Segona entrada dedicada als recitals de la Schubertíada Vilabertran que, recordeu, comença demà passat. La setmana passada vam repassar-ne els tres primers, l'últim dels quals era el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el 21 d'agost; aquesta setmana en repassarem quatre més, començant pel de l'endemà.
Dimecres 22 d'agost. Bernarda Fink i Roger Vignoles
La mezzosoprano, que havia cantat en diverses ocasions a la Schubertíada a Barcelona i ara ho farà per primer cop a Vilabertran, cantarà Haydn, Schubert, Wolf, Dvořák, Rodrigo i Ginastera. Del seu programa n'hem escoltat aquí només tres cançons:
Dijous 23 d'agost. Lise Davidsen i James Baillieu
Vau escoltar Lise Davidsen fa uns mesos a L'Auditori, cantant els Wesendonck-Lieder amb l'OBC? Tornarem a escoltar-los a Vilabertran, en la seva versió original per a piano. A més de Wagner, tindrem cançons de Grieg, Brahms, Strauss i Sibelius. Entre elles, aquestes:
Divendres 24 d'agost. Natalia Labourdette i Javier García Verdugo
Al concert de la nit tindrem obres de cambra de Mendelssohn i Schubert, però abans, a les set de la tarda, hi haurà un recital de canço amb guitarra que si us agraden els programes variats (en època, llengües i continents) no us podeu perdre. Aquí teniu tres cançons com a tast:
Dissabte, 25 d'agost. Mojca Erdmann i Gerold Huber
Aquest és l'últim recital per avui; fixeu-vos quina varietat de compositors: Schubert, Mozart, Strauss, Schumann, Reimann, Rihm i Mendelssohn. Les cançons del programa que ja hem escoltat són aquestes:
- Das Veilchen
- Heidenröslein
- Auf Morgen ist Sankt Valentinstag
- Die Nacht
- Allerseelen
- Am Tage aller Seelen
L'editor de Dvořák, Fritz Simrock, li va encarregar que harmonitzés unes quantes cançons populars. El compositor no acabava de trobar el que volia; el temps passava, imagino que els terminis de lliurament també, i finalment va presentar un recull que no era ben bé el que li havien demanat. Va triar quatre cançons populars, això sí, però en va reescriure les melodies, conservant-ne alguns elements de les originals. Les cançons integren el recull V Narodnim Tonu, op. 73 (En to popular), que Bernarda Fink i Roger vignoles interpretaran a Vilabertran. Avui n'escoltarem la tercera cançó, Ach, není tu (Ai, que lluny); no us sé dir com era la peça recollida pel compositor, però un cop va passar per les seves mans, és preciosa. Escolteu-la, amb Fink i Vignoles, i ja em direu!
Ach, není, není tu,
co by mě těšilo,
ach, není tu, není,
co mě těší.
Co mě těšívalo,
vodou uplynulo,
ach, není tu, není,
co mě těší!
Dávají mně vdovce,
ten má jen půl srdce,
ach, není tu, není,
co mě těší.
Ach, není, není tu,
co by mě těšilo,
ach, není, není tu,
co mě těší!
Ai, que lluny, que lluny,
la meva benaurança,
ai, que lluny, que lluny,
el que m’alegra!
El que em feia feliç,
onades, m’ho prenguéreu,
ai, torneu-me novament
la meva felicitat!
M’haig de casar amb un vidu
que no m’estimo;
ai, que lluny, que lluny
el que m‘alegrava
Ai, que lluny, que lluny,
la meva benaurança,
ai, que lluny, que lluny,
el que m’alegrava!
(traducció de Manuel Capdevila i Font)