La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.
La majoria dels poemes que Wolf va musicar, en la versió alemanya de Paul Heyse, són rispetti, una forma poètica nascuda entre les plomes nobles de Florència a l'Edat Mitjana i adoptada pel poble al llarg dels segles. Val a dir que, de vegades, amb continguts gens respectuosos. Molts dels poemes conserven, però, el concepte original, un breu poema que s'escrivia a l'estimada a tall de salutació i de declaració d'amor.
Sovint els versos presenten hipèrboles per descriure la profunditat dels sentiments amorosos, però penso que cap és tan extrema com la del lied Heut' nacht erhob ich mich um Mitternacht. , el 41è de la col·lecció, que Wolf va escriure l'abril de 1896. Que la veu poètica s'adreci al seu cor no és inhabitual; que el cor respongui i s'estableixi un diàleg ja és més infreqüent; però que el cor s'esquitlli de puntetes per anar a veure l'estimada, aprofitant que el seu... ¿propietari? dorm, això sí que no passa cada dia. Nosaltres, al segle XXI, hem vist tantes pel·lícules de tota mena que no ens costa gens d'imaginar-nos un cor de formes arrodonides, carona simpàtica i cametes i bracets prims que salta del llit i corre cap a la porta, però, tot i això, la imatge poètica continua sent sorprenent.
El poema original italià, que teniu tot seguit, el trobem al cançoner del qual Heyse tradueix amb el títol Serenata. Penseu en un amant al peu del balcó de l'estimada; el seu argument per ser allà és inapel·lable: si el seu cor ha decidit de marxar tot sol, bé havia de seguir-lo!
Trovai 'l mio cuore che dal petto usciva;
E io gli dissi: cor, dove ne vai?
Mi disse: A veder voi che ne veniva.
Mira, il mi' core se non ti vuol bene!
Esce dal petto e a vedere ti viene.
Tot i que la serenata sempre implica un home que canta, la versió alemanya del poema no té cap marca de gènere, de manera que és una d'aquelles cançons del Cançoner italià que no ve predeterminada i la trobem cantada tant per homes com per dones. Jo, amb la serenata al cap, he triat una interpretació d'un baríton, Dietrich Fischer-Dieskau, l'home de l'any. Se'n conserven (almenys) tres enregistraments: amb la pianista Herta Klust, amb qui va gravar setze cançons de la col·lecció l'any 1951; amb Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore, amb qui va gravar el recull complet el 1961, i amb Christa Ludwig i Daniel Barenboim, també un enregistrament complet, del 1975. N'hi ha encara un altre enregistrament complet amb Irmgard Seefried i Erik Werba, del 1959, però en aquest cas és la soprano qui canta aquesta cançó.
D'aquestes versions de Heut' nacht erhob ich mich um Mitternacht us proposo que n'escoltem la primera, amb Herta Klust, la meva preferida. Espero que la gaudiu.
Da war mein Herz mir heimlich fortgeschlichen.
Ich frug: Herz, wohin stürmst du so mit Macht?
Es sprach: Nur Euch zu sehn, sei es entwichen.
Nun sieh, wie muß es um mein Lieben stehn:
Mein Herz entweicht der Brust, um dich zu sehn!
perquè el meu cor marxava de puntetes, furtivament.
Li he preguntat: “cor, per què t'afanyes tan exaltat?”.
M'ha dit que s'havia escapat només per veure-us.
Mira, doncs, com deu ser el meu amor:
el meu cor s'escapoleix del pit per anar-te a veure!
Articles relacionats
Beneït sia
Entre les activitats que ha preparat la Schubertíada per presentar la programació d'aquest estiu hi ha una xerrada al Club Wagner de Barcelona, que serà (si llegiu aquest article el dia que es publica, el 17 de maig) aquesta mateixa tarda el dimecres 24 de maig. La farem a quatre mans Víctor Medem, el director de la Schubertíada, i jo mateixa; sé que hi ha socis del [...]
Quina cançó hauria de cantar-te?
Tant com m’agrada Wolf, i tant poc que el porto per aquí! Potser em deixo endur per la fama de “difícil” que arrossega, com si no haguéssim escoltat compositors més “difícils” que ell. Wolf és tan original i tan diferent dels seus contemporanis i veïns Brahms i Mahler, per no parlar d’Strauss, que és cert que les seves cançons se’ns poden fer estranyes d’entrada. Però només cal insistir-hi una mica, i el premi és gran; amb Wolf s’acompleix allò de “conèixer-lo és estimar-lo” i amb l'obra que us volia presentar avui (una promesa que us vaig fer aquest estiu), també. Perquè l'Italienisches Liederbuch és un recull de cançons preciós.
Rispetto
Un rispetto és un tipus d'estrofa poètica pròpia de la llengua toscana, formada generalment per sis o vuit versos hendecasíl·labs, tot i que l'extensió pot variar entre quatre i deu versos. La temàtica dels rispetti és amorosa, es tracta d'una salutació respectuosa (d'aquí el nom) a la persona estimada. Es va estendre durant el segle XIII i va arribar al seu apogeu durant la segona meitat del segle XV, quan va ser molt conreada per Angelo Poliziano i, en menor mesura, per Llorenç el Magnífic.
Comments powered by CComment