Mateix poema...

Quan em demanen què és el que caracteritza un lied, una de les primeres coses que dic, sinó la primera, és que perquè hi hagi un lied cal que prèviament hi hagi un poema que mogui el compositor a escriure la seva cançó. Un poema escrit dos dies, dos anys o dos segles abans que el compositor el llegeixi. Però escrit prèviament, aquesta és la paraula clau. No s'escriuen música i lletra alhora, no hi ha una feia conjunta de compositor i lletrista. La clau, a parer meu, és que allò que va escriure un poeta ha interessat per algun motiu un compositor i l'ha dut a posar-hi música; el compositor reelabora el poema segons la seva personalitat, el seu moment vital, el context social que li ha tocat viure i, naturalment, segons el seu context musical.

Si només fos això ja seria prou interessant, i prou que en gaudim. Però la qüestió és que d'un mateix poema poden sorgir diverses cançons, i els aficionats hi trobem un munt de fils llaminers dels quals estirar.

A la segona entrada d'aquest blog, allà al febrer del 2012, ja us vaig proposar que escoltéssim dues cançons compostes a partir d'aquell poema de Goethe que comença dient “Meine Ruh' ist hin”, i ho vaig fer per mostrar fins a quin punt la versió de Schubert obria un món nou. Des de llavors hem escoltat uns quants poemes musicats per diferents compositors. De vegades la coincidència era fins a cert punt casual; de vegades era totalment deliberada. L'estiu passat vaig publicar una minisèrie de quatre entrades, “Mateix poema, una altra cançó”, on presentava breument segones (o terceres) cançons compostes a partir d'un poema del qual havia parlat anteriorment amb més detall, i va ser llavors que vaig començar a rumiar com reunir i compartir totes aquestes cançons amb poema repetit.

Ara ja ho tindríem. Pel que fa a les publicacions, no canviarà gran cosa; continuaré parlant de cançons que comparteixen poemes quan sorgeixin, seguint la meva programació més o menys erràtica. També, de tant en tant, reapareixerà el títol “Mateix poema, una altra cançó”, sempre en un article més breu. Per posar-hi ordre, he recollit totes les cançons que comparteixen poema en una sèrie, genèrica i oberta que porta aquest mateix títol, aquí teniu la pàgina. De fet, hauria de dir que les estic recollint, perquè ho faig de memòria i segur que encara en falten. Estan identificades per les primeres paraules del poema, i ordenades alfabèticament. Per a cada poema, les cançons estan ordenades cronològicament. En alguns casos veureu que la imatge que acompanya dues o més cançons es repeteix; això és perquè les vaig compartir en el mateix article (recordeu que no fa gaire vam escoltar quatre versions de Canticel?). Espero que us vingui de gust remenar-hi i escoltar com es transforma un poema en les mans de diversos compositors. Com la resta de sèries, la teniu també a la columna lateral de totes les entrades, al menú superior (Blog/Sèries de cançons) i al menú al peu del web.

Per acabar, us proposo que escoltem una cançó més a partir del poema que comença dient “Über allen Gipfeln ist Ruh”, un dels poemes més musicats del repertori. Serà la de Hans Sommer, composta el 1919, en la versió orquestral; prèviament havíem escoltat les versions de Franz Schubert, Robert Schumann i Franz Liszt. Els intèrprets són Benjamin Appl i la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, dirigits per Guillermo García Calvo.