Records i partitures

Cabeza de mujer vista de espaldas - I. Díaz Olano

 

 

De tant en tant faig algun comentari sobre les indicacions que hi ha a la partitura de la cançó que escoltem a l'entrada, quan penso que pot ser útil per destacar un detall o una interpretació. En alguna d'aquestes ocasions m'heu preguntat què eren exactament aquestes indicacions; la cançó d'aquesta setmana m'hi ha fet pensar i per això dedicarem aquesta entrada a parlar-ne breument. Si ja us ho sabeu podeu passar directament a escoltar la cançó, Erinnerung (Record), una de les primeres de Gustav Mahler; la va escriure entorn el 1880 a partir d'un poema de Richard Leander, pseudònim del prestigiós cirurgià Richard von Volkmann (no vull ni pensar el que devia ser la cirurgia al segle XIX). O també podeu continuar llegint i corregir, completar, il·lustrar,... el que calgui, us estaria molt agraïda.

Quan un compositor escriu una obra, posem per cas una cançó, a més d'escriure l'altura i la durada dels sons (és a dir, les notes al pentagrama) sol donar indicacions sobre com s'hauria d'interpretar; nosaltres ens centrarem en tres tipus d'indicacions: de dinàmica, de tempo i de caràcter.

Les indicacions de dinàmica, o de matís, fan referència a la intensitat del so, a si sona més fort o més fluix. Un so fluix s'indica amb piano (p) i un so fort amb forte (f). Entre mitges podem tenir mezzopiano (mp) i mezzoforte (mf), per sota pianissimo (pp), per sobre fortissimo (ff), etc. A més, podem passar d'una intensitat a una altra sobtadament o gradualment, i llavors parlem, per exemple, de reguladors com crescendo o diminuendo. La qüestió és qui defineix què es fort i què es fluix, i la resposta la tenen els intèrprets, depenent del context i el sentit comú. Per exemple, a Erinnerung el cantant comença amb pp i acaba amb ppp (pianissisimo, m'encanta aquesta paraula, el més fluix possible), i passa per p i mf; per tant triarà les intensitats mantenint la coherència amb el que demana la partitura.

Les indicacions de tempo, o de moviment, marquen la velocitat a la qual s'han d'interpretar les diferents parts de la peça, ja que la durada de les notes és relativa. I així trobem les indicacions amb termes italians que més o menys ens sonen a tots: lento, adagio, andante, allegro, i molts més. Com en el cas de la dinàmica, no hi ha una definició precisa de quina velocitat es correspon a cada nom, només hi ha uns màrgens més o menys acceptats, per això ens trobem la mateixa cançó tocada més ràpida o més lenta, depèn novament del criteri dels intèrprets. Les indicacions no són sempre en italià, a Erinnerung les trobem en alemany, i així Mahler indica al començament Langsam, és a dir, lent; a la tercera estrofa diu al començament allmählich bewegter (aber unmerklich), gradualment més agitat (però imperceptible), i al final etwas züruckhaltend, que seria l'equivalent a l'italià "poco ritenuto", és a dir, la idea és alentir el temps per aconseguir un efecte dramàtic.

Finalment, les indicacions de caràcter, per expressar un determinat estat anímic; sovint les trobem juntament amb les de moviment, o substituint-les. Us podeu fer idea que n'hi ha tantes com els compositors siguin capaços d'imaginar, i que en la cançó aquestes indicacions són molt importants. A Erinnerung trobem al començament del lied sehnsuchtig (nostàlgic, o ardent, o totes dues coses), i a la segona estrofa canvia a innig (íntim, fervent), un adjectiu que hem trobat sovint a d'altres lieder. Diria, com a oient, que aquestes són les indicacions més difícils pels intèrprets, s'ha de matisar molt...

I fins aquí les quatre idees generals, espero que no us hagueu avorrit gaire; si teniu curiositat, en aquest enllaç podeu veure parcialment la partitura d'Erinnerung i totes les seves indicacions (que, és clar, són moltes més de les que hem comentat aquí). I si no, podeu escoltar-la en la interpretació de Brigitte Fassbaender i Irwin Gage.

 

Erinnerung