De igual manera, sobre la posibilidad de que el lied sea siempre el género malparado en estas circunstancias y la posibilidad de que el Liceo oriente cada vez más su repertorio hacia propuestas comerciales, Corbera responde que "al Liceo no le gusta cancelar y que ésta es de hecho la única cancelación habida en la presente temporada, a diferencia de lo sucedido en otros teatros". Asimismo, preguntado sobre la posibilidad de que se produzcan nuevas cancelaciones, tanto en la presente temporada como en la que está por venir, con el rumor de que el Ocaso que cierra la Tetralogia wagneriana pudiera posponerse, Corbera afirma que "la señora Scheppelmann es muy respetuosa con las herencias".
Llegiu l'article complet a Codalario
Llegiu l'article complet a Codalario
Comments powered by CComment