Conec aquest nen des que va néixer (us en diria el nom si el sabés, perquè aquesta criatura és com la protagonista de Rebeca, no en té) i amb el temps s'ha anat convertint en una mena de nebodet de paper; si encara no el coneixeu aneu a trobar-lo, a ell i els seus pares, la seva cangur, els seus companys d'escola i...potser una germaneta?
El premi porta instruccions d'ús:
- Copiar i enganxar en el blog el logo del premi i enllaçar-lo al blog que t’ha atorgat el premi
- Triar cinc blogs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors i fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi.
- Esperar que segueixi la cadena i cadascun dels cinc triï els seus cinc blogs (no hi estan obligats).
1)
Un blog de referència en l'àmbit de la jardineria. Ho sé de bona tinta perquè als seus començaments vaig tenir el plaer de participar-hi; després, ja sabeu, el temps a Internet corre de forma diferent i quatre anys és una eternitat, però em fa molta il·lusió donar públicament als seus constants autors el meu reconeixement.
2)
Com diu el seu nom, a aquest blog es publiquen traduccions al català (o del català) de textos poètics, sovint vinculats amb la música, tant cançó popular com lieder i òpera.
3)
Un blog amb aquest nom tan bonic per forçà ha d'estar dedicat al lied, i a més s'hi dedica d'una manera molt especial: des de dintre. Tenim la sort que una pianista acompanyant comparteixi amb nosaltres les seves reflexions entorn al lied.
4)
Un blog amic que ens confirma a cada entrada que la moda és molt més que el que veiem als aparadors. Grans marques, petits dissenyadors, fotògrafs, noms històrics, art, gent del carrer, viatges, molta ironia,... I és que tots, ho volguem o no, formem part del món de la moda.
5)
Aquest blog recull, presenta i manté ben organitzats recursos per a l'ensenyament de la música a les escoles i instituts. Una feina excel·lent.
Ja per acabar, el Peter Pan deia al seu blog "per demanar que no quedi". Doncs aquí la tens, una cançó de Schubert sobre un poema de Goethe i cantada per Barbara Bonney, a veure si l'encertem amb la veu; l'acompanya al piano Geoffrey Parsons. La cançó ens parla d'un nen i una rosa de bardissa; el nen la vol collir, la rosa es defensa amb les seves espines...
Sah ein Knab’ ein Röslein stehn,
Röslein auf der Heiden,
War so jung und morgenschön,
Lief er schnell, es nah zu sehn,
Sah’s mit vielen Freuden.
Röslein, Röslein, Röslein rot,
Röslein auf der Heiden.
Knabe sprach: Ich breche dich,
Röslein auf der Heiden!
Röslein sprach: Ich steche dich,
Daß du ewig denkst an mich,
Und ich will’s nicht leiden.
Röslein, Röslein, Röslein rot,
Röslein auf der Heiden.
Und der wilde Knabe brach
‘s Röslein auf der Heiden;
Röslein wehrte sich und stach,
Half ihm doch kein Weh und Ach,
Mußt es eben leiden.
Röslein, Röslein, Röslein rot,
Röslein auf der Heiden.
Un noiet veié una petita rosa,
una petita rosa del camp,
era novella i formosa com el matí,
ell corregué de pressa per veure-la de prop,
la mirà amb molta alegria.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
El noi digué: jo et colliré,
petita rosa del camp!
La rosa digué: jo et punxaré
per què pensis sempre en mi
i no vull pas patir.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
I el noi, trapella, la collí,
la petita rosa del camp;
la rosa es defensà i el punxà,
de res li serviren els ais i els gemecs
i hagué així de patir.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
(traducció de Salvador Pila)
Comments powered by CComment