Recorda't de viure (I)

En uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.

Alguns dels poemes de Goethe que més s'han cantat estan extrets de la seva novel·la Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). Fins ara he evitat parlar-ne al blog perquè m'estava rumiant si fer-ne una sèrie; per una banda em semblava una idea interessant, sovint es tracta de cançons tan conegudes com desconeguda és la novel·la; per altra banda em feia por que la tasca em superés. Al final m'he decidit per fer la sèrie, que comença amb aquesta entrada i en tindrà almenys setze, dues d'introducció i una per poema. Això vol dir que ens hi estarem... no sé, molt de temps. La part bona d'això serà, segur, que per fi escoltarem aquestes cançons tan precioses que us estava "amagant".

Tot va començar el 1795, quan Goethe va publicar Wilhelm Meisters Lehrjahre, una novel·la que narra la vida del seu protagonista, Wilhelm Meister, des de la seva joventut fins que assoleix la maduresa. Les llarguíssimes reflexions sobre el teatre (la gran passió del jove Wilhelm) i la vida es combinen amb una trama amb molts personatges, amb uns lligams entre ells que, amb tots els respectes cap a Goethe, trobaríem inversemblants fins i tot en un culebrot. Alguns d'aquests personatges, de tant en tant, canten, i aquí és on volia anar a parar: aquestes són les "cançons del Wilhelm Meister", els textos que tants compositors han musicat; des de Reichardt i Zelter, que ho van fer tot just publicada la novel·la, fins a Berg a primers del segle XX.

En total a la novel·la hi ha catorze cançons, però no totes han tingut la mateixa repercusió a la història del lied. Les més importants són les nou que canten l'arpista i Mignon, dos personatges als quals dedicarem força espai; les altres cinc tenen cadascuna un intèrpret diferent (una d'elles un cor de nens). Com a compositors hem citat Reichardt, Zelter i Berg; els reculls més importants són els de Schubert, Schumann i Wolf, però també n'hi ha cançons aïllades entre d'altres de Beethoven, Txaikovski i Duparc. La menció especial és per a Anton Rubinstein, fins a on jo sé l'únic que les va compondre totes catorze.

De les "cançons del Wilhelm Meister" podem dir que és un cicle amb trama externa. Hem parlat de cicles que tenen una trama interna, és a dir, les cançons expliquen per elles mateixes una història (per exemple, Dichterliebe); de cicles que no tenen una trama definida i el lligam entre les cançons és, per exemple, l'autor dels poemes (Rückert Lieder), i ara estem en un cas que hi ha trama però no es pot seguir només a partir dels poemes, cal la informació externa que ens dóna la novel·la. Aquesta trama és una de les coses que m'agradaria explicar-vos al llarg de la sèrie.

A la propera entrada no començarem encara amb la primera cançó, perquè apareix amb la novel·la bastant avançada i abans m'agradaria posar-vos en antecedents; el que farem en aquestes dues primeres entrades serà escoltar un tast de la sèrie, com per exemple Romance de Mignon, la versió que Henri Duparc va fer del poema més cantat, Kennst du das Land (Coneixes el país). El text en fràncès és de Victor Wilder i la interpretació que sentirem de Véronique Gens i Susan Manoff.

Només una cosa abans d'acabar, sobre el títol de l'entrada. "Recorda't de viure" (Gedenke zu leben) és el missatge que li arriba a Wilhelm, diguem que des del més enllà, a les últimes pàgines de la novel·la; una mena de "memento mori" (recorda que has de morir) però a l'inrevés. Potser l'hauria d'haver reservat per a l'última entrada de la sèrie, però vés a saber quan serà això...