El castell d'un duc insensat

Ploraners - anònim, entorn 1295

 

L'any 2013 és "any Wagner" i "any Verdi", tots dos van néixer el 1813 i el bicentenari se celebrarà intensament en el món musical. Aquests dos aniversaris fan ombra a d'altres efemèrides de compositors no tan populars, alguns d'ells molt més representatius si ens centrem en la seva faceta com a compositors de cançons. Mirarem que tots ells tinguin cabuda a Liederabend, tot i que, amb aniversari o sense, abans o després aquests autors ens haurien visitat.

Potser per a nosaltres el més important dels homenatjats aquest any és Francis Poulenc, del qual el proper dimecres 30 de gener es compliran 50 anys de la seva mort. L'obra de Francis Poulenc (1899-1963) és extensa, incloses unes cent cuaranta cançons i una de les òperes més impactants del segle XX, Dialogues des Carmélites.

Poulenc era un apassionat de la poesia i bona part de les seves cançons les va compondre a partir dels poemes dels seus amics Guillaume Apollinaire i Paul Éluard. La que escoltarem aquesta setmana, però, és una de les dues que va compondre amb poemes de Louis Aragon, i que porta un nom brevíssim: C.

C per la rima de tots els versos i per Les Ponts-de-Cé, una localitat de França travessada per la Loira; els ponts que li donen nom uneixen les dues ribes. La seva situació estratègica la va fer testimoni de diverses batalles a l'Edat Mitjana, època a la qual ens transporten els primers versos del poema. El poeta ens parla de cavallers ferits, dames i castells mal defensats governats per gent insensata. Del desastre, en definitiva; de les glòries falses cantades amb lais, una forma poètica pròpia dels segles XIII i XIV.

El poeta torna a la realitat rodejat d'armes i vehicles abandonats. La seva realitat és ben dolorosa i no gaire diferent de la de segles enrera: la França de 1942, també desfeta, també mal defensada. Travessant els ponts abandona la zona ocupada per entrar en la zona "lliure", i aquest és el dolor que canta Louis Aragon. Poulenc va escriure la cançó el 1944, encara en plena ocupació; l'alliberament no arribaria fins l'agost de 1945.

Les misèries de la guerra ens deixen de vegades cançons esplèndides. La música de Poulenc, amb l'arc del pont que traça al piano al començament, suavitza les dures paraules d'Aragon i transforma la ràbia i l'enuig en dolorosa nostàlgia. Escoltem C cantada per Felicity Lott acompanyada al piano per Pascal Rogé.

C