Actualització 15/6. L'article que vaig publicar al febrer ha perdut la seva raó de ser. El podria haver esborrat per escriure'n un de nou amb la nova programació, però m'he estimat més actualitzar-lo copiant al final de tot el text original. No fos cas que ens oblidéssim massa aviat que un dia va arribar un virus que ho va trastocar tot.
El primer dels cinc recitals de la Schubertíada arribarà el dijous 20 amb Florian Boesch i Malcolm Martineau, dos grans que no us hauríeu de perdre. A Martineau tenim la sort d'escoltar-lo sovint a Catalunya, però Boesch és el primer cop que ve, si no vaig errada, i espero aquest recital amb candeletes, perquè és un dels meus cantants preferits. Aquí, a Liederabend, els hem escoltat sovint tots dos i hi tornarem en aquest post amb un lied del cicle que interpretaran a Vilabertran, Die schöne Müllerin.
El segon recital és el de Juliane Banse i Wolfram Rieger, el divendres 21 (compte amb el canvi de data). No calen gaire arguments per convidar-vos a escoltar un Winterreise; us diré només que serà el primer cop que el canti una soprano a Vilabertran, després que l'hàgim escoltat a dues mezzos i que escoltar Rieger tocant aquest cicle és una d'aquelles coses que no s'hauria de perdre cap aficionat.
Del tercer recital, copio el que en vaig dir fa quatre mesos: Andrè Schuen torna per tercer any a Vilabertran, i què voleu que us digui, és un luxe escoltar-lo. Schuen i Daniel Heide han preparat un programa preciós amb lieder de Schubert i Mahler; el nexe entre tots dos compositors serà el poeta Friedrich Rückert i això vol dir que és un d'aquells concerts que per a mi té risc de síndrome de Stendhal. Apunteu la data: divendres 22.
Es manté pel dijous 27 el recital de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, però amb un canvi significatiu. El baríton cantarà Beethoven, però la col·laboració prevista amb el Cosmos Quartet per interpretar lieder de Schubert no serà possible, i Goerne l'ha substituït al programa per lieder de Brahms, que no freqüenta gaire; el Cosmos Quartet té nova data en solitari, l'endemà.
Finalment, el dissabte 29 tindrem un recital dedicat a les cançons folklòriques de Beethoven. Recordeu que fa un temps us vaig parlar d'uns arranjaments de cançons tradicionals que havia fet Beethoven (com Haydn abans) per a acompanyament de trio? Doncs aquest concert estarà dedicat íntegrament a una selecció d'aquestes peces, interpretada pel Kallias Ensemble. La formació farà el seu debut aquest dia, però pràcticament tots els seus integrants han debutat ja a la Schubertíada: la soprano Mireia Tarragó, la mezzosoprano Helena Ressurreição, el tenor Eduard Mas, el baríton Ferran Albrich, el pianista Francisco Poyato, la violinista Elena Rei i la violoncel·lista Erica Wise. No us perdeu aquest concert!
La il·lustració musical ens la porten, com al febrer, Florian Boesch i Malcolm Martineau: Wohin, el segon lied de La bella molinera, per anar fent boca. Només que ara tan sols falten dos mesos per escoltar-los.
Com sempre, trobareu la programació detallada al web de la Schubertíada. Espero que ens veurem a Vilabertran!
Ich hört’ ein Bächlein rauschen
Wohl aus dem Felsenquell,
Hinab zum Tale rauschen
So frisch und wunderhell.
Ich weiß nicht, wie mir wurde,
Nicht, wer den Rat mir gab,
Ich mußte gleich hinunter
Mit meinem Wanderstab.
Hinunter und immer weiter
Und immer dem Bache nach,
Und immer frischer rauschte
Und immer heller der Bach.
Ist das denn meine Straße?
O Bächlein, sprich, wohin?
Du hast mit deinem Rauschen
Mir ganz berauscht den Sinn.
Was sag ich denn von Rauschen?
Das kann kein Rauschen sein:
Es singen wohl die Nixen
Dort unten ihren Reihn.
Laß singen, Gesell, laß rauschen
Und wandre fröhlich nach!
Es gehn ja Mühlenräder
In jedem klaren Bach.
Vaig sentir la fressa d’un rierol
des de l’aiguaneix entre les roques,
fins a baix, cap a la vall,
tan fresc i esplèndidament límpid.
No sé pas, què em succeí,
ni qui em donà l’idea però,
en aquell moment, hagué d’anar cap avall
amb el meu bastó de caminant.
Cap avall i sempre més lluny
seguint sempre el rierol,
que remorejava cada cop més fresquívol
i més transparent.
És potser aquest el meu camí?
Oh rierol, digues, cap on?
Amb el teu remoreig
m’has inebriat els sentits.
Què parlo de remoreig?
Això no pot pas ser un remoreig:
bé canten les ondines
allà sota llurs rondes.
Deixa que cantin, company, deixa que remoregin
i segueix caminant alegrement!
Puix que rodes de molí giren
arreu en clars rierols.
(traducció de Salvador Pila)
(Text publicat el 13 de febrer)
Aquesta setmana publico un dia més tard per poder recollir la programació de la 28a Schubertíada, que acaba de presentar-se. Som-hi, perquè tenim onze recitals per comentar.
