El jardí està de dol

Efecte de tardor a Argenteuil - Monet

 

Fa uns dies, quan sortíem d'un concert al Palau on havíem escoltat les Quatre últimes cançons d'Strauss, una amiga em va dir: quan portaràs September al blog? Dit i fet, September es va colar a la cua d'entrades i aquí la tenim. A més, com que quan vam escoltar Beim Schlafengehen ens vam centrar més en la versió que no en les cançons, aprofitarem ara per explicar-ne quatre coses.

La primavera de 1948, Richard Strauss i la seva dona Pauline vivien retirats a Suïssa. El compositor estava a punt de fer vuitanta-quatre anys, no feia tant que havia acabat el (segons les seves paraules) “més terrible període de la historia de la humanitat” i ell encara estava sota sospita d'haver-hi col·laborat. Feia uns mesos que havia tornat d'un viatge a Anglaterra durant el qual amb  ajuda d'amics com Thomas Beechan havia aconseguit rehabilitar la seva imatge, i el juny d'aquell mateix any se'l va classificar com a innocent al seu judici de desnazificació; a primers de 1949 va tornar a casa seva, a Garmish-Partenkirchen, on va morir el 6 de setembre. Va ser durant els  mesos entre la primavera i la tardor de 1948 que va escriure les seves últimes obres, cinc lieder, tot i que el darrer, Malven, va ser gelosament guardat per la soprano Maria Jeritza, a qui l'havia dedicat, i no se'n va saber res fins que va morir el 1982.

Les que coneixem com a Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) són, per ordre de composició, Im Abendrot, Frühling, Beim Schlafengehen i September, acabades al maig, juliol, agost i setembre, respectivament. Im Abendrot és l'únic dels lieder compost a partir d'un poema de Joseph von Eichendorff; no se sap si Strauss tenia previst compondre'n algun més d'aquest poeta però si era així va deixar la idea de banda quan el seu fill va enviar-li un volum de poesia de Hermann Hesse (amb qui el compositor va coincidir en alguna ocasió durant la seva estada a Suïssa); llavors en va triar diversos poemes i va compondre les tres cançons esmentades. Els Vier letzte Lieder s'acomiaden d'un món que ja no existeix i miren amb serenitat cap a la mort, el descans després d'una llarga i intensa vida.

Dèiem en una entrada anterior que Strauss només va compondre quinze lieder orquestrals, i que d'aquests quinze els únics que s'interpreten regularment son els Vier letzte Lieder; de fet, són una de les seves obres més conegudes. Tot i que es van publicar pòstumament, és bastant segur que la intenció d'Strauss era fer-ne un cicle; fins i tot, sembla ser que pensava afegir-ne un cinquè, Ruhe, meine Seele, que havia compost cinquanta anys abans i havia orquestrat aquell mateix any 1948. Va ser el seu editor i amic, Ernst Roth, qui finalment va editar-les tal i com les coneixem. Diverses fonts també afirmen que Strauss va demanar a Kirsten Flagstad que estrenés aquestes cançons i que ella mateixa decidís qui les havia de dirigir. Efectivament, Kirsten Flagstad les va estrenar el 22 de maig de 1950 al Royal Albert Hall de Londres, amb la Philharmonia Orchestra dirigida per Wilhelm Furtwängler. No les van interpretar en l'ordre que les havia compost Strauss sinó en el següent: Beim Schlafengehen, September, Frühling i Im Abendrot, i finalment Roth les va publicar així: Frühling, September, Beim Schlafengehen i Im Abendrot, l'ordre en què s'interpreten normalment.

La meva amiga em va demanar September perquè és la seva preferida; jo li vaig dir que la meva era Beim Schlafengehen, però el cert és que les escolto i totes quatre són especials. A September, Hesse ens pinta un quadre: arriba la tardor, la pluja freda mulla les flors i cauen les fulles dels arbres. L'estiu s'ho mira, ja no reconeix el seu jardí; somriu mirant les últimes roses, se sent cansat i es deixa endur per la son. Strauss posa moviment al quadre, sentim com cauen les fulles i la pluja, i la calma, fins i tot l'optimisme que sentim en l'orquestra ens fan pensar que setembre no és un final sinó el començament d'una altra vida.

L'estrena dels Vier letzte Lieder va ser retransmesa per la ràdio i el segell discogràfic Testament Records va publicar l'enregistrament en CD el 2007. Escoltarem aquesta versió de September pel seu valor històric però el cert és que la qualitat no és bona, així que n'escoltarem un segon enregistrament, el de Soile Isokoski amb la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin dirigida per Marek Janowski.

 

September - K. Flagstad 

 

September - S. Isokoski