Portrait of Marguerite Sleeping - Henri Matisse
Retrat de Marguerite dormint
 
Aquesta setmana us presentaré dos recitals més de la Schubertíada a Vilabertran, els dos que faran Matthias Goerne i Alexander Schmalcz el 27 i el 29 d'agost. El primer té un programa del qual es pot dir, com a poc, que és intens. Tindrem els Vier Lieder, op. 2 de Berg, Dichterliebe i tres obres que són les darreres (o gairebé) escrites pels seus compositors: els Tres poemes de Miquel Àngel d'Hugo Wolf, la Suite sobre poemes de Miquel Àngel de Dmitri Xostakóvitx i els Vier ernste Gesänge de Brahms. D'aquest programa hem escoltat cinc cançons fins ara a Liederabend:
 
El segon recital de Goerne i Schmalcz és molt especial, amb un programa dedicat a Beethoven. Hi podrem escoltar, a banda de peces tan conegudes com Adelaide i An die ferne Geliebte, d'altres que rarament s'interpreten; és una bona oportunitat per fer una "immersió" en els lieder del compositor.
 
  • D'aquest programa només hem escoltat un lied, Auf dem Hügel sitz ich spähend, que obre An die ferne Geliebte. Ja ho sabeu, que trobo que és un cicle preciós...
Per il·lustrar musicalment el post he triat una de les cançons d'Alban Berg que cantarà Goerne al primer recital. El compositor s'estrena avui a Liederabend, a partir d'ara el seu retrat lluirà també a l'índex de compositors. Els seus Vier Lieder, op. 2 són una obra escrita el 1910, quan Berg tenia vint-i-cinc anys. Parlen dels somnis i de dormir per alliberar-se de les penúries de la vetlla, i mentre escric això penso que Dichterliebe, l'obra que seguirà aquesta al recital, també té algunes cançons que parlen de somnis. Tindrem un començament de vetllada ben oníric.

Els Vier Lieder es consideren una obra fronterera entre la tonalitat i l'atonalitat i, certament, quan l'escoltem ens adonem que les cançons no acaben de ser ni una cosa ni l'altra (excepte, potser, la quarta, més clarament atonal). Però com que aquestes coses, gairebé cent anys després de la seva composició, ja no ens espanten, penso que el que percebem és, sobretot, l'atmosfera nocturna i misteriosa. Com a tast escoltarem la segona cançó del cicle, Schlafend trägt man mich, amb poema d'Alfred Mombert (només el primer poema és d'un altre poeta, Christian Hebbel).Una peça molt breu, interpretada per Christianne Stotijn i Joseph Breinl.
 
Schlafend trägt man mich
 
Schlafend trägt man mich
In mein Heimatland!
Ferne komm ich her,
Über Gipfel, über Schlunde,
Über ein dunkles Meer
In mein Heimatland.
Dormint em porten
a la meva pàtria!
Vinc de lluny,
per cims, per fondalades,
per un mar fosc,
a la meva pàtria.

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 

 

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.