En aquella època la sífilis no tenia cura i els tractaments que s'hi aplicaven, a base de mercuri, eren tan agressius que sovint afectaven més la qualitat de vida que la pròpia malaltia. L'evolució de la sífilis variava molt en funció del malalt, podia quedar oculta durant molts anys o podia fer-se ben visible per a tothom (i llavors calia afegir al patiment la condemna social); hi havia temporades millors o pitjors, podia afectar físicament o causar transtorns mentals, i molt sovint els malalts no vivien més enllà de cinc anys un cop es manifestava. Amb tot això és fàcil d'entendre l'angoixa de Schubert, que llavors tenia 26 anys; el seu ritme va baixar però va continuar component, fins i tot durant la seva estada a l'hospital, i una de les seves obres d'aquesta època és ni més ni menys que Die schöne Müllerin (La bella molinera).
Gairebé dos anys de blog i encara no havíem encetat La bella molinera (el primer cicle de lied de Schubert, el segon de la Història després d'An die ferne Geliebte de Beethoven, un dels més interpretats a les sales de concerts i una preciositat) així que farem les presentacions oficials: Die schöne Müllerin és un cicle de vint cançons compost a partir d'una col·lecció de poemes de Wilhelm Müller. El cicle explica la història d'un jove moliner que deixa casa seva per anar a veure món; seguint un rierol arriba a un molí i s'hi queda a treballar. Allà s'enamora de la filla de l'amo, la molinera, però ella acaba triant un caçador i el noi se suïcida llençant-se al rierol.
El poemari Die schöne Müllerin es va publicar el 1820 en una col·lecció titol·lada Sieben und siebzig Gedichte aus den hinterlassenen Papieren eines reisenden Waldhornisten I, més o menys, "Setanta-set poemes dels papers pòstums d'un trompa viatger I" (a la segona part, publicada el 1824, hi ha els poemes del Winterreise) i porta el subtítol Im Winter zu lesen (Per llegir a l'hivern); almenys he triat bé l'estació de l'any. Són vint-i-tres poemes, més un pròleg i un epíleg que marquen distàncies amb ironia respecte la tràgica història explicant que només és un divertimento i insistint que és poesia, no vida. Un dia, espero no trigar gaire, us parlaré de Müller i de quin va ser l'origen dels poemes, és una història curiosa.
Schubert va escriure la seva música respectant l'esperit popular dels poemes de Müller, amb cançons estròfiques i (refinadament) senzilles, descrivint la joventud del protagonista amb tanta precisió que molts cantants renuncien a cantar La bella molinera quan ja no són joves. Va prescindir del pròleg i l'epíleg segurament per no trencar l'ambient purament romàntic del seu cicle; respecte els motius que van portar-lo a treure tres dels poemes no hi ha tanta unanimitat entre els experts, s'apunta que mira de mantenir la molinera llunyana perquè només la coneguem a partir del jove. De vegades s'interpreta el cicle recitant a més els poemes que falten; el trobem així, per exemple, a l'enregistrament d'Ian Bostridge amb Graham Johnson i Dietrich Fischer-Dieskau com a narrador.
Avui escoltarem la primera cançó del cicle, Das Wandern (Caminar), i ho farem amb un intèrpret de referència quan parlem de Die schöne Müllerin, Fritz Wunderlich. Us proposo d'escoltar-ne dues versions, el segon i l'últim enregistraments que en va fer, amb 29 i amb 35 anys; en l'enregistrament de 1959 està acompanyat per Karl-Heinz Stolze, i en el de 1966 per Hubert Giesen. Us deixo amb el jove moliner alegre, segur i confiat quan comença la seva aventura, espero que us agradi.
(enregistrament de 1959)
(enregistrament de 1966)
Das Wandern ist des Müllers Lust,
Das Wandern!
Das muß ein schlechter Müller sein,
Dem niemals fiel das Wandern ein,
Das Wandern.
Vom Wasser haben wir's gelernt,
Vom Wasser!
Das hat nicht Rast bei Tag und Nacht,
Ist stets auf Wanderschaft bedacht,
Das Wasser.
Das sehn wir auch den Rädern ab,
Den Rädern!
Die gar nicht gerne stille stehn,
Die sich mein Tag nicht müde drehn,
Die Räder.
Die Steine selbst, so schwer sie sind,
Die Steine!
Sie tanzen mit den muntern Reihn
Und wollen gar noch schneller sein,
Die Steine.
O Wandern, Wandern, meine Lust,
O Wandern!
Herr Meister und Frau Meisterin,
Laßt mich in Frieden weiterziehn
Und wandern.
Caminar és el goig del moliner,
Caminar!
Seria un mal moliner,
al que mai se li acudís de caminar,
caminar.
De l'aigua ho hem après,
de l'aigua!
Que no té repòs ni de dia ni de nit,
sempre està a punt per a la caminada,
l'aigua.
Això ho veiem també en les rodes,
en les rodes!
Que no els agrada gens estar quietes,
i giren tot el dia sense cansar-se,
les rodes.
Les moles, fins i tot, tan pesades com són,
les moles!
Ballen en animada fila,
i volen ser més ràpides encara,
les moles.
Oh caminar, caminar, goig meu,
Oh caminar!
Senyor mestre i senyora mestressa,
deixeu-me prosseguir en pau el meu camí
i caminar.
Comments powered by CComment