Juliane Banse i Wolfram Rieger inauguraran el festival el dilluns 17 d'agost. Començarem amb Winterreise, serà la tercera vegada que una dona cantarà aquest cicle impressionant a Vilabertran. Altres dues sopranos debutaran a la Schubertíada: Julia Kleiter i Malin Byström. Julia Kleiter i Julius Drake faran el seu recital el diumenge 23; a la primera part tindrem dos compositors menys freqüentats com són Mendelssohn i Liszt, que ja veurem que així i tot repeteixen, i a la segona dos d'habituals: Wolf i Strauss. I com que ja sabeu que Wolf en general i els Mörike-Lieder en particular em tenen el cor robat, no us estranyarà que d'aquest concert us destaqui la selecció de sis lieder d'aquest recull. El recital de Malin Byström i Magnus Svensson serà el divendres 28; la soprano sueca cantarà en la seva llengua cançons de Sibelius i Rangström; obrirà el recital amb l'estimat Duparc, a qui tinc bastant oblidat darrerament, i a la segona part hi haurà Schumann i Strauss.
Diumenge 23, el mateix dia que Julia Kleiter però al matí, debutarà la mezzosoprano Esther Valentin, una joveníssima cantant amb molta personalitat que juntament amb la pianista Anastasia Grishutina ens proposa un programa molt original. El seu títol és Ist so die Lieb'? [És així l'amor?] i és un diàleg entre Schubert i Wolf que ens parla de diferents aspectes de l'amor. Aquest recital promet, i la Canònica està preciosa de dia. L'altra mezzosoprano de la Schubertíada és la gran Sarah Connolly, que estarà acompanyada pel gran Malcolm Martineau; el seu recital serà el divendres 21. És el recital més variat, amb sis compositors; entre ells, de nou Mendelssohn i Liszt a la primera part. Jo en destacaria, sens dubte, el magnífic cicle d'Elgar Sea Pictures.
Prepareu-vos, malalts de baritonofília, perquè arriba el vostre torn. No diré que no es pugui demanar més, perquè sempre demanarem més, però tenim quatre barítons que no us podeu perdre. Començarem dimarts 18 amb Konstantin Krimmel i Doriana Tchakarova. Si vau ser al seu debut a L'Auditori, al cicle Schubert Lied, no caldrà que us recomani aquest concert; amb només vint-i-sis anys i un programa dificilíssim, Krimmel ens va enamorar. Si no hi vau ser, no us els perdeu a Vilabertran. Ha triat un programa que li escau molt; a la primera part tindrem Schubert i Loewe, dos compositors que van coincidir en el temps, amb uns origens similars però carreres molt diferents. A la segona, Schumann, amb el preciós Liederkreis de Heine entre d'altres obres. Andrè Schuen torna per tercer any a Vilabertran, i què voleu que us digui, és un luxe escoltar-lo. Schuen i Daniel Heide han preparat un programa preciós amb lieder de Schubert i Mahler; el nexe entre tots dos compositors serà el poeta Friedrich Rückert i això vol dir que és un d'aquells concerts que per a mi té risc de síndrome de Stendhal. Apunteu la data: divendres 22.
No hi faltarà Matthias Goerne, naturalment, però aquest any el seu concert és diferent, perquè forma part del cicle “Vilabertran, capital del quartet de corda”. El dijous 27, Goerne cantarà, per una banda, lieder de Beethoven amb el pianista Alexander Schmalcz, i per altra, lieder de Schubert arranjats per a quartet de corda amb el Cosmos Quartet. Feia molts anys que a Vilabertran no hi havia aquesta combinació, que em sembla especialment elegant i intensa. He deixat per al final un baríton que debuta a la Schubertíada i em fa molta, molta il·lusió: Florian Boesch, un gran cantant que si sou lectors habituals, ja sabreu com m'agrada. Per si no hi hagués prou en escoltar-lo a ell, el pianista serà Malcolm Martineau i interpretaran Die schöne Müllerin. Serà el dijous 20.
I de tenor, no en tenim cap? Amb un recital per a ell sol, no, però tenim l'Eduard Mas compartint escenari amb la Mireia Tarragó, l'Helena Ressurreição i el Ferran Albrich. De fet, hem d'afegir una veu més a cada corda en el nostre comptador: quatre sopranos, tres mezzos, un tenor i cinc barítons a Vilabertran. Recordeu que fa una mica més d'un any us vaig parlar d'uns arranjaments de cançons tradicionals que havia fet Beethoven (com Haydn abans) per a acompanyament de trio? Doncs aquest Concert Beethoven estarà dedicat íntegrament a una selecció d'aquestes peces, amb Francisco Poyato, Elena Rey i Erica Wise com a acompanyants. No es pot dir que sigui la part de l'obra de Beethoven més interpretada, així que aprofitem-ho! Anoteu: dimarts 25.
Per acabar, l'onzè recital, del qual us puc dir el dia, el dimarts 18, abans de Krimmel i Tchakarova, però no els intèrprets; és el concert de l'Acadèmia de la Schubertíada i no sabem encara quins seran els duos triats per Wolfram Rieger per fer el curs intensiu que acabarà amb aquest concert.
Hi haurà més concerts, ja sabeu que aquí només us parlo dels recitals de lied; consulteu el web de la Schubertíada per tenir tots els detalls. I si em permeteu que, més enllà de la cançó, us recomani una obra excepcional que sentim molt poc a les sales de concert, el dissabte 22 el duo de piano Anton & Maite interpretaran la Fantasia per a piano a quatre mans, D. 940 de Schubert.
Comments powered by CComment