Aquesta setmana avanço la publicació de l'article dos dies, dilluns en lloc de dimecres, per compartir amb vosaltres la programació de la Schubertíada, que s'acaba de presentar.
Visca Schubert! Aquest seria el titular quan fa unes hores que s'ha presentat la programació de la 32a Schubertíada. Visca Schubert i el seu sentit de l'amistat! Gràcies a això som aquí, dos-cents anys després, celebrant la seva música.
La programació de la Schubertíada és extensa i cal repassar-la amb temps i calma, els habituals ho sabeu, com sabeu també que ara us en faré un repàs ràpid i desordenat. Som-hi, doncs, i comencem per Schubert.
El Cosmos Quartet, Katharina Konradi i Joseph Middleton oferiran el dissabte 17 d'agost un programa que serà per ell mateix una petita schubertíada: combinarà cançó i música de cambra, incloent-hi lieder per a veu i quartet de cordes en els arranjaments que haurà fet José María Sánchez Verdú. No estarà íntegrament dedicat a Schubert, però gairebé, el concert del Cor de Cambra del Palau de la Música, el dijous 29; serà l'ocasió d'escoltar lieder de Schubert per a diverses veus, que es programen poc sovint. Johannes Martin Kränzle i Hilko Dumno tornaran a Vilabertran el dissabte 24 (quin recital inoblidable van fer fa dos anys!) per interpretar Winterreise, i alguna cosa em diu que serà una de les versions més properes i commovedores que haurem sentit en els últims anys. I, tot i que aquí parlo només dels recitals de cançó, us volia mencionar almenys el concert dedicat a la integral de les obres per a violí i piano de Schubert, el dimarts 27, per tancar aquest bloc.
Schubert serà, lògicament, el compositor amb més presència als recitals; les seves cançons hi seran a onze dels quinze, inclosos els dos concerts d'Artistes Lied the Future, que aquest any seran Èlia Farreras i Lucas Huber Sierra; Inés López i Jesús López Blanco; Florian Stoertz i Aleksandra Myslek, i Eva Zalenga i Teodora Oprișor. Us podeu creure que alguna vegada m'han dit, arrufant el nas: “és que a la Schubertíada hi ha massa Schubert”. Compte amb el Festival de Bayreuth, doncs, que només hi trobaràs Wagner!. Però de vegades passa que els programes que proposen els artistes convergeixen en algun altre compositor que pren un protagonisme destacat, i en aquesta edició és el cas amb l'estimadíssim Brahms (i jo, feliç, és clar), pareu atenció:
En el concert inaugural, el divendres 16, Katja Maderer i Wolfram Rieger començaran amb un generós i preciós blog de lieder de Brahms; el diumenge 18, Brahms compartirà programa amb Schumann, al recital de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, mentre que el divendres 23 ho farà amb Mahler, al concert d'Andrè Schuen i Daniel Heide. I encara hi haurà un extens blog del compositor al recital de Julia Kleiter i Julius Drake, el dimecres 21. Si voleu, només són quatre concerts, però el que crida l'atenció és l'espai que hi ocupa.
Per si teniu curiositat, Hugo Wolf, que l'any passat va tenir una presència important, l'escoltarem només a un concert, mentre que Richard Strauss, que fa uns anys semblava omnipresent (recordeu quan Morgen va ser la cançó de l'estiu?), enguany estarà representat amb tres lieder (preciosos, això sí). Ai, Richard, com t'has de veure!
Del recital de Kleiter i Drake m'agradaria destacar també un cicle fantàstic, On this island de Benjamin Britten. De fet, aquest any tindrem bastant de cançó anglesa, perquè a més d'un cicle d'André Previn en aquest mateix concert, Three Dickinson songs, hi haurà una gran obra, les Sea Pictures d'Elgar al recital de Beth Taylor i Hamish Brown, el dilluns 26. Aquest duo debuta a la Schubertíada amb un programa molt interessant que gira entorn del mar. Però segurament, en l'àmbit anglòfon, el compositor revelació serà l'americà William Grant Still, que penso que sorprendrà i agradarà força. El portaran el baríton Gabriel Rollinson i Hartmut Höll (quina alegria tenir-lo a Vilabertran!)
Tindrem també un tast eslau, Dvořák i Txaikovski, interpretats per Erika Baikoff i Julius Drake el dimarts 20, i el repertori francès es concentrarà al recital de Malin Byström i Magnus Svensson, el dimecres 28; el programa és molt variat, però quina il·lusió que em fa Duparc!
Acabo pel començament, pels dos primers recitals de la Schubertíada, que es faran a Vilajuïga. El programa de David Alegret i Rubén Fernández Aguirre, el dissabte 10, posa el focus als poetes: Tomàs Garcès, Josep Carner i Mercè Rodoreda, amb un reguitzell de compositors. Voleu anar d'estrena? Els poemes de la gran escriptora seran el punt de partida del cicle Illa dels iris vermells, d'Hèctor Parra. Elena Copons i Dreirdre Brenner, per la seva banda, homenatjaran una altra gran, la soprano Conxita Badia, amb un programa molt bonic que inclou una de les meves flaques, La rosa als llavis d'Eduard Toldrà.
M'he saltat molts detalls, en soc conscient, però mireu com m'he allargat, així i tot. Us diria, com cada any, que repasseu el web amb temps, paper i llapis, i us feu la Schubertíada a mida. Perquè ens hi veurem, oi?
Ara hauria de triar una cançó. Què us sembla si en comparteixo una de William Grant Still, a manera de tast, i un altre dia el presento com cal? Escoltarem Parted [Separats], la tercera cançó de Songs of separation, amb poema de Paul Laurence Dunbar i interpretada per Robert Honeysucker i Vivian Taylor.
L'última cosa, relacionada també amb la Schubertíada: dimecres seré a la llibreria Documenta parlant de la relació entre la natura i el lied, en la primera xerrada d'aquesta temporada. Si us ve de gust venir, començarem a les set del vespre.
She wrapped her soul in a lace of lies,
With a prime deceit to pin it;
And I thought I was gaining a fearsome prize,
So I staked my soul to win it.
We wed and parted on her complaint,
And both were a bit of barter,
Tho' I'll confess that I'm no saint,
I'll swear that she's no martyr.
Va embolcallar la seva ànima amb una blonda de mentides,
amb un engany de primera qualitat per subjectar-la;
i jo vaig pensar que estava aconseguint un premi temible,
i em vaig jugar l'ànima per guanyar-lo.
Ens vam casar i separar a petició seva,
i tots dos vam participar en la barata,
perquè tot i que confessaré que no soc un sant,
juraré que ella no és una màrtir.
Comments powered by CComment