La llum del final d'estiu

Fritz Wunderlich (fotografia: Siegfried Lauterwasser)

 

Diu la tradició (i és una tradició que ens omple de llum el final de l'estiu) que cada any per aquestes dates sona a Liederabend la veu de Fritz Wunderlich. Com us deia el primer any, el 2012, tinc el costum de dedicar-li un record en l'aniversari de la seva mort; sé que alguns lectors també el teniu i m'agrada que el compartim aquí. És una manera d'homenatjar-lo, de donar-li les gràcies per la seva música, de regalar-nos uns minuts d'una veu inoblidable i qui sap si de provocar un nou enamorament.

Aquest any, concretament el passat dissabte 17, es van complir cinquanta anys de la mort de Wunderlich i amb motiu d'aquest aniversari rodó molts mitjans li han dedicat una atenció especial; per això, aprofito per recomanar-vos un parell d'enllaços. El primer és un article de l'amic Natan González al seu blog Remembering Stars. El Natan fa un repàs sobretot de l'amplíssim repertori operístic del tenor, però hi ha música també d'altres gèneres, lied inclòs. Vigileu amb la síndrome d'Stendhal si ho escolteu tot! Segon suggeriment: si us defenseu amb l'alemany (i si no sempre hi ha la música), afanyeu-vos a escoltar el programa Lange Nacht, que l'emissora pública alemanya Deutschlandfunk va emetre el passat dissabte; només estarà disponible fins el dia 25. Aquí teniu l'enllaç a la seva pàgina web, on hi ha a més una completa línia de temps amb la vida del cantant. I, finalment, també en alemany, una entrevista de BR-Klasik amb Barbara, la filla petita de Fritz Wunderlich.

I ara, passem a la nostra cançó. La breu carrera liederística de Fritz Wunderlich inclou tocs originals, per poc freqüents, com algunes cançons de Haydn o la que escoltarem avui, de Schubert: Liebhaber in allen Gestalten (L'enamorat en totes les formes), una cançó peculiar, per diferents motius. Per començar, és una cançó no diré que còmica, però sí que té molt de sentit de l'humor. I Schubert no conreava gaire la seva faceta més divertida... El més sorprenent per a mi, però, és que el poema és de Goethe. No us passa, a vosaltres, que hi ha personatges que no us podeu imaginar rient? Jo no em puc imaginar Goethe rient, me'l represento sempre amb una imatge tan solemne... (si fa no fa, com Richard Wagner). Però aquest poema té un innegable sentit de l'humor. L'enamorat voldria ser un peix per deixar-se pescar per l'estimada; o un cavall per ser-li útil però, ja posats, perquè no un còmode carruatge? També voldria ser or, perquè ella es pogués comprar moltes coses; o un mico, per fer-la riure quan estigués de mal humor. I també un xai, un lleó, un linx i una guineu, tot això a la mateixa estrofa. Animalons a banda, voldria ser fidel i sempre acabat d'enamorar; i vell i pansit, per poder trobar raonable que ella el rebutgi... Però les coses són com són, i ell és com és.

El que us deia, un poema molt impropi d'un senyor tan seriós com Johann Wolfgang von Goethe. La data de publicació és segons algunes fonts el 1810 i segons d'altres el 1815; algunes també la indiquen com a posterior a aquest any, però molt posterior no pot ser perquè Schubert va compondre el seu lied el 1817. Encara està menys clar quan el va escriure Goethe, sembla ser que entre la dècada del 1780 i el 1810; fins i tot havia llegit que es va publicar sense el consentiment del poeta, però no he pogut recuperar la font així que deixem-ho com a rumor sense contrastar...

Si he repassat tot el poema és perquè, depenent de l'enregistrament que triem, n'escoltarem una part o una altra. De les nou estrofes que té, Schubert en va posar música a quatre: les tres primeres i la darrera. Quan el lied es va editar, el 1885, només n'apareixien tres: la segona, la que parla del cavall i el carruatge, havia desaparegut. A la Gesamtausgabe (és a dir, l'edició integral de l'obra de Schubert), però, hi surten totes nou. Això ens porta, o porta els cantants, a un ball d'estrofes perquè, en ser el lied estròfic pur, a efectes musicals tant és que se'n cantin una, dues, o les nou. Els intèrprets trien al seu gust; la majoria canten quatre estrofes, les tres de l'Edició Peters i una quarta que varia. Per exemple, Johannes Kalpers, a l'Edició Schubert de Naxos, canta les quatre que va musicar Schubert; Edith Mathis, a l'Edició Schubert d'Hyperion, canta l'estrofa del xai, el lleó, el llinx i la guineu; Barbara Bonney canta l'estrofa que parla de la fidelitat i Sally Matthews canta la del mico. Fritz Wunderlich canta només tres estrofes, les tres recollides a l'Edició Peters.

Us deia abans que Liebhaber in allen Gestalten és un lied peculiar. A banda de ser una petita broma, és un lied que s'interpreta poc, si més no en les darreres dècades. A més, i no em pregunteu perquè, gairebé sempre la interpreten dones. Així que, tot plegat, la cançó que escoltarem avui podem considerar-la una raresa. Espero que gaudiu de la interpretació fresca i lleugera de Wunderlich i aneu en compte perquè s'enganxa molt fàcilment. No us estranyeu si d'aquí una estona us trobeu cantussejant Ich wollt' es wär' ein Fisch...