Després que els mags se n'hagueren tornat, un àngel del Senyor s'aparegué en un somni a Josep i li va dir «Lleva't, pren el nen i la seva mare, i fuig cap a l'Egipte, i queda-t'hi fins que jo t'ho digui; que Herodes buscarà el nen per matar-lo». Ell es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare i se n'anà a l'Egipte.
(Mt 2, 13-14)
Herodes esperava que els Reis tornessin per dir-li on era aquell nen que tant temia, però també havien estat advertits en un somni i van tornar a casa per un altre camí. Llavors el rei de Judea, furiós, va donar ordre que matessin tots els nens de Betlem i la rodalia que tinguessin menys de dos anys. Avui 28 de desembre (si llegiu això el dia que es publica) es commemora la Matança dels Innocents, aquest esfereïdor episodi que segons alguns historiadors és fals (però no inversemblant en el context dels fets documentats d'Herodes) i segons d'altres hi haurien mort només unes dotzenes de nens.
Nombrosos artistes han pintat l'escena o l'han descrita amb els seus versos, i molts d'altres s'han aturat en la fugida a Egipte, el fet en què ens aturarem també nosaltres. Ho farem amb una cançó d'Ottorino Respighi, Le repos en Egypte, composta el 1912 i publicada el 1919 dins del recull Sei Liriche, seconda serie [Sis cançons, segona sèrie]. El poema, un sonet, és del poeta simbolista Albert Samain; forma part de Le chariot d'or [El carro d'or], una col·lecció publicada pocs mesos després que Samain morís, el 1900, als quaranta-dos anys.
El poema ens parla d'una nit en calma, segurament un bàlsam després de l'angoixa del viatge; Josep, Maria i el nen reposen entre els peus de l'Esfinx; la música té un marcat caràcter impressionista, i manté la calma que es desprèn dels versos, subratllant-los subtilment. Els nostres intèrprets són Leonardo de Lisi i Reinild Mees.
Espero que us agradi aquesta cançó tan delicada que he triat per tancar el 2022, i espero també que tingueu una bona entrada d'any!
La nuit est bleue et chaude, et le calme infini...
Roulé dans son manteau, le front sur une pierre,
Joseph dort, le coeur pur, ayant fait sa prière,
Et l'âne à ses pieds est comme un humble ami.
Entre les pieds du Sphynx appuyée à demi,
La vierge pâle et douce, a fermé la paupière;
Et, dans l'ombre, une étrange et suave lumière
Sort du petit Jésus dans ses bras endormi.
Autour d'eux le désert songe mysterieux;
Et tout est si tranquille a cette heure, en ces lieux
Qu'on entendrait l'enfant respirer sous ses voiles.
Nul souffle... La fumée immobile du feu
Monte ainsi qu'un long fil se perd dans l'air bleu...
Et le Sphynx éternel atteste les étoiles.
La nit és blava i càlida, i la calma, infinita…
Acotxat en el seu mantell, el front sobre una pedra,
Josep dorm, el cor pur, havent dit la seva pregària,
i l'ase als seus peus és com un humil amic.
Mig recolzada entre els peus de l'Esfinx,
la verge pàl·lida i dolça ha tancat les parpelles;
i en l'ombra, una estranya i suau llum
surt del petit Jesús adormit en els seus braços.
Entorn d'ells el desert rumia misteriós;
i tot està tan tranquil a aquesta hora en aquests llocs
que hom podria sentir el nen respirar sota els seus vels.
Cap alè de vent... El fum immòbil del foc
puja com un llarg fil que es perd en l'aire blau...
I l'Esfinx eterna és testimoni dels estels.
Articles relacionats
El pietós Simeó
Benvolguts, que tingueu un bon any i que no hi falti la música!
Us presento breument l'última cançó nadalenca de la temporada. Ens la porta Peter Cornelius, un compositor que va escriure diversos cicles de cançons de temàtica religiosa, habitualment amb textos seus.
Fa quatre anys vam presentar el cicle Weihnachtslieder, op. 8 ("Nadales"), que inclou una cançó molt coneguda, Die Könige. Avui n'escoltarem la següent, Simeon, que narra [...]
Abans de l'albada
Benvolguts, ja tenim aquí el 2020. Que tingueu un bon any, si pot ser amb la millor música.
Els qui llegiu l'entrada el matí que surt publicada segurament estareu immersos en valsos i polques i més adormits que desperts; com que hi ha un moment per a cada cosa, gaudiu de la família Strauss i ja arribarà el moment de gaudir de la cançó tan bonica que us porto per tancar les entrades nadalenques d'aquesta temporada.
Estel de Betlem
No sé ben bé com ha anat, però ja és aquí Nadal. I amb ell, tres entrades més breus amb tres cançons nadalenques per avui, el dia de Nadal i el dia d'Any Nou. Aquesta setmana ens la porta el compositor Charles Ives, aquell senyor que de dia venia assegurances i de nit componia. Ives es va mantenir sempre al marge de l'establishment musical, alhora que molt aferrat a la vida quotidiana dels americans, i totes dues coses es reflecteixen a la seva obra; era un esperit lliure, la seva música no només no era gens acadèmica, sinó que sovint era extremadament original.
Comments powered by CComment