Vaig sentir a parlar per primera vegada de Komitas fa anys, a un programa de Catalunya Música; les cançons s'anaven alternant amb el relat de la seva vida. Les cançons em van agradar, i la seva tragèdia (que és la tragèdia del poble armeni) em va impressionar, fins al punt que recordo perfectament per on passava amb el cotxe mentre l'escoltava.
He pensat més d'una vegada a compartir una cançó seva, però era complicat. N'hi ha pocs enregistraments, és molt difícil trobar els textos traduïts a una llengua de la qual pogués traduir, i ja no parlem de trobar una aplicació per fer la transliteració l'alfabet armeni al nostre. Però fa mesos es va publicar un nou disc que inclou unes quantes cançons i unes quantes peces per a piano seves, i ho posa tot més fàcil. Fins i tot és possible que hagi trobat un transliterador, però encara l'haig de provar.
Vaig començar a escriure un articile que no he tingut temps d'acabar com volia, i he pensat que, com he fet altres vegades, faria una petita introducció, compartiria una cançó a tall de tast i, si tot va bé, recuperaré i completaré per a la setmana vinent d'aquí dues setmanes l'article inicial.
Komitas, que va prendre aquest nom quan va ser ordenat sacerdot (quan va néixer, el 1869, el seu nom era Soghomon Soghomonian), és conegut, sobretot, per la seva tasca de recuperació del patrimoni musical tradicional armeni. A més, va posar els fonaments de la musicologia armènia i va ser compositor ell mateix. A les seves obres lligava els seus profunds coneixements tant de la música tradicional com de la sacra, que havia estudiat al seminari, amb els de la tradició europea, ja que va completar la seva formació estudiant tres anys a Berlín i posteriorment va fer diverses estades a Europa.
De les seves cançons ell deia, modestament, que només eren harmonitzacions senzilles de les cançons que recollia, però, així que comencen a sonar, ens adonem que, com els de tants compositors europeus, els acompanyaments van més enllà d'una simple harmonització per donar suport al cant. Us proposo que escoltem, interpretada per Ruzan Mantashyan i Kirill Gerstein, Qeler Tsoler [Caminant, radiant, una d'aquelles cançons d'amor que li van donar tants problemes amb les autoritats eclesiàstiques perquè, on s'és vist, que un sacerdot compongui música sobre l'amor terrenal?
Espero que us agradi el tast i que torneu la setmana vinent per continuar llegint sobre Komitas.
Actualització 29/1: Espero que torneu la setmana vinent, però l'article de Komites el llegireu, si tot va bé, d'aquí a dues setmanes. Perquè la setmana vinent, de nou si tot va bé, celebrarem l'aniversari de Liederabend.
Sota el sol,
el meu amor camina i resplendeix.
Se sent a casa a les muntanyes,
tot sol.
Noi de cabells d'or brunyit,
sol radiant.
Deixa el sol
i torna, noi meu.
Caminant, radiant, així és el meu amor.
Dolça llum dels meus ulls.
Caminant, radiant, així és el meu amor.
S'aixeca vent, vine a reposar.
Comença a fer fresca, vine a dormir.
Vine, noi meu.
Has fet la collita
i estàs cansat.
Noi de cabells d'or brunyit.
Comments powered by CComment