Diu la llegenda que Richard Strauss va escriure Traum durch die Dämmerung en vint minuts. La seva dona va anar a buscar-lo per fer una passejada, ell li va dir que estava enfeinat i ella li va donar vint minuts de gràcia abans de tornar per endur-se'l. L'anècdota la trobareu reproduïda a moltes publicacions (sovint al·ludint al caràcter diguem-ne fort de Pauline de Ahna), però no he sabut trobar-ne la font, així que ho deixarem en llegenda.
El que sí que està confirmat és que aquell dia, el 7 de juny de 1895, Strauss va compondre tres lieder (que aviat és dit) publicats com a Opus 29, tots tres amb poema d'Otto Julius Bierbaum: Traum durch die Dämmerung, Schlagende Herzen i Nachtgang. Strauss s'havia posat en contacte amb l'escriptor com a possible llibretista per a alguna ópera, en un moment en què el compositor encara feia les primeres passes en aquest gènere. No devien posar-se d'acord, però la poesia de Bierbaum va inspirar cinc cançons a Strauss: a més de les tres de l'op. 29, Junghexelied (1898) i Freundliche Vision (1900).
Fa unes setmanes us parlava de l'hora grisa, és a dir, el capvespre, si parlem de la tarda: el període de temps que va des que es pon el sol fins que es fa de nit. El poema de Bierbaum fa referència a aquesta denominació quan parla de dämmergrau, i fa referència també a la denominació que fan servir els fotògrafs, l'hora blava, en l'últim vers del poema, quan parla d'"ein blaues, mildes Licht", una tènue llum blavosa; per la descripció que en fa, sembla que el poeta camina de l'est cap a l'oest, seguint l'última llum del dia. El poema que motivava aquell article, Zwielicht, d'Eichendorff, musicat per Schumann, explorava la cara més inquietant de l'hora grisa, mentre que el de Bierbaum, publicat el 1892 a Erlebte Gedichte, ens parla de la més il·lusionant, perquè Traum durch die Dämmerung [Somni al capvespre] és una cançó d'amor. El narrador es dirigeix vers a un encontre amorós mentre cau la nit, i no ho fa apressant-se, impacient, sinó tranquil·lament, delectant-se en l'espera i anticipant el plaer. En alguna ocasió he llegit una altra interpretació: la veu poètica s'encamina, serenament, a l'encontre amb la mort. No comparteixo aquesta interpretació, entre altres motius perquè en alemany la paraula mort (Tod) és masculina i se sol representar amb una figura d'home, però aquí us la deixo, per si voleu fer-hi un parell de voltes.
Strauss va fer amb aquest poema de dues estrofes un lied igualment calmat que té alguna cosa de cançó de bressol, tant pel ritme i la veu que canta en pianissimo com per la tendresa que suggereix. El punt culminant de la primera estrofa és el vers "nun gehe ich zu der schönste Frau", la veu s'entreté dolçament en la primera síl·laba de "schönste" [la més bella], mentre que a la segona estrofa sembla que tot es prepara des del primer moment per arribar a "Liebe Land" [terra de l'amor]. Aquesta estrofa es repeteix gairebé sencera, des del segon vers, i fixeu-vos que a la repetició de l'últim vers s'altera l'ordre dels adjectius, que de "blaues, mildes" passa a "mildes, blaues"; el canvi va ser suggerit per una de les sopranos que van interpretar l'obra abans que es publiqués, perquè d'aquesta manera s'arrodonia l'efecte sonor del final de la cançó.
Bona part dels lieder del compositor estan escrits per a soprano; les d'aquesta època, en concret, per a la seva dona. Com bé sabeu, aquí a Liederabend les escoltem sovint cantades per veus masculines; les partitures de les cançons no estan escrites en pedra i el mateix Strauss havia acompanyat barítons i tenors en recital. Traum durch die Dämmerung l'escoltarem també interpretada per un baríton, Hermann Prey, acompanyat per Wolfgang Sawallisch, però en aquest cas ens podem acollir a la partitura original, perquè el compositor la va escriure per a aquesta veu, en concret la d'Eugen Gura. El baríton havia estat un important cantant wagnerià i el 1895, tot i que tenia només cinquanta-tres anys, ja s'havia retirat dels escenaris d'òpera i es dedicava exclusivament als recitals de lied.
Abans de deixar-vos amb la cançó, us comento un canvi que he fet al web, aprofitant els dies de descans de la Setmana Santa. Ara, a l'Inici hi trobareu l'entrada de la setmana i una selecció d'articles anteriors relacionats amb un tema en concret. La primera selecció està dedicada a Hugo Wolf i el seu Cançoner italià i d'aquí a uns dies en trobareu una dedicada a Sant Jordi; si voleu repassar les entrades setmanals prèvies, podeu fer-ho, com sempre, a la secció Entrades del web.
I, ara sí, espero que gaudiu d'aquest lied tan maco, Traum durch die Dämmerung, i de la interpretació.
Weite Wiesen im Dämmergrau;
Die Sonne verglomm, die Sterne ziehn;
Nun geh’ ich hin zu der schönsten Frau,
Weit über Wiesen im Dämmergrau,
Tief in den Busch von Jasmin.
Durch Dämmergrau in der Liebe Land;
Ich gehe nicht schnell, ich eile nicht;
Mich zieht ein weiches, sammtenes Band
Durch Dämmergrau in der Liebe Land,
In ein blaues, mildes Licht.
Vastes prades en la grisor del capvespre;
el sol s'apaga, els estels es mostren;
ara vaig cap a la dona més bella,
lluny per les prades en la grisor del capvespre,
profundament en les bardisses de gessamí.
Per la grisor del capvespre cap a la terra de l'amor;
no camino ràpid, no m'apresso gens;
m'hi condueix una suau cinta avellutada
per la grisor del capvespre cap a la terra de l'amor,
en una tènue llum blavosa.
Comments powered by CComment