Si no vaig errada (tant de bo hi anés i hi haguessin més enregistraments dels que conec), es conserven només set lieder diferents de Richard Strauss cantats per Wunderlich. Que la llista sigui tan curta només té de bo una cosa: que la podem repassar completa aquí.
- El primer enregistrament és de novembre de 1962, amb Rolf Reinhardt acompanyant Wunderlich al piano. Són només tres lieder: Heimliche Aufforderung, Wie sollten wir geheim sie halten i Zueignung.
- El segon enregistrament és del mateix any, 1962, del desembre, i és un enregistrament amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera dirigida per Jan Koetsier. En total són cinc lieder: de nou Heimliche Aufforderung i Zueignung i tres de nous: Ich trage meine Minne, Ständchen i Morgen.
- Fins al recital a Edimburg el 9 de setembre de 1966, el seu darrer recital, no hi ha cap altre enregistrament de Strauss; en aquell recital va fer com a propina Ich trage meine Minne.
- Encara hi ha tres lieder més publicats en un disc ben particular, Wunderlich Privat. Aquest disc conté enregistraments fets pel cantant a casa seva amb un magnetòfon; lògicament no sonen gaire bé, però tenen una calidesa i una espontaneïtat que els fan únics; fins i tot es pot sentir la veueta d'una nena, suposo que la seva filla, o algun renec quan les coses no surten com ell vol. La publicació del disc li devem a la seva vídua, que va recollir disset peces enregistrades entre 1962 i 1966. En aquest disc hi ha de nou Ich trage meine Minne i Ständchen i l'últim dels que conservem enregistrats: Cäcilie.
El 1900, el director d'orquestra Felix Mottl (l'autor de l'orquestració més interpretada dels Wesendonck Lieder de Wagner), va orquestrar Ständchen. Al meu parer el lied perd part de l'encant amb l'orquestració, ja no sentim l'elf caminant amunt i avall del jardí, però bé, tot són gustos, i a Strauss li devia d'agradar perquè no se sap que en digués res en contra.
A més del caràcter de la interpretació, hi ha una diferència important en les dues interpretacions. Fixeu-vos en l'últim vers, en la repetició de les paraules "Hoch glühn". A la partitura cada paraula dura el mateix tots dos cops, un compàs, i així és com ho sentim a la versió amb piano, però a la versió orquestral el segon hoch, la nota més aguda de la cançó, dura el doble: dos compasos. Aquesta llicència s'ha acabat convertint en tradició, i és bastant freqüent sentir-la, gairebé sempre amb acompanyament orquestral, sovint amb acompanyament de piano. L'únic motiu que se m'acut és que l'agut serveixi de lluïment a tenors i sopranos, però de debó cal? Novament hem de suposar que a Strauss li estava bé, perquè hi ha almenys un enregistrament amb ell mateix acompanyant al piano on hi ha pinyol.
Us deixo amb les dues interpretacions del recordat Fritz Wunderlich, espero que en gaudiu!
Mach auf, mach auf! doch leise, mein Kind,
Um Keinen vom Schlummer zu wecken!
Kaum murmelt der Bach, kaum zittert im Wind
Ein Blatt an den Büschen und Hecken;
Drum leise, mein Mädchen, daß nichts sich regt,
Nur leise die Hand auf die Klinke gelegt!
Mit Tritten, wie Tritte der Elfen so sacht,
Um über die Blumen zu hüpfen,
Flieg leicht hinaus in die Mondscheinnacht,
Zu mir in den Garten zu schlüpfen!
Rings schlummern die Blüten am rieselnden Bach
Und duften im Schlaf, nur die Liebe ist wach.
Sitz nieder! Hier dämmerts geheimnisvoll
Unter den Lindenbäumen.
Die Nachtigall uns zu Häupten soll
Von unseren Küssen träumen
Und die Rose, wenn sie am Morgen erwacht,
Hoch glühn von den Wonneschauern der Nacht.
Obre, obre, però suament, petita meva,
per no despertar ningú del seu somni!
El rierol a penes mormola, el vent a penes fa moure's
una fulla a l'arbust i al faig.
surt silenciosament, estimada, que no res es mogui,
que només la mà es posi suament a la balda!
Amb passes tan sigiloses com les pases dels elfs,
quan caminen per damunt de les flors,
vola lleugera cap a la llum de la lluna,
per reunir-te amb mi al jardí!
Entorn nostre dormen les flors a tocar del rierol
i deixen anar el seu perfum adormides, només l'amor vetlla.
Seu a prop! Aquí cau la nit misteriosament
sota els til·lers.
El rossinyol per damunt dels nostres caps
somiarà amb les nostres besades
i la rosa, quan es desperti al matí,
lluïrà amb força per la contemplació del goig nocturn.
Comments powered by CComment