Al compositor li agradava cantar les seves cançons i els seus contemporanis deien que eren l'expressió de la seva ànima. Sovint les interpretava, acompanyant-se ell mateix, a la casa de Kukolnik, on s'aplegava la societat artística de Petersburg. L'última cançó del cicle està dedicada al seu grup d'amics, la més gran inspiració del poeta, indignat per la hipocresia del món al seu entorn.
Abans de compondre aquest cicle, Glinka pensava a viatjar a l'estranger per trobar inspiració però, un cop acabat, finalment va dedicir publicar-lo; ho va fer a l'editorial Odeon i l'èxit va ser tan gran que va caldre una segona edició.
Les emocions i les reflexions, unides pel tema del viatge, desvetllen el clima artístic i emocional de la capital russa a la segona meitat del segle XIX. Poputnaya pesnya (Cançó del viatge) és una de les cançons més conegudes del cicle, dedicada a la inauguració del ferrocarril entre Moscou i Sant Petersburg, que celebra la nova sensació de felicitat.
Dy'm stolbom kipit, dy'mitsya paroxod!
Pestrota, razgul, volnen`e, ozhidan`e, neterpen`e!
Veselitsya i likuet ves` narod.
I by'stree, shibche voli poezd mchitsya v chistom pole.
Net, tajnaya duma by'stree letit,
I serdce mgnoven`ya schitaya stuchit.
Kovarny'e dumy' mel`kayut dorogoj,
I shepchesh` nevol`no:
Kak dolgo, kak dolgo?
Ne vozdux, ne zelen` stradal`cza manyat.
Tam yasny'e ochi tak yarko goryat.
Tak polny'j blazhenstva minuty' svidan`ya,
Tak sladki nadezhdoj chasy' rasstavan`ya.
Les columnes de fum bullen, el vapor fumeja!
Colors, gresca, excitació, expectació, joia!
Tothom brinda i celebra.
I, més ràpid del que es triga a dir-ho, el tren corre camp a través.
No, el pensament secret vola encara més ràpid,
i els batecs del cor són com cops.
Pensaments inquiets són al mig del camí,
involuntariament xiuxiueges:
Quant de temps, quant de temps?
Ni l'aire, ni la vegetació fan senyals a qui pateix.
Els ulls clars cremen tan vivament.
Tan completa és la joia del moment del retrobament,
són tan dolces amb l'esperança les hores de la partença.
Дым столбом кипит, дымится пароход!
Пестрота, разгул, волненье, ожиданье, нетерпенье!
[Веселится и ликует весь]1 народ.
И быстрее, шибче воли поезд мчится в чистом поле.
Нет, тайная дума быстрее летит,
И сердце мгновенья считая стучит.
Коварные думы мелькают дорогой,
И шепчешь невольно:
Как долго, как долго?
Не воздух, не зелень страдальца манят.
Там ясные очи так ярко горят.
Так полный блаженства минуты свиданья,
Так сладки надеждой часы расставанья.
Comments powered by CComment